Resultats de la cerca
Es mostren 2428 resultats
Eco de sports
Esport general
Setmanari
Setmanari d’esports publicat a Barcelona entre el 1909 i el 1913.
Era propietat de Juan Poch i el dirigia Francisco Alberici Pretenia ser una publicació similar a les europees del mateix gènere, de foment de les iniciatives envers l’esport i la seva indústria D’ideal higienista, defensava el desenvolupament harmoniós del cos El 1912, durant un breu període, adoptà el títol d’ Eco de sports y espectáculos
acoblament
Zoologia
Unió sexual de dos individus de sexe oposat.
En l’acoblament, l’òrgan genital extern òrgan copulador del mascle diposita en el receptacle seminal de la femella els espermatozoides que han de fecundar els òvuls Adopta formes diverses segons els animals considerats mamífers, ocells, rèptils, insectes, etc, i acostuma de tenir una durada curta, sobretot en les poques espècies de peixos que el practiquen
turcman
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada per uns cinc milions d’individus, almenys tres milions dels quals pertanyen al Turkmenistan, on és llengua oficial.
Del turcman primitiu derivà, a mitjan segle XV, el txagatai Durant el domini soviètic la seva literatura fou molt influïda per la cultura russa, en detriment de la turcoislàmica, i en l’escriptura hom adoptà l’alfabet ciríllic Amb la independència del Turkmenistan 1991, aquesta influència s’invertí, i hom inicià la substitució de l’alfabet ciríllic pel llatí
Can Sagrera

Vista de Can Sagrera
© Alberto González Rovira
Masia
Antiga masia (segle XVIII) del municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Situada al NW del poble d’Arenys, ha donat nom a la urbanització que l’envolta La masoveria data del 1773, si bé es reformà el 1887-88 segons data del safareig, 1887 i adoptà formes de l’arquitectura historicista neoromànic i neoclàssic amb detalls decoratius modernistes Prop del mas hi ha una sínia amb coberta de pavelló
barriada
Urbanisme
Barri gran.
En el llenguatge usual pot denominar genèricament un sector de la ciutat, que comprèn més d’un barri en el sentit estricte, a vegades coincident amb la divisió administrativa anomenada districte urbà Més rarament, adopta el sentit de part diferenciada d’un barri Sempre, però, indica barri habitat per població d’estrats socials mitjans o inferiors
Dídac Covarrubias i Sanç
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1598-1607); succeí en el càrrec el valencià Simó Frígola.
Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent
Egidio Romualdo Duni
Música
Compositor italià.
Al servei del duc de Parma, adoptà l’estil francès d’òpera s’establí a França 1756, i contribuí a independitzar l' opéra-comique de l’òpera bufa italiana Deixà òperes com La Fille mal gardée 1758, La Fée Urgèle 1765, La Clochette 1766 i oratoris El seu germà Antoni Duni ~1700 — ~1766 també fou compositor
Cristòfol Ramires
Miniaturista.
Fou cridat a El Escorial per Felip II, que adoptà els seus fills El 1569 tornà a València, però el 1572 Felip II li encarregà la recerca de pergamins a Aragó i a València Hom remarca de la seva obra a El Escorial els Salms de maitines El seu fill Pere Ramires seguí la seva obra
Henri Martin
Pintura
Pintor.
Deixeble de JPLaurens a París Adoptà el divisionisme, sense abandonar, però, el món de l’art oficial Alternà un plàcid naturalisme amb un simbolisme místic És autor de grans conjunts murals a l’Hôtel de Ville i a la Sorbona de París, a l’alcaldia de Marsella, al Capitoli de Tolosa —on retratà originalment diversos contemporanis—, etc
Institució Mallorquina d’Ensenyança
Centre d’ensenyament, inspirat en la Institución Libre de Enseñanza de Madrid, fundat el 1880 a Palma per Alexandre Rosselló i dirigit per Mateu Obrador i Bennàsar.
Començà amb el nom d’Escola Mercantil, però amplià aviat el seu camp a l’ensenyament primari i secundari i als estudis de dret Publicà un butlletí 1884-86 i adoptà uns mètodes de gestió democràtics i una pedagogia activa, laica i mixta Dificultats econòmiques i la polèmica originada pels seus sistemes renovadors en provocaren la desaparició el 1887
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina