Resultats de la cerca

Mapa de les esglésies de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Campo Santa Maria de Campo Foradada Sant Andreu de Foradada Sant Pere de Senz Sant Sadurní del Solà Església de Terrassa Santa Maria de Vacamorta Santa Llogaia de l’Espluga de Merli Graus Sant Miquel de Graus Mare de Déu de la Penya, abans Santa Maria de Graus Santa Maria de Grostan Santa Clara de Puigcremat Sant Pere de Torre d’Obato Santa Engràcia del castell de Panillo Sant Anton o Sant Joan de Pano Santa Cecília de Fontova Sant Gregori de Fontova Sant Feliu del Palau de Fontova Sant Martí de Parets Altes Sant…

Aquesta església es trobava dins del terme del castell de Pierola, en el lloc anomenat Uruz Sempre fou una capella per al culte dels habitants de la quadra d’ Uruz Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat per venda dels seus propietaris El terme de Pierola es documenta a partir de l’any 945, que el comte Sunyer i la comtessa Riquilda donaren diversos béns situats al castell de Bonifaci la Guàrdia de Montserrat, els quals afrontaven amb el terme de Pierola L’església i el lloc es troben esmentats per primera vegada l’any 1205 en el testament de Ramon de Guàrdia, en el…

Mapa de l'Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Argençola Sant Llorenç d’Argençola Santa Maria de Clariana Santa Maria del castell de Clariana Sant Maur de Contrast Sant Martí d’Albarells Sant Pere de la Goda Sant Jaume de Rocamora Sant Bartomeu de Carbasí Sant Genís de Porquerisses Sant Pere Desvim o del Vim Bellprat Sant Miquel del castell de Queralt Sant Jaume de Queralt Sant Esteve de Ferriols El Bruc Santa Maria del Bruc Sant Pere de…

El poble de Vilarnau consta com a existent ja al segle XI Villa Arnal , 1013-70 i apareix fortificat el 1321 “castrum seu locus de Vilarnaldo Superior’ La primera referència a l’església de Sant Cristau és de l’any 1258, en què Ramon de Cascastell ven a Simó de Vilallonga la vila de Vilarnau d’Avall amb totes les seves dependències compreses dins el terme de Sant Cristòfol de dita vila La rectoria de Vilarnau és esmentada el 1402 Poble i església han desaparegut totalment

Coneguda amb el nom de casada d' Anita Solà d’Imbert Autodidacta Concorregué als Salons d’Octubre de Barcelona, on exposà Sala Vinçon 1948, Sala Gaspar 1952, Galeries Laietanes 1955, Galeries Syra 1970 Projectà una pintura al fresc per a l’ermita de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú i decorà l’església de Merlant Gironès Passà per un cert ingenuisme, en paisatges, flors i natures mortes Posteriorment s’acostà a l’estil de Raoul Dufy i en una darrera etapa arribà a l’abstracció

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1852 Autor, dins un estil eclèctic, de l’església de la Immaculada i el cementiri de Vilanova i la Geltrú 1853, de les de Sant Cristòfol de Premià 1854, de Sant Francesc de Paula de Barcelona 1853-60, de Torroella de Foix 1855, i cases particulars a l’Eixample de Barcelona, com la torre Ferrer-Vidal 1871, on ara hi ha la Pedrera El 1868 esdevingué membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona

Fou la capella contigua a l’hospital homònim, fundat el 1272 per Bernat Llobet Va ser enderrocada al segle XIV per tal de construir les noves muralles de la vila Per aquest motiu, s’aixecà una nova capella al Sant Esperit el 1373 L’any 1382 consta que posseïa els altars de Santa Anna, Santa Maria, Sant Joan Baptista, Sant Cristòfol i Santa Marta L’Hospital del Sant Esperit fou ocupat pels trinitaris el 1557 i hi bastiren l’església de la Santíssima Trinitat, actualment parròquia

L’església de Santa Magdalena de Malosa és avui totalment perduda devia ésser una església preromànica que com Sant Julià de Cosp, Sant Esteve de Montner o Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms i Sant Llorenç de Corrubí, depenia de l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà des del segle X, en què fou consagrada la primera església de Frontanyà Devia centrar un petit nucli de poblament d’una certa densitat demogràfica, probablement una antiga vila, i en avançar l’edat mitjana devia perdre importància i quedar sense culte

Format a Sant Carles amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes El 1798 esdevingué acadèmic de pintura Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles 1806, acadèmic de mèrit de flors 1810 i director de la Sala de Flors 1815 El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando Es dedicà a la pintura de flors, d’història i religiosa Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet Camp de Morvedre, al Museu de Belles Arts de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid

Deixeble de Josep Benseny i de Leandre Cristòfol Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures Sobresortí per la tasca docent i divulgadora l’any 1953 obrí una escola privada, fou cofundador del Cercle de Belles Arts de Lleida, del qual fou professor des del 1957, i del Grup Cogul 1964 Feu nombroses exposicions, especialment a la seva ciutat natal Rebé en dues ocasions la Medalla Vilaltella 1972, 1973 i la Medalla Morera 1996 El 2002 publicà Coses de l’art i de la vida , recull de pensaments, records i vivències