Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
cercle cultural
Antropologia
Concepte desenvolupat els anys trenta pels etnòlegs F. Graebner i W. Schmidt, comparable al d’àrea cultural, per bé que d’un abast molt més ampli, mitjançant el qual es classifiquen les diferents cultures a partir d’analogies i diferències constatades en objectes i institucions.
D’aquesta classificació en resulten uns cercles Kreise amb una sèrie de trets culturals diferenciadors, i a partir dels quals s’haurien originat tot un conjunt de cultures que presenten el mateix tipus de desenvolupament cultural difusionisme Aquesta teoria ha gaudit d’una forta acceptació a Europa i en el món missional catòlic
casa passiva
Construcció i obres públiques
Edifici construït seguint uns criteris de disseny ( Passivhaus
) molt rigorosos en aïllament tèrmic, estanquitat, recuperació tèrmica de l’aire de renovació i altres, de manera que la demanda tèrmica es redueix molt.
A l’Europa central, aquest estàndard és de 15 kWh/m 2 calefacció, refrigeració i aigua calenta i fins a 42 kWh/m 2 , incloent l’electricitat Amb aquesta baixa demanda, els guanys solars pels finestrals i les aportacions dels aparells elèctrics i les persones que hi habiten cobreixen la demanda de calefacció
fletxa
Punta de fletxa triangular sobre una petita esquerda plana de sílex marró clar, amb llargues aletes, ampli pedúncul rectilini i retocs marginals en tots els seus talls (Jaciment de Los Blanquizares de Lébor, a Totana, Múrcia, 3000 aC - 2000 aC)
Museo de Almería
Militar
Arma ofensiva que hom llança amb un arc o una ballesta i que consisteix en una tija prima de fusta amb una punta esmolada de ferro en un cap i, a vegades, a l’altre cap, unes aletes de ploma o de metall.
La fletxa ha estat l’arma per excellència dels pobles primitius, i a Europa fou emprada fins al segle XVII Hom n'impregnava, també, la punta amb una matèria verinosa, o combustible, per tal de fer-la més eficaç Darrerament, l’ús de la fletxa resta, de fet, reduït a la pràctica esportiva
mangosta
Mangosta ratllada
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels vivèrrids que pertanyen principalment als gèneres Atilax
, Cynictis
, Helogale
i Herpestes
.
Són animals de dimensions mitjanes, amb les potes curtes, les ungles desenvolupades no retràctils, la cua llarga i el color uniforme Cal destacar-ne la mangosta egípcia o icnèumon Herpestes ichneumon , ja domesticada pels egipcis i única espècie autòctona d’Europa, amb poblacions a Andalusia, i la mangosta grisa índia Herpestes edwardsi
George C Marshall
Història
Militar
Militar i estadista nord-americà.
Fou cap de l’estat major central durant la Segona Guerra Mundial Després del seu retir, ocupà diversos càrrecs civils durant la presidència de Harry STruman Com a secretari d’estat, fou responsable del pla d’ajuda econòmica a Europa conegut com a Pla Marshall Fou premi Nobel de la pau el 1953
Arthur Nikisch
Música
Director d’orquestra hongarès.
Estudià a Viena, i actuà alguns anys com a violinista Debutà com a director a Leipzig Fou director de l’Òpera de Budapest 1893-95 i féu tournées per Europa assolí èxits a Londres Fou dels primers a enregistrar música simfònica en discs Cinquena simfonia , de Beethoven, 1913 Fou mestre d’Albert Coates
cocleària
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 5 a 50 cm d’alçada.
Té les fulles alternes, un xic carnoses, les basals en roseta, i pecíols llargs, cordiformes o reniformes les caulinars són sèssils i auriculades Fa flors blanques o rosades, agrupades en raïm Pròpia de l’Europa atlàntica, durant un cert temps fou conreada com a planta oficinal Té propietats diürètiques, estomacals i sobretot antiescorbútiques
passerell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 13 cm, que té les parts superiors de color castany fosc, el cap grisenc, les parts inferiors falbes i presenta les ales i la cua finament vorejades de blanc.
La femella és brunenca llistada i el mascle, a la primavera i l’estiu, té el pit vermellós i el front roig viu És gregari i molt apreciat, pel cant, com a ocell de gàbia Habita a tot Europa, llevat de la meitat nord d’Escandinàvia, i és comú als Països Catalans
escurçonera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, generalment perennes, de la família de les compostes, de fulles sovint enteres i lanceolades o linears, i de capítols cilíndrics, ordinàriament grocs.
Creixen sobretot en vores de camins, erms, camps pedregosos i prats de l’Europa meridional L' escurçonera hispànica Shispanica fa de 30 a 100 cm d’alt i té fulles lanceolades, i l' escurçonera laciniada o cuixabarba Slaciniata és biennal, ateny una alçària de 10 a 45 cm i té fulles pinnatipartides
tortuga d’estany
Tortuga d’estany
Cesar Pollo (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, de closca oval i poc bombada, cua llarga i escut dorsal connectat al ventral mitjançant lligaments fibrocartilaginosos que permeten el moviment de totes dues parts.
Viu a les aigües dolces de l’Europa centromeridional, de l’Àsia occidental i de l’Àfrica nord-occidental Als Països Catalans hom el troba al delta de l’Ebre Es nodreix de peixos, amfibis, cucs i crustacis El catàleg de fauna amenaçada de Catalunya considera l’espècie en perill d’extinció