Resultats de la cerca
Es mostren 4737 resultats
cicle dièsel

1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic difereix del teòric, però és…
Transports Metropolitans de Barcelona
Denominació comuna de les empreses Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA i Transports de Barcelona, SA, que desenvolupen l’activitat a l’àrea metropolitana de Barcelona.
És el principal operador de transport públic de Barcelona Ofereix dues xarxes regulars de transport la subterrània amb el metro i la de superfície amb l’autobús, a més de diversos serveis de transport d’oci El metro de Barcelona disposa de vuit línies, una xarxa de 102,6 km de longitud, 140 estacions i un parc mòbil de 160 trens 137 en línia en hora punta, que, a part de Barcelona, presta servei a set municipis més de l’àrea metropolitana registra 381,22 milions de viatges anuals La flota d’autobusos és integrada per 1090 vehicles 891 en línia en hora punta, tots adaptats, que…
cable de parells trenats
Electrònica i informàtica
Tipus de cable, apantallat o no, compost de dos o més parells trenats de cables elementals revestits de plàstic, i protegit per una coberta també de plàstic, d’ús corrent en xarxes d’àrea local i terminals telefònics digitals.
Cada parell trenat té un nombre diferent d’entrellaçaments per polzada per a reduir la diafonia originada per la mateixa juxtaposició dels cables elementals Els cables no apantallats UTP, que poden atènyer una capacitat nominal de transmissió de 155 Mbps, són molt més flexibles i fàcils d’installar que els coaxials, i tendeixen a desplaçar-los com a estàndard de fet per a les xarxes d’àrea local, però no són adequats per a ambients on hi ha interferències fortes Als cables apantallats, cada parell trenat va recobert d’una malla contínua de coure STP o bé una malla única…
índex foliar
Ecologia
Suma de l’àrea foliar de tots els vegetals que habiten en una àrea determinada.
S'expresa en m 2 de fulles per m 2 de sòl L’índex foliar és característic de cada ecosistema i està estretament relacionat amb el balanç local entre precipitació i evapotranspiració Els valors més alts d’índex foliar es donen als ecosistemes de les selves tropicals i als boscos de coníferes de la costa pacífica de l’Amèrica del Nord, amb valors de 17 m 2 de fulles per m 2 de sòl i 20 m 2 de fulles per m 2 de sòl, respectivament Als alzinars mediterranis de les muntanyes de Prades s’han calculat valors d’índex foliar entre 4,6 i 6,0
punt d’accés Wi-Fi
Electrònica i informàtica
Element d’una xarxa d’àrea local sense fils que implementa les funcionalitats especificades per l’estàndard IEEE 802.11 i que fa de passarel·la entre el medi ràdio i la infraestructura fixa de la xarxa.
Un punt d’accés Wi-Fi és l’equivalent a l’estació base en una xarxa d’àrea local sense fils D’aquesta forma, un dispositiu amb un adaptador Wi-Fi configurat per a treballar en mode infraestructura s’associarà a l PA de la seva xarxa que proporcioni el millor senyal El punt d’accés centralitza les comunicacions de totes les seves estacions associades És a dir, totes les comunicacions des de i cap a qualsevol estació W-Fi associada a un determinat PA passaran per aquell PA Es coneix com a punt d’accés lleuger el que té funcionalitats mínimes, gestionat de manera centralitzada per…
quadratura
Matemàtiques
Operació consistent a trobar un quadrat d’àrea igual a l’àrea d’una superfície donada.
illes Medes
L’arxipèlag de les illes Medes davant la costa empordanesa, format per la Meda Gran, la Meda Xica i uns quants esculls
© Fototeca.cat
Arxipèlag
Arxipèlag del Baix Empordà, situat uns 900 m al SE de la punta Guixera (l’Estartit, Torroella de Montgrí), format per la Meda Gran, la Meda Xica i uns quants esculls, amb una àrea global de 0,2 km2.
Damunt una plataforma de baixos fons, que enlloc no assoleixen els 20 m de profunditat, constitueixen l’acabament SE de les calcàries cretàcies del Montgrí Les Medes presenten un gran interès zoogeogràfic la fauna marina originà abundor de corall, molt recercat des de la baixa edat mitjana L’exploració intensiva de les coves submarines des del 1954 n'ha fet desaparèixer les varietats estimades, com també en fa desaparèixer el nero La fauna terrestre és especialment notable conills i ocells aquàtics corb de mar i gavina Les gavines, unes 3000 parelles, produeixen guano i han causat la…
Vallanca
Vallanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Racó, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat a l’extrem SW de la comarca, al límit amb Castella, a la capçalera del riu Boïlgues (o rambla de Vallanca
); comprèn un altiplà d’uns 950 m alt. voltat de muntanyes.
El sector forestal ocupa 2 200 ha de matollar i 2 000 de pasturatges, mentre que el bosc només 570 ha L’àrea conreada 820 ha és ocupada per cereals, patates i vinya el regadiu cereals i blat de moro, amb aigua del riu, es limita a 70 ha Hi ha ramaderia ovina i apicultura El 80% de la població activa treballa en el sector primari La població, que es mantingué relativament estable fins el 1940, ha sofert després una emigració massiva, que l’ha reduïda a un terç La vila 164 h agl 2006 970 m alt és a l’esquerra del riu L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels El…
endotelioblastema
Biologia
Regió situada al límit entre l’àrea opaca i l’àrea pel·lúcida de la blàstula secundària dels ocells.
D’aquest territori deriva l’endoteli dels vasos sanguinis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina