Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
Orlando enamorat
Història
Poema cavalleresc de Matteo Maria Boiardo
.
Començat cap al 1476, les dues primeres parts 60 cants foren publicades a Reggio de l’Emília 1483, i la tercera restà incompleta al cant novè Els elements essencials de la trama vénen del cicle carolingi, però el contingut i el to d’una gran part de les seves aventures procedeixen de la matèria de Bretanya i l’esperit èpic és substituït per històries d’amor i fets novellescs Orlando deixa d’ésser la tipificació del guerrer i es transforma en un cavaller per al qual l’amor d’Angèlica ho és tot Manca en el poema una arquitectura sòlida és sobretot un conjunt d’episodis i aventures, molt …
Jaume Romanyà
Literatura catalana
Escriptor.
És el primer autor balear que escriu poesia dramàtica en llatí Sacerdot i doctor en teologia, el 1535 regia una escola de gramàtica Escrigué dues llargues composicions poètiques dedicades a Carles V amb motiu de la seva visita a Mallorca 1541, que foren incloses a larelació de les festes de Joan Gomis El llibre de la benaurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos , 1542 És autor de Noua tragicomoedia Gastrimargus appellata , representada a la plaça pública de Palma el 1562 davant de 8 000 persones de tots els estaments socials, el bisbe, el governador, jurats i altres autoritats És un…
,
Maria Àngels Ollé i Romeu
Literatura catalana
Narradora i pedagoga.
Collaborà en diversos mitjans de comunicació relacionats amb l’àmbit educatiu i juvenil “In-fàn-ci-a”, “Faristol”, “Perspectiva escolar”, “Comunicació”, “Cavall Fort” i publicà una extensa obra de narrativa infantil, com Els tres avions amics 1963, El meu pardal 1964, El vaixell bromista 1965, El gat i el lloro 1966, Miau, miau 1971, Ric, rac, ruc 1971, El conte de la lluna callada 1972, Mel i mató 1973, Els gegants 1979, La nina 1979, L’ascensor 1979, De dia, de nit 1980, Quan era petita 1980, La família Massatard 1980, Els bessons 1980, Però no ho diguis a ningú 1981, Conte…
cacofonia
Música
Combinació de sons desagradable a l’oïda humana.
Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia de la…
txernozem
Geologia
Sòl de perfil AC, molt desenvolupat, ric en matèria orgànica, d’estructura granelluda i de color negre o bru fosc.
La roca mare conté calci i és generalment un loess Presenta una vegetació estepària de gramínies Els txernozems, també anomenats terres negres , traducció literal del mot original rus, són molt fèrtils i són particularment abundants a les estepes de l’Europa oriental
ascites infectada
Patologia humana
Infecció de l’ascites, que es dóna sobretot en casos de cirrosi hepàtica; el líquid és ric en leucòcits polimorfonuclears.
antracita
Mineralogia i petrografia
Carbó mineral, el més antic per la seva edat geològica i el més ric en carboni (del 90 al 97%).
Amorfa, d’aparença homogènia, fràgil i de fractura irregular És de color negre o gris de ferro, de superfícies irisades i opaca, i té una lluïssor vítria amb tendència metàllica Crema bé, sense fum i amb flama curta, però li cal corrent d’aire perquè conté molt poques substàncies volàtils El seu poder calorífic pot sobrepassar les 8 000 calories, motiu pel qual és emprada com a combustible Els principals països productors són la Gran Bretanya Galles, RFA i els EUA Pennsilvània
comtat de Treviño
Enclavament
Enclavament de la província de Burgos dins de la d’Àlaba, al País Basc.
Comprèn la vall de l’Agudo i part de la vall del Zadorra, i és separat de la conca d’Àlaba per les muntanyes de Vitòria Forma un municipi de 1 109 h est 1986, amb capital a Treviño, i molts petits nuclis subsidiaris El domini original sembla que fou fundat per Lope Laínez, ric home de Vitòria, el 1160, i, ampliat el 1194 pel rei Sanç de Navarra Inicialment pertanyia a Àlaba, fins que fou conquerit, amb Vitòria, pel rei Alfons VIII de Castella 1200, Joan II li concedí els furs de Logronyo 1417, i poc després concedí el títol de comte de Treviño 1453 a Diego Gómez Manrique de Lara…
verat

Verat comú
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids, de cos fusiforme, amb l’aleta caudal molt escotada, el peduncle caudal molt estret, premaxil·lar soldat al maxil·lar (juntament amb la mandíbula inferior constitueix un musell agut), òrbita ocular envoltada pel darrere per una anella completa d’ossos independents, dents petites i dues aletes dorsals (la segona dorsal i l’anal seguides de 5-6 pínnules).
Inclou dues espècies S scombrus , el verat comú , i S colias japonicus , el verat d’ull gros , peixos pelàgics, d’alta mar i d’una gran importància econòmica, car formen en primavera grans bancs que s’apropen a les costes i són activament capturats per la seva carn, molt saborosa i alimentosa, puix que és un peix blau molt ric en greixos S'alimenten de crustacis planctònics i de pteròpodes Verat d’ull gros Lanzardo2 CC0 Molt comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, ambdues espècies són venudes als mercats indistintament, bé que el verat d’ull gros té els ulls molt més grossos,…
Museu de Belles Arts de València
Museu
Museu creat a València el 1837 per agregació, a la col·lecció artística de l’Acadèmia de Sant Carles (1768), d’obres procedents de diversos edificis religiosos desamortitzats (1835) —Sant Miquel dels Reis, Portaceli, la Murta, etc— i, posteriorment, de donacions particulars i estatals.
Installat 1838 al convent del Carme, fou obert el 1839 Traslladat a l’antic convent de Sant Pius V fou reinaugurat el 1946 Amb 85 sales i unes 2000 peces exposades escultura, pintura, dibuix, gravat, objectes decoratius, etc, és especialment ric en obres d’origen valencià en pintura, dels primitius fins avui Pere Nicolau, Andreu Marçal de Sax, Joan Reixac, Dalmau, els Osona, Joanes, Llanos, Ribalta, Ribera, Espinosa, Esteve i Miquel Marc, Maella, Vicent López, Pinazo, Sorolla, Muñoz Degrain, Salvà i Simbor, Verde, els Benlliure, Abril, Agrassot, Martínez i Cubells, Emili Sala,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina