Resultats de la cerca
Es mostren 429 resultats
desviació
Transports
Efecte causat per la massa metàl·lica d’una nau sobre l’agulla imantada del compàs.
subdivisió
Música
Unitat mètrica que resulta de dividir la divisió del temps de compàs (o simplement divisió).
De vegades, però, els termes subdivisió i divisió són emprats indistintament Les subdivisions es poden agrupar en unitats mètriques de nivell superior en divisions, precisament o dividir en unitats mètriques de nivell inferior, que no reben cap nom concret
biguine
Dansa i ball
Dansa popular a les Antilles, originària de la Martinica, de ritme binari (compàs de quatre).
Fou introduïda a Europa al principi del s XIX
cancan
Música
Dansa francesa de tempo ràpid i compàs binari sorgida del galop final de la quadrilla.
Es desenvolupà a partir del segon terç del segle XIX i esdevingué popular durant un temps pel seu esperit desenfadat i picaresc Aviat, però, a causa de la seva vulgaritat, l’execució d’aquesta dansa fou exclusiva dels espectacles de varietés i del music-hall El compositor J Offenbach n’escriví algun dels exemples més antològics
Robert Fayrfax
Música
Compositor anglès.
Cap al 1496 fou nomenat Gentleman de la capella reial, de la qual es convertí en el principal cantor arran de l’accés d’Enric VIII, de qui era un dels músics predilectes, al tron d’Anglaterra 1509 Des del 1502, o potser una mica més tard, exercí de manera simultània com a organista i mestre de capella a l’abadia de Saint Albans Es conserven vint-i-nou composicions seves, algunes incompletes, entre les quals hi ha sis misses cícliques, dos magníficats, deu antífones, vuit cançons profanes i tres d’instrumentals una és una fantasia i dues són cànons enigmàtics Excepte en un cas, les seves…
Louis Couperin
Música
Compositor, violista de gamba i organista francès.
Fou fill de Charles Couperin -organista a la localitat de Chaumes-en-Brie-, de qui probablement rebé la seva formació musical bàsica Cap a l’any 1650, ell i els seus germans Charles i François el Vell oferiren una serenata a Jacques Champion de Chambonnières Amb la protecció de Chambonnières, cap al 1651 tots tres s’installaren a París Louis ocupà el càrrec d’organista a la parròquia de Saint-Gervais 1653 i el 1656 fou nomenat gambista del rei Quan li fou oferta la plaça de Chambonnières, bé per incapacitat o bé pel poc interès d’aquest clavecinista per a continuar les seves tasques, Couperin…
sonata en trio
Música
Denominació usada, amb diverses variants -trio sonata, sonata trio o, simplement, trio-, per a designar un dels tipus de sonata més importants de la música instrumental barroca, caracteritzat per la textura en tres parts, dues de melòdiques, de tessitura relativament aguda, i un baix continu.
La instrumentació més habitual d’aquest tipus de sonata fou de dos violins també, moltes altres combinacions d’instruments melòdics i baix continu Els seus moviments poden estar distribuïts de maneres diferents, normalment seguint el patró de la sonata da camera o la sonata da chiesa Protagonista destacada en la música barroca, és present també en la música de períodes posteriors Es caracteritza per l’oposició entre dues veus agudes, que comparteixen el material melòdic principal amb imitacions entre elles, respostes mútues, joc motívic i també moviment parallel en terceres o sextes, i un…
vals
Música
Dansa de metre ternari simple (quasi sempre 3/4), popular des del final del segle XVIII i sobretot durant el XIX, que es balla en parella segons un moviment de gir i translació.
Té l’origen en el conjunt de danses de compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya conegudes com a deutscher tanz , ländler , dreher , etc, totes elles de similars característiques melòdiques i coreogràfiques i d’estructura formal simple, amb dos períodes de vuit compassos repetits Al final del segle XVIII, el vals destacà per sobre de les altres danses, en concret enfront del més lent ländler , del qual accelerà el tempo i refinà els moviments de gir característics El caràcter atrevit de la dansa fou una de les causes del creixement de la seva popularitat, però també motiu de…
Lluís d’Averçó
Literatura catalana
Dret
Escriptor i home de lleis.
Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc…
,
sardana
Música
Dansa catalana.
Sorgí a les terres de l’Empordà i la Selva a mitjan segle XIX per evolució d’una modalitat de dansa més simple vinculada al contrapàs Entre el 1840 i el final de segle s’estengué per tot el territori de les comarques gironines, i a partir del 1900 ho feu per tot el Principat i, més tard, per la Catalunya del Nord i Andorra, gràcies a l’impuls de cercles catalanistes que convingueren a considerar-la la dansa nacional de Catalunya La música Musicalment presenta un caràcter alegre, ritme binari amb passatges de 2/4 o 6/8 i forma de dues seccions bàsiques AB, o tirades, anomenades respectivament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina