Resultats de la cerca
Es mostren 2356 resultats
arbequina
Olives arbequines
© Fototeca.cat
Agronomia
Olivera d’una varietat petita, molt conreada a Catalunya (Camp de Tarragona, l’Urgell, les Garrigues), productora d’olis de qualitat excel·lent.
Les oliveres arbequines són arbres vigorosos, de producció abundant, adequats per a ésser conreats en climes relativament freds Fan olives de mida molt petita, de forma oval i simètrica, pell molt fina, d’un negre brillant una vegada madura, el rendiment en oli de les quals és del 17,2 al 19,5%
Cornella negra
Àrea de nidificació de la cornella negra Corvus corone als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie d’hàbits fortament sedentaris, que és nidificadora comuna, però localitzada a tota la zona dels Països Catalans Manca del migjorn valencià, de les Balears —on pot aparèixer excepcionalment— i de tota la sanefa de comarques litorals, i es fa escadussera a les cotes més altes dels Pirineus i a les zones menys arbrades de la Depressió de l’Ebre En els últims 15 anys s’ha notat un lleuger augment en el nombre de cornelles, les quals, probablement davallant dels Prepirineus…
El vent mata quatre nens a Catalunya
El fort vent que afecta Catalunya provoca l'esfondrament d'un pavelló annex al camp de beisbol de Sant Boi de Llobregat i causa la mort de 4 nens i 2 adults El vendaval provoca destrosses a altres localitats catalanes, fa caure arbres i causa talls de subministrament elèctric a més de 200000 abonats
ximpanzé

Ximpanzé
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels pòngids, una mica més alt que l’orangutan (els mascles poden assolir 170 cm i les femelles 130) i amb un pes entre 50 i 80 kg (els mascles); de línia més esvelta i de membres més proporcionats que l’orangutan, té el dit gros de les mans completament desenvolupat; el seu cos és arrodonit, amb orelles força grosses.
El seu pelatge, abundant, generalment és negrenc, i es torna gris en envellir l’animal És de costums arborícoles, intermedis entre l’orangutan i el gorilla Habita a l’Àfrica, des de Gàmbia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als boscos de la vora dels grans rius defuig les zones sense arbres No sap nedar Es nodreix de vegetals fruita, fulles, arrels, etc i ocasionalment de carn Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que la mare…
el Faium
Depressió
Depressió d’Egipte, a 45 m per sota del nivell del mar, situada al NW del Caire.
Oberta a la vall del Nil, l’aigua d’aquest riu, mitjançant el Baḥr Yūsuf, ha format el llac Birkat Qārūn antic llac Moeris, en progressiva disminució a causa de la canalització del riu Constitueix un dels oasis més importants del país gràcies als nombrosos canals, que hi permeten el conreu d’arbres fruiters, cereals, arròs i cotó
gamarús

Gamarús
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes de la família dels estrígids, d’uns 40 cm, de discs facials complets, sense ‘‘orelles’’ i amb tarsos blancs tacats de bru, dits emplomallats a la base, bec d’un groc verdós i ulls negres.
Presenta el plomatge de diversos tons de bru, amb dominant que varia del burell al roig viu, segons els individus, i les parts inferiors són llistades Nia a l’hivern, preferentment en forats dels arbres És sedentari a tot Europa, llevat de Còrsega, de Sardenya, de les Illes Balears i de la meitat nord d’Escandinàvia
meliàcies
Botànica
Família de les terebintals que comprèn unes 1 000 espècies, pròpies dels països tropicals.
Són arbres o arbusts de fulles pinnaticompostes alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines, gamosèpales i generalment pentàmeres, i de fruits en càpsula, en drupa o en baia Meliàcies més destacades Cedrela odorata cedrela Khaya senegalensis caoba africana Lovoa sp dibetú , embero Melia azderach mèlia , rosarier Swietenia sp caoba Swietenia mahogani caoba americana, caoba antillana, caoba de Cuba
clastra
clastra a sa Granja, prop d’Esporles
© Fototeca.cat
Arquitectura
A Mallorca pati empedrat central o anterior de les cases, en contraposició al posterior (corral).
De caràcter més o menys defensiu, és voltat de dependències utilitàries cotxeria, estables, porxos, etc i completat sovint amb una simple paret L’habitatge dels amos és a la planta baixa la dels propietaris, a l’alta, on hom accedeix per una escala adossada Sol ésser precedida per una cisterna i l’ombregen d’ordinari arbres i un emparrat
avulsió
Dret
Tipus d’accessió natural dels béns immobles que consisteix en l’acreixement de terres als predis afins als rius, no pas de forma successiva i lenta com en l’al·luvió, sinó violenta i transitòria, a conseqüència del corrent de les aigües.
El dret romà atribuïa aquest augment al propietari del predi receptor però si es tractava d’arbres i aquests no hi arrelaven, aleshores continuava essent-ne propietari el del predi del qual provenien Contra la norma general d’accessió, si hom pot arribar a conèixer la procedència del terreny incorporat, continua essent-ne propietari l’anterior
arbre flexible
Tecnologia
Arbre constituït fonamentalment per un cable, molles helicoidals o un conjunt d’elements articulats, recoberts per una funda metàl·lica i flexible.
Els arbres flexibles són emprats per a transmetre moviments de rotació, per exemple, a una eina la posició de la qual hagi de variar constantment respecte al motor, com és el cas de certes molesd odontològiques o de construcció mecànica la distanciació, mitjançant l’arbre flexible, del capçal portaeina respecte al motor permet de treballar zones altrament inaccessibles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina