Resultats de la cerca

L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia al seu costat hi ha el mas de Santa Fe El castell de Santa Fe, del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt Al segle XI pertangué als Cervelló i al segle XII als Castelltort El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma

Després d’una llarga estada a Amèrica del Sud, on exercí el ministeri sacerdotal, es retirà del servei de l’Església l’any 1964 i anà a Holanda, on cursà estudis d’història a les universitats de Leiden i Amsterdam Les seves primeres recerques les dedicà a la situació política d’aquell país al començament del segle XVIII, publicant Joan Gerrit Cover De politieke match van Amsterdam 1702-1748 1975 Després orientà el seu treball envers l’estudi de la guerra de Successió a Catalunya, tot aprofitant el seu coneixement de les fonts documentals holandeses El seu llibre La victòria catalana de 1705…

Vida i obra De família obrera, feu els estudis a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Ramon Llull Aviat s’afilià a la Federació de Joves Cristians de Catalunya Combaté amb l’exèrcit de la República en la “quinta del biberó” i fou ferit de gravetat L’any 1942 entrà a la Universitat de Barcelona, on promogué el Front Universitari de Resistència Catalana, el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència GNR Collaborà en la fundació de l’editorial clandestina Edicions de la Negra Nit 1945-46 i en l’organització cultural clandestina Miramar L’any…

Fou un dels fundadors del Club Bàsquet Cervera, en el qual romangué durant vint-i-nou anys, primer com a jugador i després com a entrenador Destacà per la seva tasca en el basquetbol de formació i en el femení, i aconseguí l’ascens a segona divisió estatal de l’equip sènior femení Entre el 1979 i el 2000 desenvolupà la seva labor tècnica al CN Tàrrega, i posteriorment, en la primera dècada del segle XXI, retornà al CB Cervera com a membre de la seva junta directiva L’any 1999 fou reconegut com a històric del bàsquet català i rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Ha competit pel CB Lloreta Kin 2005-10 i, des del 2010, pel CB Urbanització Mas Duran Fou campiona de Catalunya individual 2009 i subcampiona 2010 Jugà amb la selecció catalana a Anglesola 2010 i a Viladecans 2011

Especialitzat en el billar de caramboles, té el rècord de Campionats de Catalunya a una banda, amb catorze victòries, a més de cinc Campionats d’Espanya, un bronze europeu i una setena posició al Campionat del Món del 2009, disputat a la seva població natal Des del 1993 ha participat en múltiples Campionats d’Europa, també en les especialitats de quadre 47/1, 47/2 i 71/2

Defensa central, jugà dues temporades al Centre d’Esports Sabadell 1947-49, amb el qual disputà 30 partits a primera divisió La temporada 1949-50 passà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 6 partits de Lliga, i a continuació començà una llarga etapa al Real Madrid 1950-57, on fou dues vegades campió de la Copa d’Europa Després, jugà tres temporades amb el Jaén Fou una vegada internacional Quan pertanyia a l’Espanyol jugà dues vegades amb la selecció catalana

Membre de la directiva de la Unió Esportiva Lleida, un any com a tresorer i dos més com a vicepresident, el 1954 accedí a la presidència del club En la seva etapa destacà la collaboració amb el Futbol Club Barcelona en l’intercanvi de jugadors sorgits del planter lleidatà, com Gensana i Ribelles El descens de l’equip a la tercera divisió al final de la temporada 1956-57 provocà la seva dimissió

En un estil qualificat de pop-folk rural, debutà el 2007 amb la maqueta autoproduïda Per què es grillen les patates , guardonada amb el Premi a la creativitat del Club TR3SC, que reedità el 2012 com a disc i amb el qual introduí un estil folk amb arrels en la música tradicional i en el pop psicodèlic El 2009 publicà el seu primer disc oficial, i les sargantanes al sol , i, el mateix any,  Cançons de Nadal , compartit amb el grup Anímic El seu segon disc individual,  Vol i dol 2010, recrea un imaginari sinistre amb allusions al cicle vital i la mort, i inclou textos de Pere Quart i…

Fou catedràtic de mecànica teòrica 1835 i de física experimental 1841 de l’Institut de Barcelona, i de química 1845 de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Doctor en ciències 1846 i degà d’aquesta facultat 1857, fou nomenat 1860 director de l’Escola Industrial, i el 1863, rector de la universitat El 1845 presentà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual era membre resident, un telègraf inventat per ell que transmetia les lletres amb tota claredat, a raó de 40 per minut, i que millorà el 1850 A més de l’esmentat telègraf, els seus treballs d’investigació sobre…