Resultats de la cerca
Es mostren 3632 resultats
corona catalanoaragonesa
Història
Estat, anomenat també modernament unió o confederació catalanoaragonesa, marc institucional dins el qual s’han desenvolupat històricament els Països Catalans i Aragó entre els segles XII i XVIII.
Orígens de la corona Principals fites de l’expansió de la corona de Catalunya i Aragó a l’Edat Mitjana Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella acomplert el 1150 Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei –només Peronella es…
Espanya 2014
Estat
La crisi econòmica que pateix Espanya des del 2007 no va remetre el 2014 A aquesta crisi, se n’hi va afegir una altra de territorial, derivada del procés independentista obert a Catalunya, que va evidenciar una desconnexió profunda entre les institucions espanyoles i bona part de la societat catalana Vegeu article Política dels Països Catalans Una crisi que va sobrepassar de molt l’altre conflicte polític històric circumscrit a l’Estat, el del País Basc Un conflicte, aquest darrer, que l’immobilisme del Govern del PP va fer que romangués estancat, malgrat que s’arribava als tres anys de l’…
Nuestra Señora de Montserrat
Abadia
Abadia, anomenada vulgarment El Monserratico, erigida per Felip IV a Madrid el 1642 per tal d’acollir-hi la seixantena de monjos no catalans expulsats de Montserrat per la Generalitat de Catalunya el 1641, durant la guerra dels Segadors.
Suprimida el 1835, és, des del 1923, un priorat dependent del monestir de Silos L’església, inacabada, fou construïda entre el 1668 i el 1720 La torre i el portal de la façana, obra de Pere de Ribera, són considerats com una de les creacions més remarcables del barroc madrileny
marquesat d’Albolote
Història
Títol de Castella concedit per Felip IV el 1640 a Lluís Dalmau de Queralt i d’Alagó, tercer comte de Santa Coloma, en memòria del seu pare, el lloctinent mort a Barcelona al començament de la guerra dels Segadors.
batalla de Gravelines
Història
Militar
Conflicte bèl·lic guanyat el 13 de juliol de 1558 per les tropes de Felip II de Castella, comandades pel comte d’Egmont, amb l’ajut de l’esquadra anglesa, enfront de les tropes franceses dirigides pel mariscal de Thermes.
Amb aquesta derrota els francesos hagueren de signar el tractat de Cateau-Cambrésis
Despertador de Catalunya
Portada de la primera edició del Despertador de Catalunya
© Fototeca.cat
Política
Opuscle polític, basat en motivacions jurídiques i religioses, escrit per justificar els drets a la corona de Carles d’Àustria (jurat com a rei, amb el nom de Carles III, per les corts catalanes) enfront de Felip de Borbó.
Fou editat a Barcelona el 1713, i reeditat per Víctor Balaguer el 1863 i per “La Veu de Catalunya” el 1897
Companyia de la Quietud
Història
Cos armat secret creat a Barcelona el 1713, en decidir-se la resistència de la ciutat contra Felip V, per restablir l’ordre públic i reprimir el pillatge sorgit arran de la retirada de les tropes del rei arxiduc.
El formaven seixanta homes sota el comandament de Ramon Bordes, aleshores capità La historiografia borbònica li atribuí la implantació del terror per obligar la ciutat a resistir Consell de Consciència
media annata
Història
Tribut castellà creat el 1631 per Felip IV de Castella, que obligava els funcionaris civils i militars a donar a l’estat la meitat dels ingressos del primer any que ocupaven els càrrecs; es mantingué fins al segle XIX.
Josep de Magarola i de Grau, abat de Sant Pere de Camprodon (1665-1668)
El 22 de juliol de l’any 1665, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep de Magarola i de Grau Barcelona 1612 – 1676, abat de Sant Pere de Camprodon diputat militar Francesc Puig de Salit o Puigdesalit i Malla, donzell, domiciliat a la vegueria de Vic diputat reial Miquel Boneu, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Sala, canonge de Vic oïdor militar Francesc Ponç i de Soldevila, senyor de Montsonís oïdor reial Josep Gomar, doctor en dret, de Lleida Josep de Magarola i de Grau, abat del mones-tir benedictí de Sant Pere de…
García Gil de Manrique y Maldonado, bisbe de Girona (1632-1635)
El dia 22 de juliol de l’any 1632, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Montcada i de Gralla, de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, castellà d’Amposta no jurà el càrrec diputat militar Felip de Sorribes i Descoll, donzell de Barcelona diputat reial Antoni Aixada, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Onofre de Siurana i de Ros, canonge de la seu de Girona oïdor militar Ramon Sabater, domiciliat a la vegueria de Cervera oïdor reial Josep Massó, ciutadà honrat de Barcelona El cavaller de l’orde de l’Hospital de Sant…