Resultats de la cerca

Ha passat als Granzow El comtat de Parcent havia estat atorgat el 1649 al noble milanès Constantino Cernesio e Odescalchi, cosí germà del papa Innocenci XI, establert a València, on morí solter el 1664 La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1709 al seu besnebot i tercer comte, Josep Manuel Cernesio-Odescalchi i de Perellós, cavaller de Montesa, senyor de Benigembla, Mira-rosa, Almàssera, Beniferri, Setla, Vernissa i del castell de Pop El 1779 passà, per mort de la seva filla i quarta comtessa, Josepa Cernesio i de Guzmán, als seus descendents i del seu marit Joaquín…

Conseller influent a la cort de Ramont Berenguer I de Barcelona, fou enviat per la comtessa Almodis a la cort d’'Alī ibn Muǧāhid, rei de Dénia, vers el 1056 Reconquerí probablement Tamarit, que més tard li fou infeudat pel comte Si no aconseguí de repoblar Tarragona, participà eficaçment en la conquesta de Barbastre el 1068 Aquest mateix any o bé abans, el 1064 assistí a l’assemblea que promulgà el primer nucli dels Usatges de Barcelona El 1090, a l’enfrontament del comte Berenguer Ramon II amb el Cid, a Tévar, fou empresonat Degué morir poc després i el succeí el seu fill Deodat

Fill del comte Cèntul I V de Bearn i de la comtessa Beatriu I Es casà en segones noces amb Estefania, filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona El 1118 collaborà amb Alfons el Bataller, rei d’Aragó, en la presa de Saragossa contra els musulmans reté homenatge al rei aragonès 1122 i rebé en feu Rueda de Jalón i, quan serien conquerides als musulmans, Santa Maria d’Albarrasí i la meitat de Tarassona El 1127 la seva intervenció assolí d’evitar un conflicte bèllic entre el rei d’Aragó i Alfons VII de Castella, que hom resolgué per les paus de Támara

Estigué al servei de la comtessa de Bredford, per a qui escriví Endmion and Phoebe 1595, i de sir Walter Aston La seva obra poètica assimilà els gusts i corrents literaris contemporanis The Harmonie of the Church 1591, The Shepher's Garland 1593, Idea's Mirror 1594 i Idea 1619 Són obres on es resumeix el seu concepte platònic de la poesia amorosa Escriví llegendes històriques The Tragical Legend of Robert, Duke of Normandy, 1607, i The Legend of Great Cromwell, 1607, poemes històrics Mortimeriados , 1596, i England’s Heroical Epistles , 1597 i obres satíriques The Owl , 1604,…

El primer esment del lloc de Farrera és de l’any 908, en una permuta realitzada entre l’abat de Gerri i el comte de Pallars Al segle XI Farrera, Burg i Baén foren tinguts en feu del comte de Pallars Jussà successivament pel vescomte Isarn, el seu fill Guitard de Vallferrera i el seu net Tedball L’any 1120 el fill d’aquest darrer, anomenat també Tedball, heretà la Vall Ferrera en qualitat de feudatari de l’església d’Urgell, a la qual el seu pare l’havia llegat en alou Al primer terç del segle XII el domini eminent de Farrera ja havia passat als comtes de Pallars Sobirà, però en endavant s’hi…

És citat per primera vegada l’any 1055 en la donació que el vescomte Bernat i la seva muller Adalgardis feren a Santa Maria de la Seu d’un alou situat “ inter castrum de Galiners et Eramont ” i reapareix el mateix any i el 1056 com a afrontació septentrional del castell de Mur que el comte Ramon V de Pallars Jussà vengué a Arnau Mir de Tost i donà a la comtessa Valença, i com a afrontació occidental dels castells de Llimiana, Mur i Orcau que el mateix comte donà propter nuptias a la comtessa Valença El castell de Galliner és troba lligat al llinatge homònim Entre el…

És l’església parroquial del poble homònim, situat al pla de la Perxa Des de la darreria del segle IX, aquest temple fou possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en l’escriptura de donació que feren, l’any 877, la comtessa Ermessenda, vídua del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, els seus fills, Guifré, Radulf i Miró, i la comtessa Quíxol muller de Miró Consta, segons el document, que entre d’altres béns li cediren l’església de Sant Pere amb els delmes, les primícies i totes les oblacions que li pertanyien “ Et in portu Inforcatos donamus ipsam ecclesiam Sancti Petri cum…

Fou fundada el 992 pel rei Sanç Garcés II i la seva esposa Urraca Les monges hi residiren fins al s XVI, que es traslladaren a Jaca Entre els edificis es conserva l’església, romànica, parròquia del poble, la nau de la qual és de vers la fi del s XI i que s’edificà gràcies a l’important llegat de la comtessa Sança, filla de Ramir I, del 1095 al segle següent fou ampliada amb el creuer, la torre i l’absis La seva portada és còpia de la de ponent de la catedral de Jaca Molts antics elements esculpits i capitells de l’antic claustre es troben dispersos per les cases del poble

L’únic esment conegut d’època alt-medieval del lloc de Mentui és de l’any 1035, en una donació que feren la comtessa Estefania i el seu fill, el comte Bernat, al monestir de Gerri, dels alous de Corts i les franqueses de Pujol, entre les quals s’esmenta el lloc de Montiu Aquest lloc i la seva parròquia, actualment un edifici barroc dedicat a sant Antoni, devien pertànyer a la jurisdicció de Gerri, car no s’esmenten en les relacions de visites pastorals del bisbat d’Urgell Havia estat sufragània de Peracalç, fins a la reforma del 1904, en què fou unida a la parròquia de…

Les primeres notícies sobre aquest castell daten del final del segle XII El 1176 els comtes de Pallars Sobirà Artau IV i Guillema establiren un conveni amb Pere i Bernat de Jou sobre un terç de la vila Poc temps després, el 1182, els comtes arribaren a una concòrdia amb Bernat de Torena, amb qui tenien algunes diferències per la potestat i els drets d’alguns castells, i van reconèixer a Bernat el castell de Jou com a part de la seva honor i els seus dominis Des del 1228 figura entre els castells de la Vall d’Àneu, la potestat dels quals pertanyia a la comtessa Guillema II de…