És citat per primera vegada l’any 1055 en la donació que el vescomte Bernat i la seva muller Adalgardis feren a Santa Maria de la Seu d’un alou situat “inter castrum de Galiners et Eramont” i reapareix el mateix any i el 1056 com a afrontació septentrional del castell de Mur que el comte Ramon V de Pallars Jussà vengué a Arnau Mir de Tost i donà a la comtessa Valença, i com a afrontació occidental dels castells de Llimiana, Mur i Orcau que el mateix comte donà propter nuptias a la comtessa Valença.
El castell de Galliner és troba lligat al llinatge homònim. Entre el 1080 i el 1110 diversos documents fan referència a Guillem Folc de Galliner. El 18 de juny de 1117 el comte Bernat encomanà a Guillem Ramon el castell nou de Galliner, retenint-ne la tercera part ad suo dominico, i el feu que el pare d’aquest, Ramon Folc —germà de Guillem Folc—, ja havia tingut pel comte Pere Ramon I. El mateix dia Pelet de Galliner lliurà al comte Bernat la quarta part del castell de Galliner, en compensació dels danys que li havia causat i és féu feudatari seu.
L’any 1112 Arnau Folc —germà de Ramon Folc i de Guillem Folc—féu donació a l’obra de Santa Maria de la Seu i a la seva canònica de la vila de Penya, situada dins del terme de Galliner. L’any 1175 el comte Ramon VI de Pallars Jussà rebé sota la seva protecció la vila de Santa Fe, situada dins del terme de Galliner.
Desconeixem el moment en què el castell de Galliner passà a mans de Santa Maria de la Seu —les donacions i els llegats testamentaris dels Galliner en favor de l’església d’Urgell foren constants al llarg dels segles XII-XIII—, però almenys des del 1365-70, data del fogatjament general, i fins a l’extinció de les senyories al començament del segle XIX, el lloc de Galliner és mantingué, al costat de Montesquiu i el Pui de l’Anell, sota la titularitat de la mitra d’Urgell.
En l’actual despoblat de Galliner no hi ha restes de l’antic castell, avui completament desaparegut.