Resultats de la cerca
Es mostren 3021 resultats
Sant Martí de Canoà
Església
Església romànica del municipi de Prada (Conflent), al N de la vila, a la riba esquerra de la Tet.
És esmentada ja al segle IX
Ordèn
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), de poblament disseminat, situat a 1 500 m alt., sota el Pelat de Talltendre.
És esmentat ja al segle IX
Vuitena croada
Vuitena croada dirigida per Lluís IX de França
Colonna
Llinatge feudal romà que tradicionalment fa remuntar el seu origen fins a la família dels antics comtes de Túsculum (segle X), a la qual pertangueren els papes Joan XII, Benet VIII, Joan XIX i Benet IX.
Els Colonna foren els caps del partit gibellí, en oposició als Orsini, que ho foren del partit güelf tots dos constituïren les famílies més poderoses de Roma Cal destacar també llurs rivalitats amb els Gaetani i contra el papa Bonifaci VIII Molts membres d’aquesta família moriren el 1347 en la desfeta de la noblesa romana per Cola di Rienzo, a la porta de San Lorenzo de Roma Vers el 1225 els Colonna adquiriren les senyories de Capranica, Zagarolo i Gallicano Línia troncal dels prínceps de Paliano Estirp provada del llinatge és Pietro I mort el 1108, senyor de la Colonna castell proper a Roma…
estil llombard
Sant Vicenç de Cardona, monestir amb influències d'estil llombard
© Fototeca.cat
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic.
Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els segles IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes bandes llombardes i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries En són exemples notables San Vicenzo in Prato segle IX i Sant'Ambrogio segles X-XII, ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate 875, prop de Monza, Sant'Abondio, a Como 1095, i San Michele, a Pavia segle XII L'estil romànic llombard influí de…
Inici de la setena croada
Inici de la setena croada, dirigida per Lluís IX de França
estela
L’estela de Preixana, amb la representació d’un guerrer amb una corretja de la qual penja una espasa —al cantell de la pedra—, interessant peça arqueològica trobada el 1970 a la partida de la bassa bona i conservada al Museu Duran i Sanpere de Cervera
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a ésser-hi feta una inscripció.
D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-’Amarna segle XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d’Hammurabi segle XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d’ Assurnasirpal II i Salmanasar II segle IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab segle IX aC Els hitites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat…
Ordina
Veïnat
Veïnat del municipi de Ripoll, Ripollès.
Era un antic vilar esmentat ja a la fi del segle IX
rosa d’or
Cristianisme
Figura de rosa en or que el papa beneïa el quart diumenge de Quaresma i trametia com a do a algun sobirà o a certs santuaris.
D’origen obscur, Lleó IX 1049 en parla com d’una venerable tradició
les Garrigues
Masia
Masia del municipi de Palau del Vidre (Rosselló), prop de la riba dreta del Tec.
Al segle IX era un vilar posseït pel monestir de Sant Andreu de Sureda