Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Juan Caramuel y Lobkowitz
Història
Polígraf castellà, de família bohèmia.
Monjo cistercenc, estudià a Alcalá, Salamanca i Lovaina, on es doctorà 1628 Exercí diversos càrrecs eclesiàstics al Palatinat, a Viena i a Praga fou abat del monestir benedictí de Montserrat d’Emaús Praga, i Ferran III l’envià a predicar a Bohèmia Fou bisbe de Campània, d’Òtranto i de Vigevano ciutat on dissenyà la façana de la catedral Publicà unes 70 obres sobre temes molt diversos teologia, filosofia, astronomia, gramàtica, musicologia, i matemàtiques en Mathesis vetus novis operationum compendiis, 1670, exposa el fonament dels sistemes de numeració de base n
Eutropi
Cristianisme
Bisbe de València (d 589 — a 610).
Era monjo del monestir servità sota l’abat, Donat africà immigrat Fou també abat, i com a tal assistí al concili III de Toledo del 589, on juntament amb Leandre s’ocupà de la professió de fe dels bisbes i els nobles visigots, fins aleshores arians Preocupat per la disciplina monàstica, escriví dos tractats adreçats al bisbe d’Arcàvica, Pere, l’un De districtione monachorum i l’altre De octo vitiis , molt influït pels escrits de Cassià Fou elegit bisbe de València poc després de l’esmentat concili
Esteve I de Sèrbia
Història
Gran jupan de Sèrbia (~1168-96) i jupan de Raška (1159-68).
El 1172 l’emperador Manuel Comnè el féu vassall seu, però a la mort d’aquell 1180 se n'alliberà i expandí les seves fronteres amb l’ajut de Venècia, d’Hongria i de l’emperador d’Occident ocupà el voivodat de Zéta i alliberà els serbis Desenvolupà el comerç amb Venècia a través de Ragusa El 1196 abdicà i es retirà al monestir de Studenica, i després al de Khilandaríou, al mont Athos, on prengué el nom de Simeó És considerat el fundador de Sèrbia i de la dinastia dels Nemànides
Jaume Espona i Brunet
Museologia
Arxivística i biblioteconomia
Col·leccionista d’art i bibliòfil.
Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus Subvencionà la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses Reuní una important collecció d’art, avui repartida en deixes al Museu Episcopal de Vic, al d’Art de Catalunya, a l’Arqueològic de Barcelona, al Marítim i a la Biblioteca de Catalunya Creà la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats Patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses
Borís I de Bulgària
Història
Kan, després príncep dels búlgars (852-889).
Per pressions de Bizanci es convertí al cristianisme 864, i l’emperador bizantí Miquel III li reconegué les conquestes del sud d’Albània El desig de mantenir autònoma l’església búlgara respecte a Bizanci l’induí a acostar-se a Roma, bé que finalment acceptà la primacia bizantina Durant el seu mandat la llengua eslava fou adoptada a l’església i a l’estat El 889 es retirà a un monestir, i quatre anys després substituí com a successor el seu primogènit Vladimir, inclinat vers el paganisme, pel seu segon fill Simeó
Santa Faç
Representació del llenç de la Verònica, amb el rostre de Jesús, que, segons la llegenda, hi restà gravat.
Com a tema iconogràfic ha estat conreat, a l’Orient cristià, especialment en el món grec i eslau a l’Occident ha estat un tema especialment difós durant les èpoques gòtica, renaixentista i barroca Als Països Catalans, on hom en venera una pretesa relíquia al monestir de la Santa Faç , cal destacar-ne la representació en el díptic gòtic de Miquel Alcanyís, atribuït abans a Bernat Martorell, i la pintura de Joan Gascó Museu Episcopal de Vic, d’un intens dramatisme, que havia estat atribuïda a Bartolomé Bermejo
Sant Amanç del Morassac (Peralada)
Art romànic
El lloc del Morassac, avui un veïnat de masies al nord de Peralada, és esmentat en una llista d’alous infeudats pel monestir de Sant Quirc de Colera del darrer quart del segle XI Hi ha la capella de Sant Amanç, edifici bastit segurament als segles XVI o XVII i en part modificat en temps moderns El basament del seu absis semicircular podria ésser un vestigi d’un temple molt anterior, però, sense treballs d’excavació, són unes romanalles massa minses per a poder afirmar res en aquest sentit
Casa forta de Vilert (Esponellà)
Art romànic
Segons Lluís G Constans, al segle XIII surt documentada una família de cavallers a Vilert La quadra de Vilert era part de la senyoria dels Sales Segons aquest autor, el 1242, trobem un Bernat de Vilert “Bernardus de Villacerto” l’any 1271 és esmentat un Ramon de Vilert Sembla, segons Constans, que el 1357 la fortificació de Vilert fou comprada pel monestir de Banyoles Darrerament, l’anomenat castell dels Moros, a les Anglades de Vilert, ha estat reconstruït pel seu propietari Des de l’exterior, hom pot veure alguns panys de paret d’època medieval
Sant Mateu de Vilanna (Bescanó)
Art romànic
El lloc figura en documents del segle XIV com “Vilastna” 1319, “Vilatna” 1327 i “ Vilasna ” 1362 L’any 1285 el rei Jaume I en vengué la jurisdicció a Bernat Aruc Al final del segle XVII era lloc reial L’església parroquial pertanyia a l’ardiaconat de Girona Ja era construïda l’any 899, en què consta com a possessió del monestir de Santa Maria d’Amer L’edifici primitiu fou reedificat l’any 1678 En depenen el santuari de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià
Sant Julià de la vall d’Escós (Soriguera)
Art romànic
Dos documents parlen de la vila de Sant Julià, a la vall d’Escós aquest hagiotopònim sembla suposar l’existència d’una església dedicada a aquest sant, de la qual, però, desconeixem la situació El primer esment és del 1099, en què el comte Artau II i la seva muller donaren al monestir de Gerri un capmàs a la vila d’Escós “ in ipso pugo de Sancto luliano ” Posteriorment, entre el 1099 i el 1101, Arnau Pere i Ermessén donaren al cenobi tot allò que tenien a la vila de Sant Julià