Resultats de la cerca
Es mostren 209188 resultats
cabrera
Pesca
Petit ormeig, emprat per a pescar cabres, consistent en una mena de cilindre de xarxa mancat de base inferior, el contorn de la base superior del qual és muntat en un cèrcol de filferro; una sirga que passa per una sèrie d’anelles fixades al llarg de l’armadura dels ploms permet de cenyir la xarxa quan hom ha fet caure l’ormeig sobre un crustaci.
anàlisi DAFO
Economia
Procés per mitjà del qual es determina el conjunt d’amenaces i oportunitats que l’entorn presenta a l’empresa (anàlisi externa), i també els seus punts forts i dèbils (anàlisi interna), de manera que la direcció pugui fer el diagnòstic i avaluació de la seva posició competitiva i la formulació d’una estratègia, un cop definides les finalitats o missions i objectius de l’empresa.
La forma DAFO ve de l’anglès SWOT, i correspon a les inicials dels mots debilitats weaks , amenaces threats , fortaleses strengths i oportunitats opportunities
Montsagre
Muntanya
Contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit, al límit dels municipis d’Horta de Sant Joan, Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre), format pel Montsagre de Paüls (1.044 m alt. a la mola Grossa), al NE, i el Montsagre d’Horta (970 m alt.), al SW, a banda i banda del tossal d’en Grilló o Engrilló (1.073 m alt.).
unitat lingüística
Lingüística i sociolingüística
Tot element del llenguatge humà, a qualsevol dels seus nivells (fonològic, morfo-sintàctic, semàntic), que és discret (és a dir, delimitat amb precisió), mínim, restringit en nombre i amb unes funcions determinades per les relacions que manté respecte a d’altres elements, amb els quals es combina dins un sistema de possibilitats de comunicació (o paradigma) i dins una possible seqüència parlada (o sintagma).
tutor | tutora
Educació
Professor responsable d’orientar un alumne o un grup d’alumnes en l’obtenció del màxim profit formatiu, la superació de les dificultats escolars i la consecució d’hàbits de treball, estudi, reflexió i convivència social, o bé de supervisar l’organització i el seguiment d’un curs o una matèria, o l’elaboració d’un treball d’un alumne o un grup d’alumnes.
raça tungúsida
Antropologia física
Raça del grup xantoderm, braquicèfal, de talla inferior a la mitjana, pell groga, cara aplanada amb pòmuls prominents, nas deprimit i d’amplada mitjana i ulls amb plec palpebral, que ocupa bàsicament les estepes que van de Manxúria a la Sibèria Oriental fins al Turquestan rus, i també una part de les regions àrtiques, des de la mar Blanca fins al sud de Tajmyr.
sanejament
Dret civil
Obligació legal de caràcter dispositiu que té el venedor o alienador en el contracte de compra-venda i en tots els negocis jurídics onerosos translatius del domini, de garantir al comprador o adquirent la possessió pacífica de la cosa alienada (sanejament per evicció) i la inexistència de gravàmens o defectes ocults en la cosa encara que els ignorés (sanejament per gravàmens o vicis ocults).
cercle de quintes
Cercle de quintes
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Disposició en forma de circumferència de la sèrie de quintes utilitzada per a representar els sistemes d’afinació temprada en els quals tots o una part dels intervals de 5a J són una mica més curts del compte per tal de compensar la coma pitagòrica (coma1) o petita diferència d’afinació que hi ha entre les notes enharmòniques, per exemple do i si♯, fa♯ i sol ♭, etc.
L’eliminació d’aquestes diferències d’afinació entre les notes enharmòniques, que en el cercle de quintes es representa fent-les coincidir en el mateix punt, redueix els teòricament infinits elements de la sèrie de quintes als dotze de l’escala temprada, operació imprescindible per a dur a terme l’afinació dels instruments de teclat La disposició de la sèrie de quintes en forma d’espiral s’utilitza per a representar els sistemes d’afinació justa basats en les quintes pures L’espiral permet expressar la manca de coincidència entre les notes enharmòniques i, per tant, la infinitud de la sèrie…
creuament
Música
Des del punt de vista tímbric, inversió que es dona en instrumentar un acord (i, per extensió, un fragment a diverses veus) de manera que alguna de les notes més agudes estigui instrumentada per a un instrument de tessitura greu, i una de més greu ho estigui per a un instrument de tessitura més aguda, és a dir, invertint l’ordre normal de la tessitura instrumental.
El creuament tímbric suposa una intensificació de la veu, que passa a ocupar una posició més aguda que la que li correspon habitualment En música instrumental són freqüents els creuaments dels violoncels per sobre les violes, i en música vocal, els dels tenors per sobre les contralts instrumentació
baronia de Prado Hermoso
Història
Títol concedit el 1849 al doctor en dret civil i professor de l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación Joan de Clarós i de Ferran (mort a Barcelona el 1871), net del brigadier Joan Clarós i Preses. El títol roman encara en mans dels descendents de la família Claròs, essent els darrers barons Carlos Neuenschwander i de Clarós i Domingo Neuenschwander de Clarós i Chassot.