Resultats de la cerca
Es mostren 1040 resultats
Mare de Déu de la Quar

Aspecte de l'ermita de la Mare de Déu de la Quar
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de la Quar (Berguedà).
El santuari de la Quar es troba encinglerat a 1069 m, al sector nord-oriental del terme, dalt d’una mola rocosa, en un pla envoltat per un cingle vertical que ateny més de 100 m L’edifici primitiu fou reedificat en època baixromànica resta només algun vestigi d’aquesta construcció i ampliat amb un campanar al segle XVI hom capgirà també l’entrada, de sol ponent a sol ixent Al segle XVIII fou ampliat de nou amb capelles i molt transformat encara el 1840, en què hom construí un cambril nou, tres capelles laterals i repintà tot l’interior Al costat de l’església hi ha la casa…
cant dels Nibelungs
Literatura alemanya
Música
Epopeia germànica escrita cap al 1200 per un joglar anònim que hi recollí cants anteriors.
Escrita en estrofes de quatre versos que rimen de dos en dos, l’obra es divideix en dues parts la mort de Sigfrid i la venjança de Crimilda Sigfrid, heroi invulnerable, es casa amb Crimilda, en canvi d’ajudar Günther a conquerir Brunilde, valquíria i reina verge d’Islàndia Sigfrid és assassinat per Hagen, súbdit de Brunilde, que coneix l’únic punt vulnerable de l’heroi Per tal de venjar la mort de Sigfrid, Crimilda accepta de casar-se amb Àtila, rei dels huns Atrau els burgundis al país d’Àtila, on són atacats pels huns i derrotats L’únic supervivent burgundi és Hagen, que es…
Santa Cecília de Montardit (Sort)
Art romànic
El primer esment conegut de l’església de Montardit és dels anys 1092-93, en un canvi de terres entre la família de Clexne i el monestir de Gerri, “ in castro Mont Ardido, in apendicio de Sancta Cecilia, in locum que vocant ad Inserrovas ” Al lloc de Montardit, hi tingué interessos el monestir de Gerri, que és palesen en diverses donacions de béns des de la segona meitat del segle XI L’any 1244 hi ha una nova referència a la parròquia de Montardit, quan Guillem, capellà de Montardit, donà el seu cos, per ser-hi enterrat, i diversos béns al…
Conrad Saló i Ramell
Música
Instrumentista i compositor de sardanes i director de cobla.
Format a l’ Escolania de Montserrat 1913-22, fou alumne d’ Enric Casals i Defilló i Blai Net i Sunyer Entrà a formar part de la cobla orquestra La Principal de la Bisbal 1923, com a segon fiscorn cobla i violí i piano orquestra al costat del seu pare, Martí Saló, el seu germà Emili i el seu cosí germà Enric Barnosell, de la qual esdevingué director del 1935 al 1977, elevant-ne el nivell notablement Deixà escrites unes setanta sardanes, entre les quals destaquen Els ocells et canten , Solemnitat , Benvolença a la Bisbal , Millenari , Confidència , Cara i Creu , Els ocells et canten , Sol de…
Bernat Despuig i Rocafull
Literatura catalana
Història
Mestre de l’orde de Montesa (1506-37) i poeta.
Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué amb la poesia D’escuretat tenint la pensa llesa al certamen literari de València del 1474 El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat —propietat de l’orde de Montesa— fins a…
Francesc Massip i Bonet
Teatre
Literatura catalana
Historiador de l’art i filòleg.
Dedicat a la docència universitària d’història i crítica del teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval Teatre religiós medieval als Països Catalans , 1984 Consueta de 1709 Edició crítica del text de la Festa d’Elx , 1986 i modern Comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir Santa Bàrbar a , 1987, amb Àngels Massip i sobre les tècniques escèniques La ilusión de Ícaro , 1997 Obtingué els premis Massó i Torrents 1987 i Jaume I 1991 de l’Institut d’Estudis Catalans per l’edició crítica de la Festa o Misteri d’Elx També és autor d’una Història del teatre…
,
Sant Llorenç de Vilardell (Sant Celoni)
Art romànic
L’església de Sant Llorenç centra el poble de Vilardell, de població dispersa, situat a la dreta de la Tordera, al peu del massís del Montnegre El terme de Vilardell és documentat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat el 23 de maig del 984 en la donació d’uns alous feta per un tal Livulo al monestir Al llarg dels segle X i XI apareix esmentat en diversos documents del cartulari sota les formes de Vilar Dezen, Vilarzello, Villardelo Totes aquestes formes expressen la idea de petit vilatge L’església de Vilardell és documentada per primera vegada l’any 1279 en les Rationes Decimarum…
Contracte del retaule de la Mare de Déu dels Consellers
Art gòtic
Data 29 d’octubre de 1443 Els consellers de la ciutat de Barcelona Joan Llull, Ramon Savall, Francesc Llobet, Antoni de Vilatorta i Joan de Junyent pacten amb el pintor Lluís Dalmau la realització d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat En nom de nostre senyor Déu Jhesucrist e de la sagrada Verge Mara sua e de la verge santa Eulàlia, cors sanct de Barchinona Sobre lo retaule dejús scrit faedor en la capella de la casa del Conçell de la Ciutat de Barchinona, són fets e concordats los capítols devall scrits entre los honorables mossèn Johan Lull, mossèn…
Sant Cristòfol o Sant Joan de Peramea (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Cristòfol és situada a la part alta de la vila, al peu de les ruïnes del castell L’itinerari per a accedir-hi és el mateix que s’ha descrit per a arribar a les ruïnes de l’antiga fortalesa de Peramea en la monografia precedent MLIR Mapa 33-11252 Situació 31TCG393886 Història L’existència d’aquesta església va estretament lligada a les vicissituds històriques de la vila i el castell, on es posen de manifest les tensions entre els comtes i els abats de Gerri pels dominis territorials i jurisdiccionals Les dades històriques que coneixem de l’església de…
el Lleó
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les del Cranc, el Lleó Menor, la Cabellera de Berenice, la Verge, la Copa, el Sextant i l’Hidra femella.
L’astre principal, α Leonis , conegut també amb el nom de Regulus , és de magnitud aparent visual 1,3 i és a una distància de 26 parsecs Conté també dos estels de segona magnitud, tres de tercera i nombroses galàxies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina