Resultats de la cerca
Es mostren 4032 resultats
indoafgà | indoafgana
Etnologia
Dit de l’individu pertanyent a un grup de les races blanques esteses pel sud de l’Iran, la república de l’Afganistan, la conca de l’Indus i la vall del Ganges al nord de l’Índia.
Els indoafgans es caracteritzen per una alçada bastant elevada 1,70 m i una cos ben proporcionat i esvelt Dolicocèfals, tenen la cara allargassada i oval, amb el nas recte i una mica ample, els ulls molt grossos i negres, la pell clara, però d’un to càlid, i els cabells negres, llargs i ondats
raça làguida
Antropologia física
Raça indígena de l’Amèrica del Sud, antigament molt escampada per l’extrem meridional de l’Amèrica del Sud, la Terra del Foc i les illes veïnes i integrada avui dia només per dues petites tribus (alacaluf i yahgán).
Els primers indicis foren trobats a Lagoa Santa, Minas Gerais Brasil Els trets físics dels làguids són molt primitius curta alçada, crani dolicocèfal, front estret, nas ample i curt, prognatisme accentuat, i llur cultura és la més primitiva de tot Amèrica Els seus recursos són la pesca, mitjançant procediments molt rústecs, i la recollecció
con volcànic
Geomorfologia
Aparell volcànic extern de forma cònica i construït pels materials expulsats de l’interior que s’acumulen al voltant del cràter.
Les mides són molt variables van des d’un petit promontori fins a muntanyes d’una gran alçada La composició de la roca també és molt variable N'hi ha de secundaris, que es formen a l’interior de grans cràters o al vessant lateral d’un altre con També n'hi ha d’asimètrics
afelandra
Afelandra
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes de la família de les acantàcies, de fulles fràgils però ben formades, rebregades i lluents, amb nervis de color crem, que integra una seixantena d’espècies de procedència sobretot tropical.
A squarrosa , originària del Brasil i molt apreciada en jardineria d’interior, fa fins a 50 cm d’alçada i uns 20 cm de diàmetre a la primera florida, a l’estiu les flors, tubulars i de color groc viu, apareixen d’entre les bràctees de color verd grogues en forma piramidal de cantons múltiples
Kheops

Estàtua de Kheops (Museu Egipci, el Caire)
Història
Segon faraó de la IV dinastia.
Manà de bastir la Gran Piràmide, que porta el seu nom, a Gizeh 137 m d’alçada i 230 m de costat, amb una entrada i tres galeries que porten a tres cambres funeràries Envià una expedició al Sinaí a la percaça de turqueses i explotà unes pedreres de diorita al NW d’Abu Simbel
Torre de Campdàsens (Sitges)
Art romànic
Situació Construcció de planta gairebé quadrada aixecada enmig del llogaret de Campdàsens ECSA - J Bolòs Torre de planta lleugerament rectangular situada al costat de diverses cases i una capella, al veïnat de Campdàsens, que fou construït al centre del petit altiplà del mateix nom Mapa 36-17448 Situació 31TDF062684 Si seguim la carretera de les costes de Garraf, a Vallcarca, cal passar per sota la carretera i entrar a la fàbrica de ciment Cal seguir endavant fins al lloc on la cinta transportadora travessa, per sota, la pista En aquest punt, agafarem un camí, en part encimentat, que fa ziga-…
Entransaigües
Castell
Antic castell de la vila d’Arties, al municipi de Salardú (Vall d’Aran), situat a la confluència de la Garona i de la ribera de Valarties.
Fou construït pels hospitalers 1379 per privilegi o concessió de Pere III el Cerimoniós, bé que altres notícies diuen que ja existia l’any 1284 i que en ell es resistiren els aranesos quan el rei de França o el senescal de Tolosa Eustaqui de Beaumarchais, en nom d’ell, envaí la Vall d’Aran És probable que el privilegi concedit pel rei Pere III als homes d’Arties el 14 de gener de 1379 fos per reedificar el castell d’Entransaigües En aquest privilegi, que retreu Madoz, hom no parla de cap orde militar, sinó d’un privilegi per constituir-lo i guardar-lo atorgat als homes d’Arties Tenia mur i…
Sant Llorenç de Lleida

Vista de conjunt de l’església de Sant Llorenç
© Fototeca.cat / G. Serra
Església
Església romànica de Lleida (Segrià), la segona en importància després de la seu vella de la ciutat.
Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana s XIII, fou acabada ja en estil gòtic s XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç , el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia
palomida
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que pot atènyer 180 cm i té el cos allargat, oval i molt comprimit, la boca molt marcada, que ultrapassa l’ull, i és de color blau verdós amb el llom brunenc.
La línia lateral fa una corba per damunt de les aletes pectorals i una altra, en sentit contrari, a l’alçada de l’aleta caudal Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània, a alta mar i en aigües profundes, i a l’època de la reproducció s’acosta al litoral La carn és comestible i molt apreciada
aplanadora
Tecnologia
Màquina utilitzada en els tallers de caldereria per a aplanar xapes metàl·liques.
Per a grans gruixos de xapa hom utilitza les aplanadores hidràuliques semblants a les premses hidràuliques, mentre que per a les xapes primes cal fer servir les aplanadores policilíndriques , contituïdes per dos grups de corrons, l’inferior fix i el superior regulable en alçada, entre els quals avança la xapa empesa pel moviment de gir dels corrons inferiors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina