Resultats de la cerca

Del seu pare, Francesc, fill d’un negociant d’igual nom, heretà la professió i les idees Aviat posseí capital propi en la companyia integrada pel seu pare, Andreu d’Olivella i altres mercaders 1429 Poc temps després, pel seu matrimoni, entrà en una altra família del comerç, la dels Manresa, que li donaren 1 000 lliures en concepte de dot Apareix molt lligat a Miquel de Manresa, el seu cunyat, durant llur etapa activa en el govern municipal i en el partit de la Busca Fou membre del sindicat dels tres estaments i del poble de Barcelona i com a síndic buscaire llegí en ple Consell de Cent un…

Enmig de grans tensions polítiques, el primer ministre Sato Kilman va dimitir al març, dies abans d’afrontar la sisena moció de censura des del 2010 El seu lloc el va ocupar Moana Carcasses, líder de la Confederació dels Verds, originari de la Polinèsia Francesa i el primer ciutadà naturalitzat que ocupa el càrrec Una de les primeres decisions del nou primer ministre va ser canviar la diplomàcia del país que podria afectar 70 dels 99 representants diplomàtics a causa dels nomenaments irregulars que van ser destapats arran de l’escàndol Phocea –el nom del veler més gran del món, propietat del…

Format a Barcelona Escola Massana, hi feu exposicions individuals 1946, 1951, 1955 i participà en els Salons d’Octubre 1949, 1950 Viatjà, pensionat, a París, on també exposà el 1953 El 1955 s’establí a Colòmbia on, el 1970, n’adquirí la nacionalitat Ha estat professor a l’escola de belles arts de la Universidad de los Andes Realitzà sèries pictòriques amb títols com El Escorial 1961 o Los Felipe IV 1965, d’intenció crítica Des del 1970 es dedicà, preferentment, al gravat, i creà sèries d’obres d’una gran correcció formal i tècnica en què revela un món turmentat i angoixant influït per…

Cònsol abans del 223, Trebonià Gallus li encarregà la lleva de milícies per tal de combatre l’usurpador Emilià 252 Mort Trebonià, fou proclamat emperador per l’exèrcit i, tot seguit, reconegut pel senat, amb el qual sempre mantingué bones relacions Continuador de la política religiosa de Deci, promulgà dos edictes 257 i 258 contra els cristians, que els obligaven a observar el culte estatal i els privaven de reunir-se en assemblees i de visitar els cementiris, els quals, juntament amb les altres propietats i béns, els foren confiscats Durant el seu govern moriren màrtirs, entre…

Fou fundador del Casal Català de París 1902 i animador de les relacions literàries catalanooccitanes durant els anys vint Exercí diversos càrrecs polítics durant els anys de la República com a president de la Federació Republicanosocialista de l’Empordà i cònsol de la República Espanyola a Lió i a Perpinyà S’exilià el 1939 Collaborà a Joventut , Illustració Llevantina , L’Autonomista  i l’ Empordà Federal  Publicà els llibres de narracions Tragèdies de veïnat 1923, Besllums 1923, La fi de Don Joan 1929 i Contes de la viu-viu i de la xiu-xiu 1936 És autor de dues novelles — La…

El judici tingué lloc del 3 al 9 de desembre de 1970, en condicions jurídiques molt precàries i amb greus dificultats per als defensors —entre els quals figuraven J Solé i Barberà, F Letamendía, G Peces Barba, JM Bandrés i M Castells—, i originà una sèrie de protestes arreu d’Europa i de l’Estat espanyol manifestacions, cartes dels bisbes bascs i del de Barcelona, tancada de 300 intellectuals catalans a Montserrat, vaga general al País Basc i mobilitzacions obreres en altres indrets, segrestament per ETA del cònsol alemany a Sant Sebastià, etc alhora els processats feren una…

Fill de Giovanni Antonio Battista Visconti Vernazza, Ligúria 1722 — Roma 1784, l’amic i successor de Winckelmann en la prefectura de les antiguitats de Roma i el fundador del Museo Pio-Clementino al Vaticà, aviat adquirí una fama molt notable, i pel seu consell fou l’amic d’estudiosos i literats, entre d’altres Vincenzo Monti , que reclamà el seu ajut per a la seva versió de la Ilíada Custodi de la Biblioteca Vaticana i bibliotecari del príncep Chigi, collaborà amb el seu pare en l’obra d’illustrar el Museo Pio-Clementino i portà a terme el seu acompliment total set volums, 1783-98 …

De família noble empobrida, probablement fill de Felip de Sorribes i Descoll Era membre del Consell de Cent actuà sovint com a delegat de la generalitat per a negociar la qüestió dels quints amb el lloctinent, duc de Cardona Més tard 1638 fou cònsol català de l’Alguer i participà 1639 en el setge de Salses Participà en la guerra dels Segadors i fou conseller en cap de Barcelona 1645 El seu germà Francesc de Sorribes i Rovira Barcelona s XVI — ~1646, senyor de Sant Pau de Casserres i mostassaf de Berga, fou membre del Consell de Cent, lluità a la guerra dels Segadors i aconseguí…

Fill de Bartomeu de Llobera, mercader de Solsona, es casà amb Beatriu Garró, filla de Pere Garró, també mercader solsoní Vers el 1400, esdevingut ciutadà de Barcelona, hi formà una companyia mercantil de draps, amb el mercader solsoní, cosí germà seu, Joan de Junyent, que comerciava amb teixits fins importats de Flandes, Anglaterra i Toscana i distribuïts per l’interior de la península Ibèrica i l’estranger El 1414 formà una altra companyia amb el seu fill gran i el mercader Joan de Junyent, nebot de l’homònim, suposadament dissolta el 1427 Es dedicà també al comerç del sucre comprat a Gandia…

Seguien un ordre jeràrquic preestablert i s’hi barrejaven llocs de tipus polític, administratiu, jurídic i militar L’organització del sistema començà a partir de la llei Villia Amalis 180 aC, però l’estructura definitiva fou establerta al començament de l’Imperi, per August Es dividien en dos grups Els càrrecs propis de la gent que pertanyia a l’ordre senatorial equivalent a l’aristocràcia tenien un primer grau preparatori per als càrrecs del vigintiviratus i del tribú militar, equivalent al servei militar Hom passava després al de qüestor quaestor , seguia el d’edil aedilis o de tribú…