Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
kharigita
Islamisme
Membre d’una secta islàmica que s’originà arran del conflicte provocat a l’islam per la successió del califa ‘Uṯmān "Alī ibn Abī Ṭālib
.
La secta, extremament rigorista i fanàtica, rebutjà l’autoritat califal i elegí democràticament els seus caps Molt estesa entre els berbers, fundà un regne amb capital a Tahert ‘Abd al-Rahmān ibn Rustum Actualment, d’entre els nombrosos grups en què es fraccionà la secta, només es manté l'ibadita
batalla d’Écija
Història
Militar
Fet victoriós dels benimerins sobre els castellans (1275).
La contínua pressió de Castella sobre el regne de Granada impulsà Muḥammad II a demanar ajut als benimerins El soldà Abū Yūsuf Ya'qūb ibn ‘Abd al-Haqq acudí a la península Ibèrica i, prop d’Écija, vencé les forces castellanes manades per Nuño de Lara, que morí en la batalla
Hišām III de Còrdova
Història
Últim califa de Còrdova (1029-31).
Succeí l’hammudí Yaḥyà I Germà d’'Abd al-Raḥmān IV al-Murtaḍā, fou proclamat califa en un intent de restauració de la família omeia al califat La burgesia cordovesa Banū Ǧahwar el destituí i li permeté de refugiar-se a la cort lleidatana de Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd
Eleccions parlamentàries a Egipte
Egipte celebra les primeres eleccions parlamentàries des del 2012 Després d’un cop d’estat el 2013, el general Abd al-Fatà al-Sissí va prohibir els Germans Musulmans, que dominaven l’anterior Parlament, i el 2014 es va convertir en president El nou Parlament queda sota control dels partidaris d’Al-Sissí
Yazīd I
Història
Segon califa omeia (680-683), fill de Mu‘āwiyya.
Bé que reconegut com a successor del seu pare a Síria, no fou acceptat a la Meca, a Medina i a Kūfa, on se li oposaren 'Abd Allāh ibn Zubayr i el pretendent xiïta Ḥusayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib Mort aquest a Karbalā’, triomfà la causa omeia i conquerí la Meca
‘Alī ibn Ḥusayn
Història
Política
Darrer sobirà del regne independent d’al-Ḥiǧaz (1924-25).
Fill de Ḥusayn ibn ‘Alī, a qui succeí quan abdicà Fou emir de Medina durant el regnat del seu pare i dirigí les forces àrabs contra Turquia a la Primera Guerra Mundial ‘Abd al-'Azīz III ibn Sa'ūd l’obligà a abdicar i llavors es traslladà a Bagdad, on regnava el seu germà Fayṣal
salmedina
Història
A la corona catalanoaragonesa, magistrat amb funcions governatives i judicials, la jurisdicció del qual s’estenia al propi municipi i al seu terme.
El càrrec, d’origen islàmic ṣāḥib al-madīna , ‘senyor de la ciutat’, instituït per ‘Abd al-Raḥmān II, solia ésser designat pel rei A Saragossa, en virtut d’un privilegi del 1256, una parròquia, elegida per sorteig, proposava els candidats A les moreries valencianes, nomenat generalment pel batlle general, intervenia en les causes menors i assistia el cadi
Eleccions a la presidència d’Egipte
Del 26 al 28 de març se celebren eleccions presidencials a Egipte, que revaliden en el càrrec Abd al Fatā al-Sissí amb més del 90% dels vots, segons fonts oficials L’únic contrincant és Moussa o Moussa, que fins fa poc donava suport a Al-Sissí La resta de candidats s’han retirat o han estat empresonats
Fayṣāl II de l’Iraq
Història
Rei de l’Iraq (1939-58).
Mort el seu pare, Gāzī I, governaren com a regents, fins el 1953, la seva mare Alia i el seu oncle matern ‘Abd el-Ilāh Amb el seu cosí, el rei Ḥussein I de Jordània, establiren una Unió Àrab entre ambdós estats Però aquell mateix any fou derrocat per un cop d’estat militar i fou assassinat
Tammām ibn ‘Alqama al-Taqafī
Història
Cap musulmà, de la tribu qaysī
.
Decidit partidari dels omeies, contribuí eficaçment a l’entronització d’'Abd al-Raḥmān I en el govern d’Al-Andalus El rescatà, primer, de les mans dels berbers nord-africans, el conduí a Almuñécar 755 i s’oposà, després, al valí Yūsuf al-Fihrī, que pretenia emparar-se del poder Participà en el setge de Toledo 764
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina