Resultats de la cerca
Es mostren 3831 resultats
garbellador | garbelladora
Oficis manuals
Persona que garbella, especialment el blat.
Des de l’edat mitjana era un ofici municipal o públic A Barcelona i a València depenien directament de la batllia general La seva aparició com a gremi sembla ésser tardana El 1666 es formà el de Barcelona, que era dividit en dos bàndols Els de Girona eren units, el 1696, amb el de forners
Lleida Deportiva
Publicacions periòdiques
Esport general
Publicació esportiva editada a Lleida des del maig del 1923.
D’aparició setmanal i en llengua catalana, feia un seguiment de l’activitat esportiva a la ciutat i a les comarques de Lleida, però també tenia altres seccions en què se seguia el futbol en l’àmbit català La publicació era propera a la Joventut Republicana de Lleida i el primer director fou Rutilo Peris
Loeches
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a l’E de la capital i drenat pel rierol d’Anchuelo, afluent del Jarama.
En són remarcables les fonts d’aigües minerals, que han afavorit l’aparició de comerç i de serveis relacionats balneari d’aigües termals Hi ha certa agricultura i ramaderia bestiar porcí Entre els monuments destacables s’hi troba el convent de les Dominiques, fundat pel comte-duc d’Olivares i en el qual fou enterrat
Silvestro Lega
Pintura
Pintor italià.
Adscrit al moviment dels macchiaioli 1861, del qual fou un dels representants principals, exposà el seu primer quadre d’aquesta tendència — Gli sposi novelli — a Florència 1866 Bàsicament paisatgista, en els seus olis, especialment d’ençà de l’aparició d’una malaltia ocular 1886, sol dominar la massa de color sobre la precisió dels contorns
Martí Torner
Pintura
Pintor.
Format possiblement a València 1480 El 1497 pintà unes sarges per a l’Hospital de Morella Les obres que li són atribuïdes denoten la influència d’Alonso de Sedano taules de Sant Gregori Magne, Sant Agustí i l' Aparició de Crist Mallorca, Museu Diocesà i Santa Anna, la Verge i el Nen Museu de Mallorca
Inquietud
Publicacions periòdiques
Revista literària i artística editada a Vic entre el 1955 i el 1966.
Bilingüe i d’aparició irregular, en els darrers temps intensificà les collaboracions en català Animada per Bonaventura Selva i Armand Quintana, defensà les tendències de Dau al Set, tot reproduint obres de Ponç, Tàpies i Tharrats i poemes de Joan Brossa També publicà articles de Manuel de Pedrolo, Joan Triadú, Cirici i Pellicer i altres
degeneració
Patologia humana
Estat patològic de la substància viva (òrgan, teixit o cèl·lula) manifestat per modificacions de l’estructura morfològica, física o química.
La degeneració pot afectar un dels components d’aquesta substància, és a dir, les cèllules o la substància els elements intercellulars, o bé tots dos Els teixits perden les qualitats específiques, tant estructurals com funcionals, i això condueix a una sèrie d’alteracions metabòliques que influeixen en la capacitat de desenvolupament, regeneració i adaptació És una condició indispensable que les modificacions morfològiques o fisicoquímiques siguin reversibles, perquè els mateixos agents nocius aplicats més temps o amb més intensitat poden produir la mort cellular Les causes principals de…
Durham
La catedral de Durham, construïda entre els anys 1093 i 1228
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del comtat homònim, a Anglaterra, Gran Bretanya.
Hi ha el castell de Guillem el Conqueridor 1072, avui universitat a la catedral 1093-1228, d’estil romànic normand, hi ha una volta d’encreuament amb arc apuntat 1110, construïda trenta anys abans de la seva aparició a l’Illa de França Saint-Denis, 1140 Centre d’ensenyament superior University of Durham, fundada el 1832
operant
Psicologia
Terme bàsic de la teoria del psicòleg nord-americà Burrhus Frederic Skinner desenvolupada a partir del condicionament instrumental.
Es refereix a una unitat bàsica de conducta per a la qual un reforçament és contingent, de manera que hom pot identificar la conducta per les conseqüències que té sobre el medi Malgrat que un operant es presenti en una situació clarament definida, no sembla possible provocar-ne l’aparició a partir d’un estímul específic
equació diferencial en derivades parcials
Matemàtiques
Equació en la qual la funció incògnita u = u(x1,...,xn) és una funció de diverses variables independents, que conté també, a més de la funció u, les seves derivades parcials.
L’ordre de la derivada que figura en l’equació amb major grau determina el grau de l’equació Històricament feren la seva aparició amb el problema de la corda vibrant que conduí al prestigiós matemàtic i filòsof francès Jean le Rond d’Alembert a l’equació en derivades parcials , essent la incògnita la funció u = u t , x
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina