Resultats de la cerca

Estudià música amb J Cumellas i Ribó, C Gelabert i D Forns, musicologia amb H Anglès i violoncel amb J de Castro i B Gálvez Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i també formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona, l’any 1923 Oferí recitals de violoncel per l’Estat espanyol i el Marroc El 1924 ingressà en Ràdio Barcelona, on arribà a ser cap de programació i treballà fins el 1971 També collaborà en "La Vanguardia" Fou Premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión el 1970 És autor de sardanes com La Pepa…

Començà els estudis a l’acadèmia de música fundada a Girona per Tomàs Mollera i els continuà amb Josep Soler, Gaspar Cassadó i Joan Massià a Barcelona Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i de diverses formacions de cambra com el Quintet Català, que fundà, quan encara residia a Girona, amb Miquel Oliva, Josep M Dalmau, Rafael Serra i Josep Serra També formà part del Quintet Laietà, del qual fou promotor l’any 1927, i del Trio Ateneu, amb Manuel Borguñó i Rafael Serra Fou, així mateix, un dels fundadors del Quartet de Corda de Barcelona, amb el qual feu nombroses gires per tot el territori de…

Estudià piano al Conservatori de Música de Barcelona i poc després inicià estudis de cant amb Concepció Callao, Conxita Badia i més tard amb Jordi Albareda A partir de l’any 1966 entrà en contacte amb l’obra de Bach i interpretà el paper de l’Evangelista a les seves Passions El mateix any actuà a Atenes i Sant Miquel de Cuixà, sota la direcció de Pau Casals, cantant la part de tenor d' El Pessebre A Suïssa i Holanda actuà com a solista en diversos oratoris, com a La Creació de Haydn, i realitzà diverses gravacions Després d’una breu estada a Berlín anà a Ginebra, on intervingué…

Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300…

Estudià violí a la seva vila natal i després començà la carrera de piano amb els mestres E Granados i D Mas i Serracant Entre el 1922 i el 1932 mantingué una intensa activitat com a concertista, tant en solitari com acompanyant cantants lírics El 1926 inicià el cicle "Els poetes i la música" al Palau de la Música Catalana, al costat de Conxita Badia Collaborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb l’Associació de Música de Cambra de Barcelona, fins que, a partir del 1932, abandonà la carrera concertística per dedicar-se exclusivament a la pedagogia Aquell mateix any fundà l’Institut d’…

Fill del catedràtic de gramàtica i llatí de l’Institut, Jaume Sagrera, oriünd de Palafrugell Estudià a Girona i amplià estudis amb Gaspar Cassadó Formà part de diferents agrupacions instrumentals, com l’orquestra de Pau Casals 1927 Fundà el Quintet Català, el Trio Borguñó-Serra-Sagrera, el Quartet Laietà, el Trio Gerió i el Quartet de Barcelona 1933 Es dedicà a l’ensenyament Fou professor de l’acadèmia Marshall 1929 i del Conservatori, on tingué per alumne Josep Bassal A Igualada feu una destacada tasca pedagògica amb la renovació de l’ensenyament musical dut a terme pel mestre…

Fill de Guillem d’Avenc i de Bondia, senyors dels casals de l’Avenc i Sacosta, de Sant Cristòfol de les Planes d’Hostoles Garrotxa Ardiaca d’Andorra a la Seu d’Urgell 1310, entre el 1312 i el 1315 féu una visita en nom de l’arquebisbe de Tarragona a tot el bisbat d’Urgell, de la qual es conserven les actes a Vic Bisbe de Vic 1328-45, edificà la capella del Corpus Christi de la catedral on fou enterrat i ordenà la celebració de la festa del Corpus1330 Enriquí de llibres i ornaments la catedral i amplià el palau espiscopal Celebrà un sínode el 1340 Posà interdicte a la ciutat de…

Vida De família menestral, tingué una formació autodidàctica rebé nocions de música del seu pare, Esteve Garreta i Roig —rellotger i músic—, i de Ramon Novi —director de coral— Actuà en la cobla i l’orquestra paterna i, més tard, després d'una estada a Vilanova on aprengué l’ofici de rellotger, ho feu en el conjunt Quintet Garreta, mentre exercia de rellotger a Sant Feliu Aquesta manera de viure convenia perfectament al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per a dedicar-se a la creació musical L’ambient en què es mogué al Sant Feliu modernista fou el d’un cercle d’amics, gent…

Sovint depenen d’una parròquia, especialment en les petites poblacions Alguns s’han destacat per les seves activitats culturals, com el Casal de Montserrat de Barcelona, que aplegà les activitats montserratines entre el 1940 i el 1965, o el Casal del Toro, creat el 1972, dependent del bisbat de Menorca Les comunitats de catalans radicades en països estrangers, especialment a Amèrica i Europa, s’han aplegat sovint en casals Casals catalans arreu del món Alemanya Casa Nostra Frankfurt, 1969 Casal Català Hannover, 1977 Casa Nostra Mögglingen, 1963 Argentina Casal de Catalunya Buenos Aires, 1886…

Ernestina Corma Barcelona 1896 — Buenos Aires 1960 fundà a Buenos Aires 1943 una acadèmia de piano que ha esdevingut una de les més prestigioses d’Amèrica Els seus fills Carles Kussrov i Corma Barcelona 1919 i Giocasta Kussrov i Corma Barcelona 1923 —casada el 1938 amb Ernest Xancó — esdevingueren famosos per les seves actuacions en plena infantesa amb el nom artístic Carles Corma i Giocasta Korma 1930, amb Pau Casals i l’Associació Obrera de Concerts Ambdós han dirigit l’acadèmia de Buenos Aires conjuntament, dirigida només per Carles des del 1954, any que Giocasta passà a…