Resultats de la cerca

Estudià música i cant a París i el 1950 debutà al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué durant tres temporades Tot i haver centrat la seva carrera a França, especialment a l’Òpera i a l’Òpera Còmica de París i al Festival d’Ais de Provença, al qual assistí assíduament a partir del 1956, també actuà a Brusselles i a Amsterdam i obtingué èxits internacionals gràcies a les seves aparicions als festivals de Salzburg 1972-88 o Glyndebourne 1966 i a les actuacions al Metropolitan de Nova York, on debutà el 1982 amb Les contes d’Hoffmann El 1985 estrenà a…

Estudià amb els seus pares, professors del conservatori de la seva ciutat natal, i acabà la carrera de música amb diversos premis, a més d’haver obtingut la llicenciatura en dret El 1942 debutà a Montpeller amb Mignon , i al llarg dels sis anys següents recorregué el país presentant-se en diversos teatres El 1947 cantà a l’Òpera Còmica de París, on interpretà el paper de Nadir a Les pêcheurs de perles , de G Bizet, i el mateix any fou el Tamino de La flauta màgica a l’Òpera Garnier Durant els vint anys següents fou un dels principals tenors convidats als dos teatres…

Format al conservatori de Leningrad, del 1964 al 1972, que emigrà a Israel, fou director de l’orquestra de la radiotelevisió de Moscou Posteriorment fou director principal de la Filharmònica de Colònia 1975-86 i de la Filharmònica d’Estocolm 1982-87, i dirigí també l’Orquestra Simfònica de Londres, la Filharmònica d’Israel, la Simfònica de Viena i la l’Orquestra Simfònica Yomiuri Nippon de Tòquio En el camp de l’òpera, estigué al capdavant de les orquestres del Teatro alla Scala, el Covent Garden, la Lyric Opera de Chicago, l’Òpera Reial d’Estocolm i l’orquestra de l…

Fill d’un director de cor i organista, absorbí ja d’infant l’obra de JS Bach a través del mestratge patern, identificació que demostrà més tard en les interpretacions, considerades modèliques, de les passions segons sant Mateu i sant Joan, així com de les cantates Estudià cant amb professors particulars, posteriorment es graduà a l’escola superior de música de Dresden, i el 1959 entrà a formar part de la companyia de l’òpera de la mateixa ciutat Debutà el 1961 amb Fidelio , de L van Beethoven, a l’Òpera Estatal de Dresden, i el 1963 s’incorporà a l’Òpera…

Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’…

Deixeble de Frank Bridge, fundà l’English Opera Group Eminentment líric, tingué una gran afinitat amb Henry Purcell i considerà l’òpera com la forma musical més fascinant Peter Grimes 1945, la seva primera òpera, li donà la celebritat Seguiren després The Rape of Lucretia 1946, Albert Herring 1947, Let's make an Opera 1949, Billy Budd 1951, revisada el 1960, The turn of the Screw 1954, Midsummer Night's Dream 1960 i Death in Venice 1973, entre d’altres Ha compost obres per a orquestra, amb parts vocals i instruments solistes o sense, un ballet, música de cambra,…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1953 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Lieja, amb la qual debutà en el paper titular de Lakmé , de L Delibes El 1956 cantà al Théâtre de la Monnaie de Brusselles i el mateix any es presentà a l’Òpera Còmica de París, on el 1962 participà en l’estrena de Princesse Pauline , de H Tomasi Posteriorment actuà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i a l’Òpera de París Especialitzada en els papers de soprano de coloratura , destacà en diverses òperes de Ch Gounod, J Massenet…

Inicià els seus estudis musicals a Estrasburg i els amplià al Conservatori de Música de París El seu talent fou descobert per Jacques Rouché, director de l’Òpera de París i de l’Òpera Còmica del 1914 al 1944, i debutà el 1929 amb Sieglinde La valquíria Especialitzada en R Wagner, interpretà els principals papers femenins del compositor alemany i protagonitzà la primera interpretació de L’holandès errant a l’Òpera de París Amb els anys la seva veu esdevingué més dúctil, fet que li permeté ampliar el repertori i apropar-se a l’òpera francesa…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1908 debutà al Teatre de l’Òpera amb Guillem Tell , de G Rossini Aviat hi fou contractada per a interpretar diversos personatges d’òperes de G Verdi, R Wagner, J Massenet i Ch Gounod Es destacà especialment en la Margarida de Faust , fins al punt d’esdevenir una intèrpret de referència per a aquest personatge, que representà de nou el 1934 amb motiu de la funció número 2000 de l’obra de Gounod a l’Òpera de París Simultaniejà les seves actuacions a l’Òpera de París amb collaboracions a l’Òpera…

Es formà a Londres amb D Corri Les seves primeres composicions documentades són cançons jueves sobre textos de GGN Byron, com ara les Hebrew Melodies 1815-19 Es guanyà la vida com a escriptor i professor de música i fins i tot arribà a cantar en una funció al Covent Garden Compongué alguna òpera de caràcter còmic, com The Alcaid , i diversos pasticcii Per problemes econòmics i per qüestions polítiques, el 1841 hagué d’emigrar i s’establí a Austràlia Tingué un paper destacat en la vida musical de Sydney fou director de la coral de la catedral de Santa Maria, compongué obres per a…