Resultats de la cerca
Es mostren 4222 resultats
estadi de Wembley
Esport general
Estadi esportiu.
Batejat, també, amb el nom d’Estadi de l’Imperi Empire Stadium i considerat l’estadi nacional d’Anglaterra Situat al barri londinenc de Wembley, la seva construcció finalitzà el 1923 Fou l’escenari dels principals esdeveniments esportius del s XX a Anglaterra els Jocs Olímpics de Londres del 1948, la final del mundial d’Anglaterra del 1966, els principals partits de l’Eurocopa del 1968 i les finals de la Copa d’Anglaterra de futbol, i també s’hi jugaren els partits de les seleccions nacionals angleses de futbol i rugbi En l’àmbit cultural, Wembley ha acollit nombrosos concerts,…
Guillem Colom i Ferrà
Literatura catalana
Teatre
Lingüística i sociolingüística
Poeta, traductor i dramaturg.
Vida i obra Cursà estudis de teologia al Seminari de Mallorca, però els deixà inacabats El 1917 es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona i el 1962 defensà, a València, la tesi doctoral Ramon Llull y los orígenes de la literatura catalana Es dedicà a l’ensenyament Com a poeta, molt lligat a Mallorca, a les seves tradicions i al seu paisatge, inscrit en l’anomenada Escola Mallorquina, és autor, entre d’altres, de Iuvenilia 1918, Àguiles 1920, L’amor de les tres taronges i altres poemes 1925, De l’alba al migdia 1929, Cançons de la terra 1947, Ofrena mística 1949, de l’extens poema…
,
martell

Llançament de martell
Esport
Bola metàl·lica unida a un cable de fil d’acer que tanca en forma de nansa, que es llança en les proves d’atletisme (llançament de martell).
El seu pes complet és de 7,265 a 7,285 quilos, amb una llargada total bola i cable d’1,175 a 1,215 m El llançament de martell prové dels antics jocs folklòrics dels pobles celtes a Escòcia i a Irlanda, i forma part del programa olímpic des del 1900 París Hom el practica des de dins d’un cercle de 2,13 m, envoltat d’una gàbia metàllica oberta per un dels costats, com a mesura de protecció per als espectadors L’atleta agafa el martell amb totes dues mans i el fa girar entorn seu, sense moure el cos, per tal d’adquirir l’acceleració necessària perquè amb una volta, amb dues o…
Isidre Roca i Amat
Literatura catalana
Escriptor.
El 1904 emigrà a Amèrica i fou declarat pròfug De primer s’installà a Cuba, on treballà amb el doctor Díaz en la traducció de la Farmacopea nord-americana El seu nacionalisme radical l’enfrontà a la comunitat espanyola a través del periòdic “Fora Grillons”, de Santiago de Cuba El 1909, amb la salut molt ressentida, es traslladà a Buenos Aires, on tenia la família Continuà dins la línia de nacionalisme català radical Fundà l’Agrupació Teatral Guimerà 1911 a Buenos Aires i el Centre Català de Belgrano Publicà el llibre de poemes Fulls de ma vida , diversos treballs en prosa i obres de teatre…
Manuel Alcàntara i Gusart
Periodisme
Professor, periodista i promotor cultural.
Comencà a treballar com a articulista i crític de teatre i arts plàstiques als diaris “El Día Gráfico” i “La Noche” Fou administrador de la Casa de Caritat, professor de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i membre de la Unió Catalanista El 1939 s’exilià a França, on fou un dels organitzadors de la Residència d’Intellectuals Catalans a Montpeller 1939-41 El 1941, arribà a Mèxic on portà la gerència de l’editorial Misrachi fins que es jubilà Des de Mèxic, animà i coordinà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili i en fou secretari del patronat…
Claudi Planas i Font
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià dret Estigué vinculat a la Unió Catalanista i al Centre Escolar Catalanista Durant molts anys fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona Participà en els Jocs Florals de la ciutat hi fou premiat el 1895 i el 1897, en fou secretari el 1899, i mantenidor el 1900 Collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Catalònia i Catalunya , on edità poemes de ressò maragallià, que mai no recollí en llibre Publicà diversos volums de proses Entre muntanyes 1894, Prosa 1903, De la vida , al número 72 de la collecció “Lectura Popular”, i En Pere i altres contes 1919 La seva…
,
Ignasi Ramon Miró i Manent
Educació
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Exercí de mestre a Manresa i a Barcelona, on, el 1860, fou secretari de la Junta d’Instrucció Pública i el 1869 fundà i dirigí un collegi 1869 Dirigí El Monitor de Primera Enseñanza i la revista d’interès literari La Antorcha Manresana 1857-60, des d’on contribuí a impulsar la creació d’una biblioteca pública i on inserí poemes i articles, un dels quals en suport dels Jocs Florals de Barcelona Publicà nombrosos manuals d’urbanitat, que tingueren una gran difusió Publicà una extensa Relació poètica de la solemníssima festa que per a celebrar la definició dogmàtica de la…
,
Salvador Palomar i Abadia
Folklore
Etnòleg i dinamitzador cultural.
Fou membre fundador, el 1980, de l’entitat Carrutxa, dedicada a la recerca i dinamització de les festes i la cultura popular i tradicional, actualment reconvertida en Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Ha estudiat i publicat gran quantitat d’estudis sobre les festes i les manifestacions que hi intervenen, el teatre popular, els grups de foc, els jocs, els oficis i les creences Destaquen La Tronada, festa a Reus 2001, El ball de diables al Baix Camp 1987 i El ball de valencians a Reus, al Baix Camp i al Priorat 2007 També ha coordinat campanyes d’investigació i…
Mark Lewis
Art
Artista canadenc.
Treballa en films i vídeos Utilitza la tècnica cinemàtica comercial per a definir un cinema diferent i crea les seves pròpies pellícules en seqüències de curta durada, que anullen la necessitat del drama llarg Qüestiona la noció d’autor i d’història narrativa, la linealitat que comporta la successió tradicional d’esdeveniments i la promesa que “ha de succeïr” alguna cosa Juga amb el bagatge de l’espectador, i això fa que la sintaxi del cinema es comprengui de manera instintiva la tensió a través de la música, els jocs de càmeres, etc i altera el seu sentit, pervertint la lectura…
Antoni Bal·lero de Càndia
Literatura
Dret
Poeta i advocat.
Polític i activista cultural, la seva poesia, escrita gairebé tota en català, variada quant a la temàtica i a la mètrica, reflecteix la preocupació que té l’autor per escriure en un llenguatge literari normatiu, cosa que el convertí en un dels capdavanters, a l’Alguer, del corrent literari que propugnava el retorn a la tradició cultural catalana Escriví, entre d’altres obres, Música de serenades 1951 i Vida 1951, i fou curador de l’edició Alguer, Cara de roses 1961 L’any 1959 guanyà el premi Combat amb la poesia El fill llunyà en el jocs florals de maig del 1959 a París Dins l’…
,
