Resultats de la cerca

Des de petit mostrà un talent i unes aptituds notables per a la música El 1695 s’inscriví a la Thomasschule de Leipzig, on rebé lliçons de clavicèmbal i orgue sota la supervisió de Johann Kuhnau, que, admirat per les seves qualitats, el prengué com a assistent per a corregir i copiar les seves pròpies obres manuscrites El 1710 viatjà a Itàlia per aprendre el gènere operístic El 1713 estrenà, a Venècia, les òperes Mario i Le passioni per troppo amore , que foren molt ben acollides Mantingué contactes personals amb compositors com F Gasparini, CF Pollarolo, A Lotti i A Vivaldi, que…

Inicià la seva carrera com a contralt però, a partir d’una estada a Londres, començà a interpretar papers de soprano Les primeres dades sobre la seva trajectòria professional són del 1746, any en què viatjà a Pàdua, on ocupà el lloc de contralt a la basílica del Santo A partir d’aquell moment la seva carrera seguí un camí ascendent El mateix 1746 cantà al Teatro de San Moisè de Venècia, i la temporada 1748-49 era a Londres amb una companyia italiana contractat pel Haymarket Theatre De la seva estada a Londres cal destacar la participació en diverses obres de GF Händel, com ara…

Deixeble de RO Morris al Royal College of Music de Londres, amplià la seva formació amb M Seiber al Morley College, on establí una sòlida amistat amb M Tippett, a qui succeí com a director del Morley College el 1952 Fou professor al Royal College of Music del 1955 al 1964, any en què es traslladà als Estats Units per ocupar la càtedra de composició a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, càrrec que ocupà fins a la seva mort Les seves obres dels anys quaranta mostren la influència de compositors europeus com B Bartók, A Berg, P Hindemith o A Schönberg, fet que el distancià…

Estudià sociologia a la Universidad Complutense de Madrid, música al Conservatori del Liceu i ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat crític d’òpera, música, teatre i dansa en diverses publicacions de l’Estat i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, i el 1996 passà a ser-ne el director artístic Coneixedor dels diversos corrents de la dramatúrgia internacional, ha afavorit al Liceu la creació de noves produccions amb directors d’escena catalans La Fura dels Baus, C Bieito, M Gas, Comediants, A Garcia Valdés, N…

Es formà musicalment a Lüneburg amb Christoph Praetorius i Euricius Dedekind Ingressà a la Universitat de Rostock i tres anys més tard esdevingué cantor de l’església de Sant Nicolau d’aquesta ciutat Publicà alguns tractats teòrics que el feren mereixedor d’un gran reconeixement Una de les seves aportacions més interessants feu referència a la retòrica musical Contràriament a la teoria vigent fins aquell moment que atorgava als modes la major capacitat de representar els afectes, Burmeister creia que els propis dissenys melòdics, organitzats en forma de figures retòriques, podien tenir una…

Se sap que vers el 1530 era a Venècia Actuà com a mestre de capella a la catedral de Verona entre els anys 1546 i 1550 i estigué al servei del duc de Ferrara des del 1555 Contribuí de manera decisiva, juntament amb altres compositors flamencs i italians, a la definició del gènere madrigalesc, i publicà diverses colleccions de música religiosa i de madrigals a Venècia el 1546 aparegué un recull de vint-i-set madrigals a cinc veus, i el 1555 un altre de vint-i-quatre, a quatre veus Les seves obres tingueren una gran acceptació i se’n feren reedicions Moltes creacions seves foren…

Germà del també compositor Giovanni Francesco Anerio Es formà a Roma on, entre el 1568 i el 1580, fou escolà de cant i després cantor assalariat Formà part dels cors de Santa Maria Maggiore i de la Cappella Giulia, i fou mestre de capella al Collegio degli Inglese En morir Palestrina el 1594, el papa Climent VIII el nomenà mestre de capella del cor papal Els anys 1611 i 1612 participà amb Francesco Soriano en la reforma del gradual romà Abans d’ocupar el càrrec papal cultivà la música profana en llengua vernacla, i publicà diversos reculls de madrigals, alguns dels quals espirituals, i de…

Del 1586 al 1593 fou cantorcico de la capella reial, i el 1596 succeí a Philippe Rogier en la seva direcció, bé que la designació com a mestre de l’esmentada capella fou el 19 d’octubre de 1598 Exercí aquesta tasca fins a la seva jubilació, al final del 1633, tot gaudint d’un gran prestigi personal i artístic, com ho proven els càrrecs de responsabilitat i d’honor que li foren conferits a la cort El 1644 fou nomenat capellà cantor de la cort portuguesa El llegat de Mateo Romero posseeix una doble valoració d’una banda, és un dels grans representants de la darrera etapa de l’escola flamenca…

Estudià violí i viola al Conservatori de València amb Abel Mus i Joan Alós Finalitzà els estudis amb un premi d’honor en viola i posteriorment es perfeccionà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Bruno Giuranna Començà la seva carrera com a membre de l’orquestra d’Alcoi 1956-59, i la continuà com a viola solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1959-62 i de la Simfònica del Caire 1963-65 Cofundador 1965 i solista 1965-85 de l’Orquestra de la RTVE, amb aquesta formació fou el primer intèrpret a Madrid del Concert per a viola de W Walton, el 1982 Ha estrenat obres de…

Aquesta publicació tingué un paper rellevant com a plataforma d’expressió de la cultura catalana durant les dècades dels anys seixanta i primers setanta del s XX La collecció sorgí amb la intenció d’aplegar un ampli ventall temàtic Aquest caràcter genèric es posà de manifest des dels primers títols, amb la publicació d’obres de caràcter literari, reculls periodístics, i assaigs d’autors com Montserrat Roig, Maurici Serrahima, Robert Saladrigues o V Serra i Boldú Tot i així, s’ha de subratllar la importància de les obres d’història Cal destacar els treballs de Josep…