Resultats de la cerca
Es mostren 2420 resultats
Els comtes de Cerdanya fins els anys 1117-18
Art romànic
Borrell I -820 Comte d’Urgell, de Cerdanya i probablement d’Osona-Bages Es creu que Lluís el Piadós , rei d’Aquitània l’any 798, li féu l’encàrrec d’ocupar i custodiar els castells d’aquestes comarques, potser amb el títol de comte El 801 acompanyà el rei Lluís en les expedicions de conquesta de Barcelona fins a Tortosa en aquest lloc, segons l’Astrònom, lluitava al costat de Berà, comte de Barcelona, l’any 809 L’any 813 Carlemany el nomenà comte d’Urgell-Cerdanya-Conflent Sembla que Borrell era d’origen visigot Fou succeït en els comtats d’Urgell i Cerdanya l’any 820 pel comte Asnar Galí…
Anales de la Corona de Aragón
Historiografia catalana
Obra principal de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita, publicada a Saragossa (el 1562 la primera part, i el 1579, la segona) en què narra la història dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
El conjunt de les dues parts està compost per 20 llibres, que historien des de “La entrada de los moros en España” títol del primer capítol fins a “La entrada del rey y de la reina en la ciudad de Granada” títol del darrer Nomenat cronista oficial del Regne d’Aragó el 1548, es dedicà a investigar en els arxius de la Corona, en especial a Barcelona i Saragossa, i deu anys després enllestí la primera part El breu preàmbul constitueix una declaració de principis i una reflexió sobre la disciplina històrica hi manifesta la seva coneguda aversió als relats fantasiosos sobre els temps més remots i…
Ramon de Penyafort
Historiografia catalana
Eclesiàstic i canonista.
Vida i obra Era fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina Format, molt probablement, a redós de la catedral de Barcelona, l’any 1204 en fou clergue i scriptor El 1218 anà a la Universitat de Bolonya, on estudià cànons i exercí també el professorat fins el 1222 Escriví una Summa Iuris Canonici , redactada, sembla, entre el 1218 i el 1221 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu Renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde dels frares predicadors, fundat per sant Domènec, orde que havia conegut a Bolonya Seguiren uns…
Agostino Steffani
Música
Compositor italià.
Vida Compaginà l’activitat musical amb la carrera diplomàtica D’infant aprengué cant a l’escola municipal de Pàdua Cantà a Roma en diverses ocasions -el 1708, davant el cardenal Pietro Ottoboni- El 1667 l’elector Ferran Maria de Baviera el portà a Munic, ciutat on romangué durant vint-i-un anys El 1672 viatjà a Roma per estudiar composició amb Ercole Bernabei, mestre de capella de Sant Pere A la capital italiana publicà la seva collecció de salms de vespres Psalmodia vespertina 1674, per a vuit veus i orgue No es té notícia que hi compongués música profana, però sembla probable que conegués…
Joaquim Serra i Corominas
Música
Compositor i pianista català.
Vida S’inicià en la música a Figueres a través del mètode Dalcroze, com a alumne de l’acadèmia creada pel seu pare, Josep Serra i Bonal, i la seva tia, M Àngels Corominas El 1915 la família es trasllàdà a Barcelona, i el 1916 Joaquim ingressà en l’Escola Municipal de Música, on fou deixeble de Ll Millet i, més tard, d’E Morera També rebé algunes classes de violí i una notable influència, en el camp compositiu, d’E Toldrà A catorze anys compongué la sardana La primera volada , i fins el 1926 tota la seva producció s’inscriví en els gèneres de cobla i lied Esdevingué el compositor més jove…
circulació

Esquema de la circulació sanguínia en l’home
© Fototeca.cat
Biologia
Medicina
Moviment d’un fluid a l’interior d’un organisme que s’efectua generalment a través de conductes.
En els vertebrats hom distingeix una circulació sanguínia i una circulació limfàtica La primera esdevé possible gràcies a l’activitat del cor, que imprimeix un moviment a la massa líquida la segona obeeix principalment determinats factors mecànics que actuen directament o indirectament sobre els vasos limfàtics Al llarg de l’escala animal hom pot reconèixer dos tipus principals de circulació sanguínia oberta o lacunar i tancada La circulació oberta és aquella en què el líquid circulant no es mou sempre a través de vasos, de manera que en determinades parts es formen llacunes de fluid La…
Gonzaga
Llinatge noble que s’establí a Màntua a la fi del segle XII.
El primer membre del qual que adquirí importància fou Luigi I Gonzaga ~1267-1360, que derrotà la facció ciutadana dels Bonacolsi i fou elegit pel poble capità general de Màntua amb dret hereditari 1328-60, sota el vassallatge, però, dels Visconti Tingué tres fills, que formaren tres línies el segon, Feltrino Gonzaga mort el 1374, fundà la línia dels senyors comtes des del 1501 de Novellara , que s’extingí el 1728 Corrado Gonzaga , el tercer fill, fundà la línia dels marquesos 1595 de Palazzuolo , que s’extingí el 1751 L’hereu, Guido I Gonzaga mort el 1369, succeí el pare El seu net, Francesco…
Carrasclet i l’aixecament guerriller del 1719
La insurrecció de 1719 i la zona de Carrasclets El lent però implacable procés de normalització del règim borbònic a València, Catalunya i Mallorca, forjat en un clima d’intimidació ciutadana, de violència política i d’ocupació militar sense precedents, es veié radicalment alterat a partir de l’any 1718 per la peculiar conjuntura internacional de l’època L’agosarada política promoguda pel cardenal Julio Alberoni, primer ministre de la monarquia, coneguda com “l’irredemptisme mediterrani”, ocasionà el trencament de l’aliança entre les corones borbòniques d’Espanya i França La ruptura fou…
Els Urgellès, pare i fill
Una família sorprenent, la dels Urgellès El pare era un home amb vocació d’empresa el seu fill Agustí va ser un savi, més interessat en la investigació que en l’empresa I un altre fill, Fèlix 1845-1919, fou un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana Joan Fèlix Urgellès i Rovira era fill de Vilafranca del Penedès Devia haver nascut amb el segle XIX, més o menys La primera referència històrica que en tenim és com a propietari d’una petita fàbrica de teixits de cotó a la seva població de naixement Però aviat canvià de ram d’activitat i de residència i passà del sector tèxtil al…
Unió Socialista de Catalunya
Partit polític
Formació política constituïda al juliol de 1923 a Barcelona, impulsada per integrants de la Federació Catalana del PSOE i republicans catalanistes sota el lideratge de Gabriel Alomar, Rafael Campalans, Manuel Serra i Moret i Josep Comaposada, amb l’objectiu de promoure una organització socialista específicament catalana.
Sorgí com a plataforma política per a facilitar l’apropament entre el socialisme i el nacionalisme català i permetia d’incorporar persones afiliades a altres partits El PSOE considerà la USC com una maniobra escissionista i expulsà els membres que hi havien participat La nova formació, d’ideari socialista, s’adscrigué a l’ala reformista del moviment obrer internacional Defensava una política gradualista de canvis socials, a la vegada que pretenia integrar les reivindicacions nacionalistes Establerta la dictadura de Primo de Rivera, al novembre de 1923 aparegué el setmanari Justícia Social ,…