Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
Ignasi Villalonga i el valencianisme
Al juliol del 1933, Ignasi Villalonga demanava la seua inscripció en la Dreta Regional Valenciana DRV i quatre mesos després aconseguí ser elegit parlamentari per la circumscripció de la província de Castelló Aquesta decisió introduïa un gir radical —si no era un punt i final— a la seua prèvia posició política obertament valencianista La trajectòria valencianista d’Ignasi Villalonga, directament vinculada al cambonisme, havia comencat el 1917 com a membre de la Joventut Valencianista El 1918 aquesta s’havia intensificat amb la creació de la Unió Valencianista Regional i la compra d’un…
El lerrouxisme
A Lerroux, G Cornet, “Cu-cut”, 25-11-1909 Coll part Pocs personatges de la vida contemporània catalana han despertat una polèmica tan apassionada com Alejandro Lerroux i García En efecte, aquest republicà andalús, fill d’un veterinari militar, esdevingué durant les dues primeres dècades del segle XX un element clau de la política barcelonina i arribà a ser aclamat com a “caudillo popular” pels seus seguidors, mentre que els adversaris l’anomenaven despectivament “el emperador del Paralelo” Format en el periodisme republicà del Madrid del final de segle, Lerroux destacà aviat com un jove…
Josep Iglésies i Fort
Historiografia catalana
Historiador, demògraf, geògraf i escriptor.
Vida i obra Fins el 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic Escriví un seguit de guies excursionistes sobre les comarques meridionals del Principat en les quals inclogué la història de cada indret Elaborà algunes d’aquestes guies amb Joaquim Santasusagna, a qui dedicà una obra Joaquim Santasusagna notícia bio-bibliogràfica , 1982 Destaquen Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena guia…
Isaac Albéniz i Pascual
Isaac Albéniz amb la seva filla Laura
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista.
Vida El seu nom es deu al fet que fou batejat amb el nom del sant del dia, com era costum en l’època, i no perquè fos de família jueva, com s’ha dit repetidament El seu pare, Àngel Albéniz, d’origen basc, era fill de Vitòria la seva mare, Dolors Pascual, havia nascut a Figueres, i l’àvia materna, Maria Bardera, era gironina El pare, funcionari de duanes, fou traslladat a Barcelona quan Isaac encara no tenia dos anys, i la família s’installà al carrer d’Escudellers Aviat inicià els estudis de música i piano amb Narcís Oliveres, conegut com el millor pedagog de piano de l’època, i a quatre anys…
,
Arquitectura catalana del Noucentisme i academicisme
Com la major part de moments de l’art i l’arquitectura catalans, el Noucentisme va ser fortament ambigu naixia de les mateixes arrels que el Modernisme però, al mateix temps, no solament pretenia superar-lo sinó oposar-s’hi Josep Puig i Cadafalch, un dels màxims protagonistes del Modernisme va passar a ser promotor del Noucentisme, canviant medievalisme goticista per classicisme mediterrani, i Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, va fer obres declaradament noucentistes També va ser inicialment Barcelona el focus difusor de la nova estètica classicista i mediterranista Els grups escolars…
Gualba

Vista parcial de Gualba (Vallès Oriental), a la dreta s’observa l’església de Sant Vicenç
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat al massís del Montseny, als vessants meridionals dels turons de Santa Elena i de Morou (1.300 m).
Situació i presentació Ocupa l’extrem NE de la comarca i limita al S amb Sant Celoni, a l’W amb Campins i Fogars de Montclús i a l’E amb el terme selvatà de Riells i Viabrea És un municipi totalment montsenyenc que s’allarga des del cim del turó de Morou 1 307 m a l’extrem N, fins a la Tordera, que és el seu límit meridional, a uns 150 m d’altitud Té com a eix la riera de Gualba, l’antiga Aqua Alba , que li ha donat el nom, que neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera, prop de Gualba de Baix, i a la qual conflueixen torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el d’en Cinto o…
editorial
Disseny i arts gràfiques
Empresa que té com a finalitat la selecció, reproducció i venda de texts generalment a través de la impremta.
Ja a la Grècia i a la Roma clàssiques i a l’Egipte dels Ptolemeus hi hagué una activitat editorial important, mitjançant obradors on escrivans professionals o esclaus feien còpies múltiples de manuscrits destinades a la venda Però a partir del Baix Imperi i sobretot de l’alta edat mitjana, els copistes estigueren al servei de monestirs, catedrals, corporacions, magnats o sobirans, que n'eren els únics beneficiaris La difusió de la impremta s XV significà una veritable revolució, i el llibre adquirí novament interès comercial El negoci editorial, però, restà de moment a les mans dels…
proteccionisme
proteccionisme Memòria de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampació en favor de la prohibició de les importacions de cotó (1834)
© Fototeca.cat
Economia
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada…
Agustí Calvet i Pascual
Agustí Calvet i Pascual
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Periodista i escriptor.
La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32 1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…
, ,
Grans poetes, grans viatgers. 1874-1941
Alguns dels més grans poetes catalans moderns han estat uns grans viatgers O, si es vol, alguns dels grans viatgers catalans de la modernitat han estat grans poetes Jacint Verdaguer en fou un Però també cal esmentar Josep Carner, Joan Mascaró, Salvador Espriu, Josep M de Sagarra, Agustí Bartra i Joan Oliver, entre d’altres Grans poetes, grans viatgers 1874-1941 Aquests “grans viatgers” no pertanyien, exactament, ni al món dels potentats, ni al món dels aventurers Verdaguer feu de capellà d’una companyia de navegació Carner, de cònsol espanyol Riba, de becari Mascaró…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina