Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
Forces Elèctriques de Catalunya
Societat constituïda el 1951 pel financer Joan March i que s’adjudicà el 1952 les accions, i amb elles els actius, de la Barcelona Traction.
En depenen les centrals hidràuliques a les conques del Flamisell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre, i també a la Vall d’Aran, bé directament, bé a través de la seva filial, la Societat Productora de Forces Motrius Té centrals tèrmiques, que cremen lignit, fuel o gas a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas Terol Tingué participació en les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i també, gairebé total, a Forces Hidroelèctriques del Segre que el 1985 absorbí totalment, a les companyies mineres Carbons de Berga que el 1992 liquidà totalment i Minas y Ferrocarriles de…
regadiu
Agronomia
Terreny de conreu que és regat.
En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines segles IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els segles XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció musulmana arròs…
Parestortes
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la plana, als turons que separen les conques de l’Aglí i de la Tet.
És drenat pels còrrecs de la Llavanera límit amb el terme de Perpinyà i de la Llobera, afluents per la dreta de l’Aglí, i per l’agulla d’en Francó L’economia és agrícola i basada sobre la viticultura Hom conrea 644 ha, 574 de les quals de vinya, que produeixen vi amb denominació d’origen controlat Hi ha 47 ha d’albercoquers i 4 d’hortalisses enciams, escaroles i tomàquets La ramaderia complementa l’agricultura amb 178 caps de bestiar oví i algunes cabres Hi ha una fàbrica de fusteria i una important empresa de construccions i transports El 1975 hi havia 692 h i el 1982, 865, augment degut a…
serra de Giró
Serra
Serra (1 176 m) de la Ribagorça que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar.
el Moixeró
Paisatge del Moixeró
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al límit entre el Berguedà (Gréixer) i la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús).
Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…
regió de València
Regió litoral del País Valencià, una de les menys extenses, però la més poblada dels Països Catalans després de la de Barcelona.
És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part hortalisses, taronges, arròs, etc Les indústries del metall vehicles, siderúrgia, etc, de la fusta i mobles, la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química incloses les joguines han atret una massa de població 1 677 651 h, 620,1 h/km 2 , el 1981 La creixença ha estat…
Esglésies de l’Alta Ribagorça Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Benasc Santa Maria de Benasc Sant Martí de Benasc Sant Pere d’Ancils Bissaürri Sant Cristòfol de Bissaürri Sant Just i Sant Pastor d’Urmella abans d’Orema Santa Maria d’Arassant Mare de Déu de Fades Sant Esteve de Renanué Sant Jaume de Gavàs Sant Joan de Gavàs Sant Feliu de Veri Sant Martí d’Estet o de Veri Castillo de Sos Sant Sebastià de Castillo de Sos Monestir de Castillo Sant Martí de Lliri Mare de Déu del Pui de Lliri Sant Pere del Ru Mare de Déu de Gràcia del Ru Gia Sant Vicenç de Gia Sant Martí de Gia Les…
Sant Miquel de Ribera (Montanui)
Art romànic
Situació Petita església que domina el nucli de Ribera, característica per l’absis poligonal del final del període romànic ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel és situada en un esperó que domina el petit nucli de Ribera, al final de la carretera que ressegueix el fons de la vall de Castanesa i puja fins a Denui Mapa 32-10 213 Situació 31TCH066077 Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i capçada a llevant per un absis poligonal de tres costats La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, on també hi ha una finestra d’una…
El cicle cretaci inferior
Mapa de distribució dels principals afloraments de terrenys del Cretaci inferior als Països Catalans Maber, original de l’autor El límit inferior d’aquest cicle ha estat establert a l’interior del Valanginià Tanmateix no a tot arreu, com veurem, és fàcil de situar-lo amb precisió, a causa, en gran part, del caràcter comprensiu del Neocomià i de la poca representació de les fàcies marines a les zones amb recobriments expansius ben desenvolupats El seu límit superior l’hem fixat a la discontinuïtat intraalbiana, en la irrupció dels gresos continentals de l’Albià superior, fet àmpliament estès a…
Castell de Figuerola (Isona)
Art romànic
En relació amb els castells d’Orcau i de Basturs, existents ja al segle XI, el castell de Figuerola es presenta com una construcció tardana, empresa per iniciativa comtal en una segona fase del procés de feudalització En el seu testament sacramental publicat l’any 1071, Ramon Miró d’Orcau deixà Figuerola a la seva muller Maria i disposà que a la seva mort passés al seu fill Pere Pere Ramon i el seu germà Gerbert devien haver mort abans de 1111-12, en què el tercer germà, Tedbald Ramon, qualificat de “ domnum principem Orchaliensis castri ” rebé en feu la vila de Figuerola de mans del comte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina