Resultats de la cerca
Es mostren 4640 resultats
ortigosa
Geobotànica
Comunitat vegetal ruderal en la qual preponderen les ortigues.
comú
Comunitat, conjunt de persones que formen una institució pluripersonal.
donat | donada
hegumen
Cristianisme
A l’Orient cristià, superior d’una comunitat monàstica.
Bé que originàriament equivalent, el sobrepassà en importància el títol d'arximandrita
Felip
Cristianisme
Un dels set diaques de la primera comunitat cristiana.
Segons els Actes dels Apòstols, evangelitzà Samaria i les comarques de la costa palestina S'establí a Cesarea de Palestina, on acollí Pau vers l’any 58
Diputació General d’Aragó
Història
Òrgan de govern de la comunitat autònoma d’Aragó.
Instituït el 1983 amb l’entrada en vigor de l’estatut d’autonomia d’Aragó, el seu president, elegit per les Corts d’Aragó, designa els nou consellers que, amb ell, formen el govern autonòmic N’han estat presidents Santiago Marraco PSOE, 1983-87, Hipólito Gómez de las Roces PP, 1987-91, Emilio Eiroa PP, 1991-93, José Marcos Berges PSOE, 1993-95, Ramon Tejedor 1995, Santiago Lanzuela PP, 1995-99, Marcellí Iglesias PSOE, 1999-2011, Luisa Fernanda Rudi PP, 2011-15, Javier Lambán 2015-23 i, des del 2023, Jorge Antonio Azcón Navarro
Franja de Ponent
Nom que modernament designa una llenca de territori catalanoparlant situada en la comunitat autònoma de l’Aragó.
Comprèn les comarques tradicionals de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya Zona sotmesa a una forta emigració, el 1998 la població censada als municipis era de 48335 h, mentre que en el cens del 2004 era de 46694 h en el període 1998-2004 el cens tingué una disminució de 1641 h Fraga al Baix Cinca era el municipi més poblat, amb 13035 h el 2004 i el 27,9% del total del cens de la zona La història L’origen d’aquesta adscripció prové de la disposició de Jaume II per la qual des del 1300 tot aquest sector la Ribagorça, el Sobrarb i la Llitera restava dependent de les Corts d’…
dret lingüístic
Dret
Especialitat del saber jurídic que té com a objecte d’estudi les qüestions derivades de l’existència de diverses llengües en un mateix territori i que s’ocupa de definir-ne el marc d’aprenentage i ús.
Els drets lingüístics s’estableixen en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, i on es proclama la igualtat de drets lingüístics, sense distincions no pertinents entre llengües oficials i no oficials nacionals, regionals i locals majoritàries i minoritàries, o modernes i arcaiques Es consideren eixos de la comunitat lingüística la historicitat, la territorialitat, l’autoidentificació com a poble i el fet d’haver desenvolupat una llengua comuna com a mitjà normal de comunicació entre els seus membres El dret lingüístic inclou el dret a ésser reconegut com a membre d’una…
Cantàbria
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol situada a la part central de la façana atlàntica septentrional de la península Ibèrica, que limita amb el País Basc, a l’E, Astúries a l’W i Castella i Lleó al S; la capital és Santander.
La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra…
Haro
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, a la ribera de l’Ebre i al límit amb la comunitat autònoma basca.
La seva economia està estretament lligada a la indústria del vi elaboració de vins de qualitat, boteria, química També en són destacables altres sectors com el tèxtil, el de conserves i embotits El barri antic és el més turístic Hi destaca l’Ajuntament, que havia estat el convent de Sant Agustí, l’església de Santo Tomás segle XVI i el Palau dels Condes de Haro