Resultats de la cerca

S’installà amb la seva família a Barcelona des de jove, on residí fins el 2007 Intèrpret de música medieval i renaixentista 1974-83, ha impartit nombrosos seminaris sobre organologia i història de la música És autor de poemaris — La línea de las cosas  1994, premi Ciudad de Córdoba  Los árboles que nos quedan 2020, premi de la Crítica— d’assaig — Semper dolens Historia del suicidio en Occidente  2015, premi Estado Crítico  Filosofía y consuelo de la música 2020, Premio Nacional d’assaig 2021—, i, dins l’àmbit musical, Diccionario de instrumentos musicales Johann Sebastian Bach…

A la postguerra representà una renovació, i ha tingut projecció internacional Partí de l’arquitectura popular, a la qual anà incorporant el llenguatge de l’arquitectura contemporània, amb honestedat del concepte i forma Són notables les seves cases unifamiliars Garriga-Nogués, a Sitges, el 1947 Ugalde, a Caldetes, el 1952 Tàpies, a Barcelona, el 1964 edifici Girasol, a Madrid, el 1966, etc i també els grans conjunts d’habitatges a la Barceloneta, de Barcelona, el 1954 al carrer Johann Sebastian Bach, de Barcelona, el 1962 al carrer Raset, de Barcelona, el 1967 i a les cotxeres de…

Estudià filosofia i lletres i dret a València Catedràtic de geografia a Saragossa 1944, hi creà una escola de geografia i hi fundà el primer departament de geografia aplicada de l’Estat espanyol, i la primera llicenciatura de geografia independent de la d’història Fou vicedirector de l’Instituto de Estudios Pirenaicos —des d’on dirigí la part de geografia de la revista Pirineos — i de l’Instituto Juan Sebastián Elcano CISC Fou catedràtic de geografia a la Universitat de Madrid 1965-85 i director de l’Instituto de Geografía Aplicada del CSIC i de la revista Geographica , amb finalitat docent,…

En les eleccions municipals de 1995, amb la Federació d’Independents de Catalunya IPC-FIC, obtingué 444 vots 21,8% i 3 regidors en les de 1999, 90 vots 3,1%

A setze anys ingressà al New England Conservatory de Boston per estudiar piano, i, posteriorment, al Hartt School of Music de Hartford Connecticut Durant els anys d’estudi canvià el piano pel clavicèmbal Deixeble de Wanda Landowska 1951-59, el seu debut a Nova York el 1957 assenyalà l’inici de la seva carrera internacional Després feu algunes gires per l’Amèrica del Sud i Europa, i el 1966 actuà a Londres Participà en nombrosos festivals, com ara el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival Internacional de Música de Besançon Franc Comtat Fixà la seva residència a…

És la més jove de les que lidera el gambista i director català Jordi Savall El seu nom està inspirat en l’obra Les Nations , de François Couperin Com a orquestra amb instruments d’època, adapta la seva plantilla a un extens repertori orquestral i simfònic, que abraça des del Barroc fins al Romanticisme És la primera orquestra del moviment historicista integrada per músics joves, majoritàriament originaris de països llatins, especialitzats en la interpretació amb instruments antics El Canticum ad Beatam Virginem Mariam , de Marc Antoine Charpentier, les Suites per a orquestra i els Concerts de…

Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general de música…

Dibuixant i grafista, després de dirigir l’escenografia d’ Una mujer en un taxi 1944, Joan Josep Fogués, Ignasi F Iquino el contractà el 1950 per a exercir d’escenògraf als seus estudis amb obres com Almas en peligro 1951, Antonio Santillán El sistema Pelegrín 1951, El Judes 1952 i Buen viaje, Pablo 1959, tots tres d’Iquino i La canción del penal / Un balle suffit 1954, Jean Sacha i Joan Lladó El mateix Iquino li facilità el salt a la direcció amb La montaña sin ley 1953 i el documental Barcelona gran ciudad 1954, seguits de Sitiados en la ciudad 1955 i les comèdies Botón de ancla en color…

Molt precoç, a onze anys fou admès a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest i posteriorment fou alumne de l’Acadèmia de Música de Viena Començà la carrera professional com a primer violoncel de l’Orquestra Filharmònica de Budapest i de l’Òpera de Budapest A causa del seu origen jueu, durant la Segona Guerra Mundial fou internat en un camp de concentració L’any 1947 emigrà a París, on el seu enregistrament de la Sonata per a violoncel, de Zoltan Kodály, guanyà el Grand Prix du Disque i el projectà a la fama El 1948 anà als Estats Units, on fou primer violoncel de l’Orquestra de Dallas sota la…

L’1 de juliol, Àustria va assumir la presidència semestral de la Unió Europea D’entre les prioritats de la presidència va destacar la seguretat i la lluita contra la immigració illegal Lògicament, aquesta presidència va donar més projecció internacional al canceller, Sebastian Kurz, que va assumir el rol de pont entre els estats de l’Europa central contraris a les polítiques migratòries de la UE Hongria, Polònia i Txèquia i la resta de la UE, particularment Alemanya Kurz, que encapçala un govern de coalició entre el conservador Partit Popular i el dretà, euroescèptic i populista…