Resultats de la cerca

Fou doctor en filosofia i regent de lleis 1791 a la Universitat de Cervera, on intimà amb Ramon Llàtzer de Dou i amb Josep Vega Fou personer de Vilanova de Meià 1765 i, més tard, advocat de l’audiència del Principat i fiscal del tribunal reial de Cervera Pertanyia a l’Acadèmia de Jurisprudència i a la de Bones Lletres 1787 de Barcelona Publicà, entre altres, Discurso sobre el origen, antigüedad y progresos de los pósitos o graneros públicos de los pueblos 1787, Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana, junto con un catálogo de las…

De família noble rossellonesa, en esclatar la Revolució Francesa el 1789 es traslladà a Barcelona, on organitzà i mantingué un batalló de voluntaris que prengué part en la guerra Gran El 1794 es naturalitzà espanyol i fou nomenat capità de la legió de la reina Maria Lluïsa Més tard fou destinat al regiment de dragons del Riu de la Plata, a l’Amèrica del Sud, on combaté contra els anglesos Tornà a Europa, i anà a Pomerània amb les tropes espanyoles del marquès de la Romana, que collaborava amb Napoleó En iniciar-se la guerra del Francès intentà de reunir les forces i de reembarcar…

Ja prevere, entrà a l’orde dominicà el 1469, després d’haver passat un quant temps als jerònims Lector de teologia als convents dominicans de Mallorca i, més tard, inquisidor, fou un notable predicador El 1484 fou designat per al càrrec de la inquisició al Principat, juntament amb Joan Franco, però no arribà a exercir a causa de l’oposició de les autoritats barcelonines, i el 1486 fou revocat amb la reorganització de Torquemada, inquisidor general de la corona catalanoaragonesa El 1502 fou nomenat inquisidor de Mallorca, però del 1506 al 1508 passà al Principat amb el mateix…

Fill i successor de Muḥammad Shah Després d’un frustrat atemptat 1852 contra ell instigat pels seguidors del Bab executat el 1850, reprimí durament el babisme el foragità pràcticament de Pèrsia Ocupà Herat 1856, d’on la Gran Bretanya l’obligà a retirar-se Així mateix, pel tractat de París 1857, renuncià a les seves reivindicacions a l’Afganistan aconseguí, però, més tard, una part del Sīstān 1872 Procurà el desenvolupament econòmic del país construcció del ferrocarril, establiment de l’Imperial Bank of Persia, establiment del telègraf, explotació minera, etc, sovint frenat per la…

Militar al servei del safàvida Ṭahmāsq II, rebé el nom de Ṭahmāsq Kulī Khān tanmateix, quan Ṭahmāsq II signà la pau amb els otomans, Nādr l’obligà a abdicar 1732, i ell mateix s’emparà més tard del poder Reorganitzà l’exèrcit i creà una armada a la Càspia Envaí l’Índia —presa de Ghaznī, de Kabul i de Peshawar 1738 i de Lahore 1739—, però renuncià a deposar-ne el Gran Mogol s’emparà també de l’Afganistan, fixà l’Oxus com a frontera al NE i lluità, amb èxit, contra els turcs, bé que fracassà en l’intent d’unificar religiosament el país El descontentament de la població, obligada…

Es traslladà a Barcelona és conegut pel fet d’haver-se fet càrrec de l’obra inacabada que Bernat Martorell deixà a la seva mort 1452 signà contracte amb la vídua i el trencà dos anys més tard una de les clàusules li permetia d’acceptar treballs amb independència de l’obrador El coneixement de la seva obra es basa en el retaule dels Sants Cosme i Damià de la seu de Barcelona i una part de la taula central i la predella del de les Santes Clara i Caterina de la mateixa seu D’aquestes obres es pot deduir que fou un pintor d’inspiració flamenca, de qualitats mitjanes, amb poca…

Senyor dels castells de Milany i Vallfogona Passà al Rosselló al servei de Jaume III de Mallorca, que abandonà per seguir la causa de Pere III de Catalunya-Aragó 1342 auxilià Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i fou nomenat capità d’Elna 1344 El 1347 acompanyà el rei Pere a València com a conseller en les lluites contra la Unió, però fou obligat a abandonar-lo arran dels aldarulls de Morvedre Més tard sembla que intervingué en la guerra contra Castella, després de la caiguda de Cariñena 1363 El 1373 vengué el castell de Curull i la força del Vilar a Roger de Malla…

Ingressà en l’orde franciscà El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calbo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calbo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema de València i…

Brigadier de l’exèrcit filipista installat a Barcelona Sota la direcció de Pròsper de Verboom s’encarregà del projecte de la capella de la Ciutadella, edifici d’una gran simplicitat no exempta, però, d’elegància Per causa de les obres de la fortificació, aixecà els plànols de l’antic convent de Sant Agustí, on s’indicaven les parts que n'havien d’ésser enderrocades, car hom considerava la proximitat de l’important conjunt religiós perillosa per a la seguretat militar Més tard 1726 dibuixà els plànols dels terrenys proposats a la comunitat per bastir-hi el nou convent, en la…

Participà com a oficial en la Primera Guerra Mundial, estudià dret i economia, s’afilià al partit comunista i fou secretari 1928-32 de l’associació d’escriptors proletariorevolucionaris El 1928 publicà, amb èxit, la novella antimilitarista Krieg ‘Guerra’, la continuació autobiogràfica de la qual fou Nachkrieg ‘Postguerra’, 1930 Empresonat pels nazis 1933-36, emigrà després a Suïssa i formà part de les brigades internacionals durant la Guerra Civil Espanyola, experiència que plasmà més tard a Der spanische Krieg ‘La guerra espanyola’, 1955 Visqué a Mèxic 1939-47 i tornà a Dresden…