Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
Ponç

Representació de sant Ponç
Cristianisme
Màrtir romà.
Durant la persecució de Valerià es refugià a la seu episcopal de Cimiez actual barri de Niça, on patí martiri Segons la passió llegendària del segle VI, hauria estat batejat pel papa Poncià Força venerat als Països Catalans, hi té moltes capelles i ermites entre les més famoses, l’antic monestir de Sant Ponç de Corbera La seva diada era celebrada amb moltes festes populars a Barcelona se celebrava una fira de flors al carrer de Carders i una d’herbes al de l’Hospital, que encara perdura També era celebrada a Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Vilatorta, a l’església de Sant Ponç de Puigsec…
Noè
Bíblia
Personatge bíblic.
Ocupa el desè lloc de la sistematització genealògica que va d’Adam, l’epònim de la humanitat, fins al Diluvi Al moment del Diluvi, segons la narració del Gènesi , construí una arca arca de Noè , on se salvà ell i la seva família i una parella d’animals de cada espècie En el Diluvi, Noè té el paper que, amb altres noms, tenia l’heroi de les tradicions sumèria, assíria i babilònica, amb la diferència que la Bíblia atribueix a Henoc, l’home just, el privilegi d’ésser transportat al món diví, mentre que Noè, també home just, encapçala només les genealogies dels nous pobladors de la terra La…
Andreu Fortuny i Fàbrega
Música
Violinista, director i compositor.
Demostrà unes grans aptituds com a violinista des de la seva infantesa i, per tal de contribuir a la millora de la precària situació econòmica de la família, començà a realitzar concerts per tot Catalunya acompanyat pel seu pare Sorprengué el públic per l’extraordinari domini que tenia del violí, i aviat fou reconegut com a nen prodigi Amb el temps, la seva fama s’estengué i oferí concerts fora de Catalunya Fou un dels grans concertistes del seu temps S’establí un temps a Madrid, on desenvolupà una brillant carrera com a director d’orquestra al Teatro Real, i més tard, també com a director d’…
,
Max Bruch
Música
Compositor i director d’orquestra alemany, d’origen jueu.
Quan tenia 14 anys ja fou interpretada una de les seves simfonies Exercí la direcció orquestral i coral i el mestratge a Mannheim 1862-64, Coblença 1865-67, Sondershausen 1867-70, Berlín 1878-80 i 1891-1910, Liverpool 1880-83 i Breslau 1883-90 Seguidor de Johannes Brahms, el seu estil presenta també influències de Felix Mendelssohn Escriví un gran nombre d’oratoris Die Birken und die Erlen 'Els bedolls i els verns’, 1859 Gesang der Heiligen Drei Könige 'Càntic dels tres sants Reis’, 1864 Odysseus, 1872 Gustav Adolf , 1898, tres òperes Scherz, List und Rache , 'Joc, astúcia i venjança’, de…
Gaspar de Borja i de Velasco

Gaspar de Borja i de Velasco
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal (1611).
Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia Fou ardiaca de Conca i de Toledo Creat cardenal, fou ambaixador ordinari de Felip III i de Felip IV de Castella prop de la Santa Seu, i virrei de Nàpols 1620 Nomenat arquebisbe de Sevilla 1632-45, passà a la presidència dels consells d’Aragó 1637 i d’Itàlia Tot i que havia estat partidari de la força per a reprimir els disturbis de Catalunya, després de la mort violenta, a Barcelona, del comte de Santa Coloma 1640, es decantà per la política d’apaivagament i pel respecte a les constitucions l’agreujament de la situació, tanmateix, el féu…
Ermengarda I de Narbona
Història
Vescomtessa de Narbona (~1140-92), filla i successora d’Eimeric II.
D’una intelligència i energia insignes, governà el vescomtat durant més de cinquanta anys, i el guardà dels atacs dels vescomtes de Besiers i de Carcassona, com dels potents comtes de Tolosa Alfons Jordà i Ramon V, gràcies a l’ajuda dels seus parents Ramon Berenguer IV i Alfons I El 1166 concloïa un tractat de comerç amb Gènova, el 1173 amb Pisa Prengué part moltes vegades en expedicions guerreres i adquirí prou prestigi per a ésser sovint elegida com a àrbitre pels prínceps i els senyors veïns A Narbona tenia una cort brillant, força acollidora per als trobadors A la fi del 1192, renuncià al…
departament de Defensa
Història
Organisme politicoadminsitratiu de la Generalitat de Catalunya.
Fou creat el 31 de juliol de 1936 a causa de les circumstàncies sorgides amb la Guerra Civil i malgrat l’article 14 de la constitució de la Segona República Espanyola, segons el qual, l’exèrcit, la marina de guerra i la defensa eren d’exclusiva competència de l’Estat espanyol Funcionà fins a la centralització de poders efectuada pel govern central de la República, després dels Fets de Maig de 1937 Foren consellers de defensa el militar Felip Díaz i Sandino i l’anarcosindicalista Francesc Isgleas Creà un secretariat general, que assumí les funcions del Comitè Central de Milícies Antifeixistes…
Consell Suprem de Regència
Història
Òrgan suprem de govern, nomenat per la Junta Suprema Central durant la guerra contra Napoleó, i de la qual fou successor.
Tenia la missió de dirigir, en nom de Ferran VII, la resistència contra els francesos i de reunir unes corts per reorganitzar el país El decret del 29 de gener de 1810 establí una regència de cinc persones La primera regència era formada per Pedro de Quevedo, bisbe d’Ourense, el general Francisco Javier Castaños, Francisco de Saavedra, Antonio Escaño, general de la marina, i el mexicà Miguel de Lardizábal, i presentà la dimissió en reunir-se les corts el 24 de setembre de 1810 el mes d’octubre es reduí a tres persones el general Joaquín Blake i dos marins, Gabriel Síscar i Pedro Agar Poc…
Santa Magdalena del castell de Corbera
Art romànic
Dins la parròquia de Santa Maria de Corbera, l’altar de Santa Maria Magdalena va ser fundat poc abans del 1245 per Marimon de Plegamans, funcionari reial i senyor del castell de Corbera, que aquest any feu una institució i una ordinació per tal que una llàntia cremés sempre, nit i dia, davant del dit altar, el qual tenia un beneficiat Al segle XVI la casa de Santa Magdalena edifici civil anomenat avui “el Castell”, l’hospital de pelegrins, depenia de la capella de Santa Magdalena, els obrers de la qual, després de la guerra de Successió permeteren que el senyor de Corbera hi residís, ja que…
Castell de Picalquers (Esplugues de Llobregat)
Art romànic
Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l’època…