Resultats de la cerca

Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…

Diversos investigadors, especialment Àngel Sánchez Gozalbo, han contribuït a la difusió d’un nombre significatiu de referències documentals que ajuden a conèixer la vida de diversos artistes actius a les terres del bisbat de Tortosa Malauradament, aquesta documentació no es correspon amb les poques obres artístiques conservades procedents d’aquesta zona, que, com passa a Girona, ha patit la desaparició o disseminació de gairebé tota la seva producció pictòrica La manca d’obres conservades i documentades implica un cert…

Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers, que l’havien conquerit recuperat per les forces islàmiques, fou expugnat a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers el 1280 retornà a mans dels templers El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa

Comprèn, al N, el sector meridional de la plana de Vinaròs, amb terrenys quaternaris i una línia d’antigues albuferes litorals, drenat per la conca baixa de la rambla d’Alcalà, i, al S, els vessants nord-orientals de la serra d’Irta , que forma, ja dins la mar, el penyal de Peníscola , tómbol unit a la costa per un istme de sorra, on s’estableix la població La costa, al N de la ciutat, és sorrenca o amb un cordó de còdols i grava, mentre que al S forma espadats alts i mitjans que formen cales i puntes puntes de l’Hort, del Marbre, del Racó Calent, cala Blanca, cap d’Irta De N a S hi ha una…

És situada a la capçalera de la vall d’Àngel , oberta entre les Talaies d’Alcalà i la serra de Murs, drenada per la rambla de la Vall d’Àngel , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, dins el terme de les Coves de Vinromà Hom anomena serra de la Vall d’Àngel el sector més septentrional i més alt de la serralada de les Talaies d’Alcalà

L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a la Pobla de Benifassà

Baixa gradualment del tossal d’Encanader 1396 m alt, termenal amb el Boixar i Coratxà, de S a N es destaca la Pena Roja 1203 m i el Masmut 1058 m Les argiles i margues que van de l’Oligocè al Pliocè cobreixen el sector de la depressió de l’Ebre, que ocupa la resta del terme 620 a 850 m El riu Tastavins s’hi origina per la unió del barranc de Pena-roja i el d’Escalona i separa el terme del de Mont-roig de Tastavins La vegetació clímax pi roig i carrascar ha estat desplaçada en bona part per pinedes i garrigues, i solament 1 312 ha, el 15,6% del total municipal, són aprofitades per…

Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…

Les esponges es troben representades d’una manera irregular en el registre fòssil i, tot i que es coneixen des del Cambrià, on són més abundants és en els materials mesozoics L’exemplar de la fotografia, de Syphonia piriformis 83 mm de diàmetre màxim, pertany al grup dels litístides, que són les úniques esponges que poden preservar l’esquelet sencer després de mortes gràcies al fet que tenen les espícules soldades Ha estat trobat al Maastrichtià dels voltants de Santa Engràcia Pallars Jussà Jordi Vidal / UAB Les esponges o porífers són organismes pluricellulars sense teixits organitzats que,…

Des del 1971 se li ha agregat Bel És drenat, a més, pel riu Cérvol límit sud-occidental i els seus afluents, el barranc de Rossell i el de la Cova Alta, i accidentat pels contraforts orientals de les muntanyes de la Tinença de Benifassà 980 m alt L’agricultura ocupa 3400 ha al secà oliveres sobretot i també ametllers, cereals i vinya i unes 60 al regadiu hortalisses Al nucli de les Cases del Riu —enfront del poble de la Sénia Montsià— hi ha una important fàbrica de paper, que juntament amb la de mobles constitueix la principal indústria local La població activa agrària no supera…