Resultats de la cerca
Es mostren 2049 resultats
Johann Caspar Ferdinand Fischer
Música
Compositor alemany.
No es té gairebé cap dada sobre els seus anys de joventut Fou mestre de capella de la cort del marcgravi de Baden Lluís Guillem entre el 1692 i el 1741, primer a Schlackenwerth Bohèmia, on la cort s’havia traslladat fugint de la guerra amb França, i, a partir del 1700, a Rastatt Durant els anys d’esplendor musical de la cort de Baden, Fischer escriví música dramàtica de gran qualitat per a cerimònies festives, al mateix temps que la seva fama com a virtuós del clavicèmbal anava creixent La seva obra religiosa, composta per salms i lletanies exclusivament, mostra una evident influència…
Francesc Gratacós i Matamala
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida Fill de Francesc Gratacós i Comas i net d’Enric Gratacós i Massanella, fundador d’una nissaga dedicada al negoci cinematogràfic, inicià la seva carrera professional el 1970 com a viatjant de la sucursal barcelonina de Regia Films, distribuïdora del material de la Fox a Catalunya, Aragó i les Balears El 1978 obrí amb el seu pare la distribuïdora Mediterráneo Films Amb Santiago Camps com a responsable de la publicitat començà distribuint cintes com ara El gendarme i els extraterrestres Le Gendarme et les extraterrestres 1978, Jean Girault i La pell La pelle , 1981, Liliana Cavani Més…
Sant Martí de Sales (Sales de Llierca)
Art romànic
La notícia més antiga sobre l’església de Sant Martí de Sales apareix a la donació que féu Arnau de Sales de la part dels delmes que li corresponia d’aquesta església a la capella de Santa Maria Magdalena de Montpalau, que ell mateix havia fundat i construït Tanmateix, aquest document, del qual F Monsalvatje publicà un resum, planteja problemes de datació malgrat tot, ha d’ésser anterior al desembre del 1216, moment en què Arnau de Sales ja havia mort Un segle més tard, concretament el 1324, Ponç de Rocabertí reté homenatge al bisbe de Girona en canvi dels delmes de diferents…
Berenguer Arnau de Cervelló i de Queralt
Història
Baró de la Llacuna, conseller i camarlenc del rei Martí; fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i d’Elisenda de Queralt.
Es casà successivament amb Teresa de Boixadors-Carròs 1387, amb Beatriu de Rajadell 1419 i amb Joana de Vilanova Exercí diversos càrrecs palatins ja a la cort de l’infant Martí Participà en l’expedició organitzada per l’infant Martí en ajut de Castella en la guerra contra Portugal 1381, en la defensa de Catalunya contra les tropes dels Armanyac 1389-90 i en l’expedició a Sicília de l’infant Martí 1392 entre el 1392 i el 1393 actuà com a ambaixador entre aquest i el seu germà, el rei Joan I, i, retornat a l’illa, caigué presoner d’Antoni de Ventimiglia el 1394 Tornà a Catalunya 1397 en…
càlcul diferencial
Matemàtiques
Part de l’anàlisi matemàtica, i, més concretament, de l’anàlisi infinitesimal, que tracta de totes les qüestions relacionades amb els conceptes fonamentals de derivada (ordinària o parcial) i de diferencial d’una funció.
Hom el considera com una teoria conceptual estesa també com a tècnica de càlcul que permet de traduir les propietats geomètriques i físiques de l’espai en forma analítica, independentment del sistema de coordenades concret al qual hom ha referit l’espai
fèlid de dents de sabre
Paleontologia
Nom donat a qualsevol fèlid fòssil pertanyent a espècies, gèneres i famílies diversos caracteritzats pel gran desenvolupament de les dents canines superiors.
Aquesta característica no ha estat pas exclusiva dels fèlids, sinó que és compartida per d’altres grups depredadors, com el marsupial del gènere Thylacosmilus del Pliocè d’Amèrica del Sud, el creodont Apataelurus de l’Eocè americà, o els nimràvids de l’Oligocè i Miocè d’Àsia i Europa, com el Sansanosmilus trobat a Sant Quirze del Vallès La majoria dels fèlids de dents de sabre identificats als jaciments catalans pertanyen a la subfamília dels macairodontins Machairodontinae , el primer gènere dels quals fou el Pseudaelurus trobat en el Miocè inferior de Sant Mamet, a Sant Cugat del Vallès, i…
pisa
Arts decoratives
Ceràmica de pasta porosa recoberta d’un vernís vitrificat transparent o opac.
La tècnica de fabricació de la pisa aparegué al Pròxim Orient III millenni aC a base de quars i sosa o potassa, i posteriorment es perfeccionà amb la utilització de metalls, com el plom o l’estany, que permeté d’ampliar el repertori de colors A Egipte en fou molt abundant l’ús i la fabricació, mentre que en la civilització grecoromana amb prou feines existí La tècnica de fabricació de la pisa s’estengué a l’Extrem Orient, concretament a la Xina, durant la dinastia Han En època islàmica fou Samarra segle IX el principal centre difusor, avançant la tècnica i la bellesa de les peces…
Ramon Artigues i Codó
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona El 1980 en collaboració amb Ramon Sanabria i Boix Lleida, 1950 fundà Artigues & Sanabria Arquitectes Les seves primeres obres mostren un historicisme contingut, com és el cas de l’Auditori Enric Granados a Lleida 1983-84, l’edifici per a la nova seu de la Diputació d’Osca 1985-87 —amb un vestíbul que conté frescs del pintor Antonio Saura— o la caserna de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona 1984-88 Construïren també diverses obres a Sant Cugat del Vallès, com els edificis d’oficines Torreblanca 1988-91 i Nova Unió 1990…
Castell de l’Aguilar (Balenyà)
Art romànic
El lloc de l’Aguilar es documenta a partir del 948 amb el nom de vila Agultare El 1008 el noble Sesmond d’Oló donà al seu fill Guillem, levita, el puig anomenat Aguilar amb terres, vinyes i cases, situat al terme de Tona El castell com a tal no apareix fins al 1024, quan l’anterior Guillem, levita, amb el nom de Guillem de Mediona, donà al bisbe de Vic, Oliba, i a la seva església, el castell de l’Aguilar en compensació dels castells que li havia cedit el bisbe Així el castell de l’Aguilar fou domini dels bisbes de Vic Els bisbes tingueren com a castlans la família Taradell, i quan s’uniren…
Castell d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
El lloc d’Adraén és documentat des del segle IX El castell és consignat des del segle XII en documents conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, que parlen de donacions d’alous i permutes Fou un dels castells inclosos dins el vescomtat de Castellbò, al quarter de Ciutat Segons Rocafort, el 1141, en el testament que va ser atorgat per Pere Ramon, vescomte de Castellbò, es nomena la seva muller Sibilla usufructuària fins que el seu fill fos armat cavaller, retenint mentretant, entre altres, el castell d’Adraén L’any 1185 Arnau de Castellbò donà Adraén a la seva muller A la primera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina