Resultats de la cerca
Es mostren 660 resultats
Georges Sorel
Filosofia
Literatura francesa
Pensador i escriptor francès.
Estudià a l’École Polytechnique de París i fou enginyer de camins L’any 1892 abandonà la seva professió per dedicar-se a l’estudi i a la difusió de les seves idees en llibres i publicacions periòdiques Rebé la influència de Nietzsche, Marx, Proudhon i Bergson Atacà el parlamentarisme dels polítics socialistes i esdevingué el teòric principal del sindicalisme revolucionari Formulà la teoria del “mite històric”, o idea que dóna a les masses la voluntat d’actuar, i l’aplicà a la vaga general, que havia de dur el proletariat a la conquesta del poder, i cap a la qual havia d’anar orientada tota l’…
Jakob Paludan
Literatura danesa
Novel·lista i assagista danès.
Fill de l’historiador de la literatura Julius Paludan D’ideologia conservadora, després d’un viatge a Amèrica adoptà la defensa d’una tradició humanística religiosa contra el materialisme i la influència nord-americana en els costums de Dinamarca, i que ataca amb un estil refinat en les novelles De vestlige veje ‘Els camins occidentals’, 1922 SFgelys ‘Projector’, 1923 En Fugle omkring fyret ‘Els ocells al voltant del far’, 1925 i en Markerne modnes ‘Els camps maduren’, 1927 insisteix en el tema de la destrucció de la natura per la tecnologia moderna Jorgen Stein og hans kreds ‘El…
Marius André
Història
Literatura
Política
Escriptor i diplomàtic occità.
Com a cònsol francès, residí més de deu anys a la península Ibèrica, es distingí per la seva activitat d’hispanista i exercí una certa influència a Catalunya Collaborà a “La Veu de Catalunya”, escriví La Catalogne et les germanophiles , text bilingüe francès-català sobre la Primera Guerra Mundial, en el qual atacà Eugeni d’Ors traduí Góngora i El català de la Manxa , de Rusiñol, i deixà assaigs com Le bienheureux Raymond Lulle 1900, La fin de l’empire espagnol d’Amérique 1922 amb pròleg de Charles Maurras, etc La seva obra de creació, en occità, comprèn poemes com Plòu e souleio 1890, La…
Gai Lucili
Literatura
Poeta llatí.
Participà en la guerra numantina 134-133 aC i formà part del cercle hellenitzant dels Escipions Escriví trenta llibres de Sàtires , dels quals només han pervingut 1300 versos Fou l’autèntic creador del gènere de la satura , o sàtira, i li donà la forma mètrica i el llenguatge definitius Influït per la comèdia àtica antiga i per la diatriba cinicoestoica de l’hellenisme, seguí, en la forma, una evolució que va de la polimetria emprada per Enni a l’hexàmetre Ric de possibilitats expressives, amb uns tons que recorden la comèdia plautina, vigorós en la invectiva i el retrat, atacà tots els homes…
Jules-Amédée Barbey d’Aurevilly
Literatura francesa
Escriptor romàntic francès.
De família noble, s’installà a París, on menà una vida de dandi a la manera de Byron Exaltat defensor de l’ultramuntanisme i mogut per la seva actitud intransigent, es féu nomenar Connétable de lettres i atacà tant els vells com els innovadors Atret pel misteri, la seva obra reflecteix una imaginació ombriva, barreja de sensualisme i de misticisme, i una constant evocació d’un passat millor En Les diaboliques 1874, el sobrenatural arriba a dominar els trets psicològics dels personatges En aquesta mateixa línia havia escrit també L’ensorcelée 1854, Le chevalier Des Touches 1864, Un prêtre…
Marvin Harris
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Féu treball de camp al Brasil i a Moçambic, i fou professor de les universistats de Colúmbia 1953-80 i Florida 1980-2000 Principal representant i formulador del corrent anomenat materialisme cultural, que considera les condicions tecnològiques i ambientals especialment en relació a la subsistència com a determinants en l’evolució de les societats, propugnà, així mateix, l’aplicació del mètode científic en les ciències socials i atacà els corrents que, a parer seu, partien de pressupòsits especulatius, emotivistes o directament obscurantistes De la seva extensa producció destaca The Rise of…
Lillian Hellman
Literatura catalana
Escriptora.
La seva primera obra teatral, The Children's Hour ‘L’hora de les criatures’, 1934, l’establí com una primera figura del teatre Interessada en temes polítics en les seves obres denuncia constantment els defectes típics de les societats opulentes En The Watch on the Rhine ‘La vigilància al Rin’, 1941 ataca la hipocresia de les posicions dites liberals, mentre que Toys in the Attic ‘Joguines a les golfes’, 1960 és ambientada al sud dels EUA de la seva infància Amb An Unfinished Woman ‘Una dona inacabada’, 1969, retrat del seu company Dashiell Hammet, inaugurà un vessant…
Lísies
Filosofia
Retòrica
Orador i logògraf atenès, fill d’un armer oriünd de Siracusa.
Estudià retòrica a Túrios Magna Grècia, però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta , hagué de refugiar-se a Mègara Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques Contra Eratòstenes , Contra Agorat També defensà els plets dels seus diversos clients Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català per Joan Petit 1929 i…
Dragut
Història
Corsari turc.
Des del 1533 hom té notícies de les seves accions de pirateria contra naus venecianes Carles V encarregà la seva persecució a Andrea Doria Fou fet presoner i conduït a Gènova 1540, però obtingué molt aviat la llibertat i continuà les seves accions al servei de Solimà S'alià amb Enric II de França per afeblir el poder espanyol a la Mediterrània El 1547 atacà la costa valenciana, però fou rebutjat per les naus de Vicenç Penya-roja El 1549 intentà, sense èxit, de saquejar el monestir de la Trinitat de Morvedre el 1550 saquejà Pollença, i l’any següent, Messina Participà en l’assalt de Trípoli…
escola de Mègara
Escola filosòfica que agrupà diversos pensadors que visqueren durant els segles V i IV aC.
Aquests, seguint l’exemple d’Euclides de Mègara, interpretaren la doctrina socràtica en sentit eleàtic, identificant el seu concepte del bé amb el concepte de l’ens únic de Parmènides i de Zenó Aquest influí, sobretot, el mètode de confutació per l’absurd, adoptat per Euclides i els seus successors De llur dialèctica nasqué l’erística, o art de la controvèrsia, que connectava amb certs aspectes inferiors de la sofística de la mateixa època Els representants més coneguts d’aquesta escola foren —al costat d’Euclides— Eubulides, Diodor Cronos i Estilpó Plató n'atacà les teories en el seu diàleg…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina