Resultats de la cerca
Es mostren 2486 resultats
Mare de Déu de l’Esperança de Castellet (Tremp)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, que presenta una imatge típica d’església rural la capçalera ha estat totalment modificada ECSA - J A Adell L’església de la Mare de Déu de l’Esperança és al centre del petit veïnat de Castellet, situat sobre la pista que des del Pont d’Orrit circumvolta la Terreta, entre Sapeira i Espluga de Serra JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG209828 Història El topònim del lloc apareix esmentat l’any 1073 en una escriptura per la qual Artau I de Pallars Sobirà donà al seu cosí Ramon V de Pallars Jussà el lloc de Castelleto amb els seus termes Tot i la menció de l’…
Sant Laurènç d’Arçan (Sornian)
Situació Aspecte d’aquesta església, que va dependre del monestir de Sant Pèire de Fenolhet ECSA - A Roura Aquesta església és situada a prop del mas Arçan ide les ruïnes del castell del mateix nom, al SW Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′ 02″ N - Long 2° 25′ 34″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior PP Història El primer esment d’aquest temple és de l’any 1221, en què Ramon de Vilarnau vengué al monestir canonical de Sant Pèire de Fenolhet i al seu ardiaca Arnau l’església d’Arçan Sant Pèire de Fenolhet era el propietari de la villa o lloc d’…
Sant Joan de Bellcaire

Exterior de l’església de Sant Joan de Bellcaire
© JoMV
Església
Església del municipi de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà).
És situada en un extrem del poble, al vessant oriental del puig Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcció d’una de nova als anys cinquanta del segle XX Sant Joan in Bedenga apareix en una butlla del papa Silvestre II, del 1002, que confirma la seva possessió a la seu de Girona L’església presenta dues etapes constructives, la més antiga de les quals correspondria a una església preromànica de planta basilical amb tres naus i transsepte Al segle XI va ser reformada amb la construcció d’una nova capçalera, en…
revòlver
Esquema del revòlver
© Fototeca
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’ésser apuntada i disparada amb una mà sola, proveïda d’un cilindre, susceptible de girar sobre el seu eix, amb diversos allotjaments a manera de diverses recambres per al mateix nombre de cartutxos, capaç d’engegar ininterrompudament tants trets com cartutxos continguin els allotjaments del cilindre.
En el revòlver, els cartutxos són posats als allotjaments d’un a un, i en prémer el gallet amb el dit és disparat el del que és en línia amb el canó i el cilindre gira i posa un nou cartutx en disposició d’ésser disparat en tornar a prémer el gallet Encara que hom pot considerar com a antecedents històrics del revòlver l’arma coneguda al s XVI proveïda de diversos canons que hom feia girar amb la mà i la pistola de roda del s XVII, no fou fins el 1835 que el nord-americà Samuel Colt patentà el primer revòlver, al qual donà nom
curenya
Militar
Carro sobre el qual és col·locada la peça d’artilleria per tal d’elevar-la sobre el sòl, i així, poder-la moure amb facilitat.
La més primitiva consistia en un cos de fusta molt robust i quatre petites rodes unides per dos eixos Mitjançant una clàvia, que hom podia collocar a diversos graons de diferent alçada sota el canó, era possible de variar l’angle de tir en sentit vertical Per a moure la peça horitzontalment calia arrossegar-la Posteriorment hom les construí només amb dues rodes grans radiades, de manera que n'esdevingués més fàcil el moviment i transport Actualment hom les fabrica amb ferro i acer, i la majoria són muntades sobre rodes pneumàtiques La curenya naval i moltes de les de costa no…
Pedro de Mena
Escultura
Escultor barroc andalús, deixeble del seu pare, també escultor, Alonso de Mena, i d’A.Cano, el qual l’influí en gran manera.
El 1658 s’establí definitivament a Màlaga, d’on sortí només el 1663, per anar a Madrid i a Toledo, i el 1675, per anar a Granada Allà féu una part del cadirat del cor de la catedral i establí un important taller Els seus temes preferits, que repetí diverses vegades, foren la Dolorosa, místics i sants ascetes, tractats tots amb un gran realisme i sovint d’un patetisme que l’aparta de la serenitat de Cano Cal destacar-ne el Sant Francesc d’Assís catedral de Toledo, la Magdalena penitent Museo Nacional de Escultura Policromada, Valladolid i la Dolorosa Museo de Bellas Artes de San Fernando,…
Agustina Saragossa i Domènec

Agustina Saragossa i Domènec
© Fototeca.cat
Història
Heroïna, coneguda com a Agustina d’Aragó.
Casada amb un militar, hagué de separar-se'n durant la guerra del Francès i es refugià a casa d’uns parents, a Saragossa Allí sofrí el setge de les tropes franceses, durant el qual cooperà en la distribució de municions i queviures als defensors L’1 de juliol de 1808, al baluard del Portillo, restà sola davant un canó, els artillers del qual havien mort, i el disparà contra l’enemic, fet que li valgué l’admiració dels resistents i el grau d’oficial de l’exèrcit Empresonada pels francesos, s’escapà i, reunida amb el seu marit, lluità al seu costat a Tortosa i Vitòria
Sant Pere de Cabrera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la volta de canó mig esfondrada ECSA - AM Vllarrúbias L’església de Sant Pere és uns metres darrere del castell de Cabrera Per a arribar-hi cal seguir qualsevol dels itineraris que s’han indicat en la monografia precedent AMV Mapa 33-12290 Situació 31TCG275528 Història Aquesta església fou la parroquial del terme del castell de Cabrera i estigué vinculada al priorat de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica Indirectament, se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es…
Santa Maria de les Abelles (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església amb el seu absis romànic, amb un cos afegit a la part de migdia en època posterior ECSA - JV Valls És l’antiga església parroquial del veïnat d’aquest nom, dit avui Mas de les Abelles Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 55,2” N - Long 3° 4’ 20,4” E Hi condueix una carretera que parteix de la del coll de Banyuls, a mà esquerra venint de Banyuls, uns 300 m després d’haver passat el mas Atxer Història El lloc de les Abelles era comprès dins la donació que Jaume I feu de la vall de Banyuls a Ponç Hug IV d’Empúries el 1248 En aquesta donació se cediren així…
bales encadenades
Militar
Projectil d’artilleria naval format per dues bales, d’arma portàtil o de canó, esfèriques i unides per una cadena.
Foren usades simultàniament amb les bales de palanqueta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina