Resultats de la cerca
Es mostren 540 resultats
Pòlip i nòdul de les cordes vocals
Patologia humana
Definició Són anomenats pòlips i nòduls de les cordes vocals, i en conjunt pseudotumors inflamatoris de la laringe , una sèrie de trastorns caracteritzats per la formació d’una prominència anòmala en la mucosa laríngia, en general localitzada a les cordes vocals, que es presenta a conseqüència d’una inflamació crònica deguda a factors irritants, especialment el tabaquisme i el mal ús de la veu Causes i tipus Els pseudotumors inflamatoris s’esdevenen a causa d’una irritació crònica de la mucosa laríngia, que pot ésser deguda a un ús inadequat de la veu o bé a l’acció de diverses…
rabdoplèurids
Zoologia
Ordre d’estomocordats de la classe dels pterobranquis caracteritzats pel fet de formar colònies originades per gemmació i en les quals els individus són reunits per un estoló ramificat de color negrós.
Tant els individus com l’estoló són recoberts per un tub corni De sexes separats i de 4-6 mm de llargada, són marins i de desenvolupament directe, però poden també reproduir-se per gemmació
peracàrides
Carcinologia
Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis caracteritzats pel fet que alguns periopodis porten làmines el conjunt de les quals constitueix una mena de cambra incubadora on es desenvolupen els ous.
Inclou els ordres dels misidacis , tanaidacis, isòpodes, cumacis, amfípodes i termosbenacis
limfoma
Patologia humana
Nom genèric de diversos tipus de tumors malignes primitius dels ganglis limfàtics o d’altres estructures limfoides de l’organisme, caracteritzats per la proliferació neoplàstica de limfòcits en graus diversos de maduració.
Són uns tumors del sistema immunitari que es poden originar tant dels limfòcits T com dels B Més de la meitat corresponen a la malaltia o limfoma de Hodgkin la resta, anomenada globalment limfomes no hodgkinians , se'n diferencia per criteris histològics i clínics, com és ara llur major agressivitat, l’inici multicèntric, la tendència a comprimir estructures veïnes i la possibilitat d’envair, ja des de bon començament, el moll de l’os i la sang perifèrica i esdevenir leucèmies leucemització Els símptomes generals dels limfomes no hodgkinians consisteixen en adenomegàlies, esplenomegàlia,…
insecte fulla
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels queleutòpters, de la família dels fíl·lids, caracteritzats pel fet de tenir el cos deprimit, de color verd i en forma de fulla, amb expansions laminars.
Es confonen completament amb les fulles de la vegetació del medi on habiten boscs o selves de la regió indomalaia i a les illes de Sri Lanka i Seychelles
estat naixent
Química
Estat de certs elements químics, entre altres l’hidrogen, caracteritzats pel fet d’ésser més actius en les reaccions químiques en forma lliure (estat atòmic) que en llur estat ordinari o molecular.
Hom suposa també que l’activitat d’aquests elements naixents és deguda a alguna energia química associada amb l’hidrogen i alliberada durant la reacció, en comptes d’ésser alliberada en forma de calor
euplotes
Zoologia
Gènere de ciliats espiròtrics de l’ordre dels heteròtrics
, de la família dels euplòtids, caracteritzats pel fet de tenir el perístoma ample i triangular i els cirrus disposats ventralment en tres grups.
Inclou unes 25 espècies d’aigua dolça o marines, moltes de les quals són comunes als Països Catalans
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…
clavicipitals
Botànica
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les pirenomicètides, caracteritzats per la presència d’ascs cilíndrics i allargats, proveïts d’un obturador apical gruixut, no amilaci, que contenen espores filamentoses, sovint septades.
El gènere més conegut és el dels clavíceps
quinona
Química
Nom genèric dels composts dicarbonílics caracteritzats per la transformació de dos grups (—CH=) d’un sistema aromàtic en dos grups carbonil (>C=O), amb la reorganització corresponent dels dobles enllaços del sistema.
Les quinones són anomenades, d’acord amb les regles de la IUPAC, afegint el sufix - quinona al nom del compost aromàtic, sovint lleugerament modificat Els composts més simples representatius d’aquesta classe són la o- benzoquinona i la p- benzoquinona , anomenada correntment quinona no és possible l’existència de la m- benzoquinona per motius intrínsecs de valencia En general, les quinones són sòlids colorats, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en l’aigua Presenten l’absorció en l’infraroig en la regió de 1 690 a 1 660 cm -1 en la ultraviolada, per sobre de 240 nanòmetres, i…