Resultats de la cerca

La guerra civil catalana 1462-1472 L’època “de les torbacions” 1462-72, tal com la denominaren els contemporanis, va ser el procés final d’una crisi ben complexa i d’enfrontaments politico-socials, latents des de feia temps, que s’agreujaren al Principat a mitjan segle XV En el conflicte es dirimia el concepte de pactisme, que havia regulat la relació entre el sobirà i les institucions al llarg del darrer segle, i s’hi afegiren les bandositats entre la noblesa, l’oposició entre els remences i els senyors feudals, i a les ciutats, les lluites pel poder com, en el cas de Barcelona, entre la…

El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció nobiliària per…

Situació Aquest santuari marià, molt conegut a Blanes i rodalia, és situat al sector muntanyós del nord del terme, als vessants del turó del Vilar 269 m d’altitud Mapa 365M781 Situació 31TDG816187 S’accedeix al santuari per una pista d’uns 2 km que surt a mà dreta de la carretera de Blanes a Tordera Dista de Blanes poc més de 4 km JAM-JRS Història La tradició en situa l’origen al segle XI, moment en què en fou trobada la imatge, amagada en època sarraïna Els antics cronistes situaven l’origen de la devoció i la troballa en una aparició que degué tenir lloc el 5 d’agost del 1012, però l’…

El topònim d’aquest castell és de fàcil confusió amb aquells corresponents al de Fornils, prop de Rupit, i amb el de Fórnols de Cadí El “kastrum de Fornels cum omni ipso alodio quod in circuitu predicti kastri habebat” fou llegat per Bernat Ermengol “Bernardi Ermengaudi” al comte Ramon Berenguer I, segons consta en el Liber feudorum major , en un document del maig de 1048 També s’hi indicava que el castell passaria al seu fill, que el tindria sota la tutela del comte La vinculació d’aquest document amb el topònim és confirmada pel fet que el testamentari fa altres donacions dels seus béns a…

Actualment, aquest castell es troba destruït, i resta gairebé només com a mostra de la seva existència l’ermita de Sant Salvador, relíquia de la capella del castell que surt documentada l’any 1184 Històricament, aquest castell té molta connexió amb el d’Hostoles, que li és proper no és estrany, doncs, que la primera notícia que ens arriba de Puig-alder sigui la que ofereix el testament sacramental del comte Bernat Tallaferro de Besalú, de l’any 1021 El testador deixava ambdós castells, Hostoles i Puig-alder, i d’altres possessions al fill i successor en el comtat, Guillem “ ipsos castellos…

Situació A uns 4 km de Cantallops, a la part meridional del terme, aigües avall de la riera de Torrelles, hi ha les ruïnes del que fou monestir de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc Actualment hi ha el mas de Bell-lloc, casal del segle XVIII, reformat al final del segle XIX, seguint el gust neogòtic i modernista Mapa 220M781 Situació 31TDG950943 Per anar-hi hom pot agafar un camí de terra en estat regular, més aviat dolent, des de Cantallops És millor, però, agafar un altre camí, des de la carretera local del Pont de Campmany a Garriguella, que es troba a mà esquerra, a…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, d’una extensió de 31,81 km 2 , és situat a la vall alta de la Muga, als terrenys accidentats dels Prepirineus La Muga, que rebia per l’esquerra el Rimal actualment l’interfluvi és afectat per una de les cues del pantà de Boadella, sobre la Muga, i forma després el congost de la Muga Torta, al límit NE amb Darnius, corre encaixada entre els turons de Sant Ponç 649 m d’altitud i de Sant Jordi 557 m d’altitud, a tramuntana, i les serres de l’Estela, de la Cirera i la roca de la Penya 484 m d’altitud, a migdia, al límit amb…

El castell de Tagamanent ocupava la plataforma del turó de Tagamanent conjuntament amb l’església de Santa Maria Entorn a l’església i davant seu, com també en altres indrets del replà, hi ha vestigis o fonamentacions de murs que podrien correspondre a l’antic castell, però avui dia és difícil precisar les estructures i la disposició de l’antiga fortalesa No hi ha dubte de la seva existència i de la seva importància, i fins consta que entre el 1009 i el 1060 els comtes de Barcelona posseïen una sala o residència prop de la seva porta d’entrada El castell és documentat per deixes de terres del…

A la segona meitat del segle XI es féu una convinença o pacte feudal entre Bonfill, fill de Jocelenda, i els comtes Ramon Berenguer I i Almodis, per la fortalesa de la Tallada forteza que dicunt Talada Tot i que el document no ho diu, sembla que aquest Bonfill era senyor de la Tallada d’Empordà i no de la Tallada de la Segarra En el text, amb relació a aquesta fortificació, s’esmenten els homes i les dones que hi havia i també la possibilitat de fer altres habitatges al seu voltant aliqua edificia ad ospitandum… in circuitu iam dicta forteda La confusió entre les dues poblacions homònimes…

Vida i obra Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carlesde Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un quant temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim , on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà sota l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un escriptor d’…