Resultats de la cerca

Estudià a l’École Polytechnique de París i fou enginyer de camins L’any 1892 abandonà la seva professió per dedicar-se a l’estudi i a la difusió de les seves idees en llibres i publicacions periòdiques Rebé la influència de Nietzsche, Marx, Proudhon i Bergson Atacà el parlamentarisme dels polítics socialistes i esdevingué el teòric principal del sindicalisme revolucionari Formulà la teoria del “mite històric”, o idea que dóna a les masses la voluntat d’actuar, i l’aplicà a la vaga general, que havia de dur el proletariat a la conquesta del poder, i cap a la qual havia d’anar…

Llicenciat en ciències polítiques, dret i sociologia, entrà a militar en el PSOE el 1979, i a partir de la segona legislatura al Congrés s’incorporà com a diputat socialista Després de representar el PSOE en diverses comissions parlamentàries, d’ençà del 1993 entrà a formar part de la direcció del grup A partir del 2000, amb el PP al poder, fou designat portaveu parlamentari del PSOE Coincidí amb el PP en el denominat pacte antiterrorista amb els socialistes impulsat per José María Aznar Membre de la comissió executiva federal del PSOE, i integrant del corrent Nova Via, és…

El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà…

Fins a l’1 d’abril van ocupar el càrrec de capità regent del país Matteo Fiorini i Enrico Carattoni El primer forma part de l’Aliança Popular, que té 4 diputats al Consell Gran i General el segon és militant de l’Esquerra Unida, amb 16 diputats Van ser substituïts per Stefano Palmieri, del partit República Futura, i Matteo Ciacci, del Moviment Cívic 10, que van ocupar el càrrec fins l’1 d’octubre Al final de l’any els dos capitans regents del país eren Mirko Tomassoni, del Partit dels Socialistes i dels Demòcrates, i Luca Santolini, del Moviment Cívic 10 Durant aquest any es van…

En una reunió de dotze hores de durada, el màxim òrgan del PSOE, el comitè federal, derrota la proposta del secretari general Pedro Sánchez de celebrar un congrés extraordinari i eleccions primàries per a resoldre la qüestió que manté dividit el partit continuar impedint la investidura de Mariano Rajoy amb un nou vot negatiu o permetre-la amb l’abstenció, proposta que s’imposa per 133 vots a favor contra 107 L’atac a Sánchez és impulsat per Susana Díaz i altres presidents autonòmics socialistes, i té un clar suport de l’expresident del Govern i exsecretari general del PSOE,…

Si bé Marx parlà del fet que el desenvolupament de les forces productives seria obstaculitzat per les relacions capitalistes de producció i que aquestes serien substituïdes per les relacions de producció socialistes, no en detallà el procés La controvèrsia sobre el suposat enderrocament fou iniciada per Eduard Bernstein , a qui hom ha atribuït aquesta teoria i aquest terme Interpretant que Marx havia afirmat l’enderrocament inevitable del capitalisme i creient que l’evolució econòmica el negava, en proposà l’abandó El marxisme ortodox reaccionà en contra, i en les aportacions de…

Com a membre destacat del Partit Republicà Radical fou detingut arran de la Setmana Tràgica, i fou regidor de Barcelona i diputat provincial 1911 El 1915, però, se separà del lerrouxisme i participà en la fundació del Bloc Republicà Autonomista , dins el qual s’integrà, el 1917, en el Partit Republicà Català Posteriorment milità en els rengles socialistes i fou president de l’Ateneu Socialista de Barcelona Collaborador d' El Progreso i altres periòdics, dirigí algunes colleccions, com la Biblioteca Sociológica Internacional , la Biblioteca de Novelistas del Siglo XX i la…

El seu primer president fou Tomàs Gallego, i entre d’altres en foren socis Toribio Reoyo, Antoni Pellicer, Eudald Canibell, Josep Llunas, Anselmo Lorenzo, etc Féu aparèixer un Boletín Oficial febrer del 1880 — setembre del 1883 i impulsà la creació d’organismes similars a Palma, Lleida, Castelló de la Plana i Barcelona Tenia 136 afiliats a la fi del 1879, 327 pel gener del 1881 i 520 pel febrer del 1882 —sobre un total d’uns 800 obrers del ram— Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els antipolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció…

Llicenciat en medicina, exercí aquesta professió del 1988 al 1999 en diversos centres hospitalaris, entre els quals l’Hospital Clínic de Barcelona, el Parc Taulí de Sabadell i l’Hospital Comarcal del Pallars Del 1995 al 2006 fou alcalde d’Alt Àneu pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , i des del 2000 és el primer secretari del PSC a la Federació Territorial de Lleida Diputat al Parlament de Catalunya des del 1999, a partir del 2003 ha estat secretari de la Comissió Parlamentària d’Agricultura Al novembre del 2006, el president Josep Montilla el nomenà conseller d’…

Inicialment fou promogut per militants del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Socialista Unificat de Catalunya i Iniciativa per Catalunya IC Pretén contribuir a la reconstrucció nacional de Catalunya, al seu autogovern, a la consolidació i el desenvolupament de l’Estatut i especialment l’autonomia municipal Concorregué a les eleccions municipals de 1987, essent el principal impulsor Josep Farré a Torroella de Montgrí en les eleccions municipals de 1991 any en què comptà només amb el suport del PSC i d’IC obtingué 1 conseller…