Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sentfores, bé que dintre el terme parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer Fou sempre una sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia L’església apareix documentada l’any 1003 i el 1161 consta com a parròquia, si bé era únicament sufragània, ja que, com a parròquia, no figura en cap llista ni tan sols en una d’una vintena d’anys anterior En les visites pastorals que l’any 1687 feu el bisbe Pasqual, consta que Sant Joan de Riuprimer o del Galí era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer segons ja manifestava una notícia del 1357 La…

Fins ara la documentació ha aportat ben poques notícies sobre l’església de Sant Climent, de la qual es té una referència de la tercera dècada del segle XI Consta, per una acta testamentària datada el 1037, que el testador, un sagristà de Santa Maria de la Seu dit Seniofred, llegà ad Sancti Clemente… Chavane el seu antifoner, i ultra això, deixà també als dos preveres que la regien un sou a cadascun Tres segles i escaig després, en les relacions de la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391, consta que el capellà de l’església de Cava satisféu per aquest impost…

D’aquesta església, avui desapareguda, en consta l’existència l’any 1042, gràcies a la deixa feta pel prevere Bonfill d’una terra situada, segons diu l’escriptura, a l’església de Sant Marçal Poc temps després, un document del 1054 fa esment del castell de Sant Marçal, la qual cosa mostra que des de temps molt reculats, la capella començà a donar nom al castell de Cerdanyola Aquesta esglesiola depenia eclesiàsticament de la parroquial, dedicada a sant Martí així consta en l’acta de consagració d’aquest temple, datada l’any 1144, en la qual es declara que li era…

L’església del poble d’Aiguaviva és documentada des de l’any 986, pel fet que entre les possessions del monestir de Sant Cugat, recollides en el precepte atorgat pel rei Lotari a aquest cenobi, s’hi esmenta l’església de Sant Pere ad Aquamvivam La vinculació amb Sant Cugat, però, és desmentida posteriorment ja que en les butlles papals dels segles següents adreçades al monestir vallesà no hi consta Hi ha força referències històriques sobre el funcionament d’aquesta església L’altar de Santa Maria és conegut des del 1285 Consta també que tingué un benefici dedicat a…

La vila de Fondespatla és situada a 710 m d’altitud, a la vora de la carretera de Vall-de-roures a Mont-roig de Tastavins El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia Una de les primeres mencions documentals de l’església de Fondespatla data de l’any 1232, en què el bisbe de Saragossa la dotà amb els delmes i les primícies El 1279 era regida per un vicari i el 1324 consta ja com a titular seu sant…

La capella o ermita de Sant Lluc, situada dalt d’un turó al sud-oest del terme de Paçà, és documentada des del segle XI Consta, segons l’acta testamentària de l’arxilevita Ponç, datada l’any 1031, que aquest feu donació al seu fill Bernat de l’alou de Mentet amb la seva església, com també de l’església de Sant Lluc de Puig Rodon Posteriorment consta que Ramon Pellicer, en testament atorgat l’any 1338, deixà a l’església de Sant Lluc un llegat de dos sous A partir d’aquesta data sovintegen en la documentació local les deixes a favor de la capella de Puig Rodon,…

Aquesta fortalesa i el seu terme formaren part, com bona part dels castells veïns, del comtat de Berga o la marca del comtat de Cerdanya En el testament del comte Guifré II de Cerdanya del 1035 consta que deixava al seu fill Bernat el comtat de Berga amb la seva marca, que incloïa entre d’altres el castell de Gospí El castell donà nom a una família de castlans que participaren al costat del comte d’Urgell en les campanyes d’ocupació de Gerb i Balaguer En el fogatjament de 1365-70 consta que Gospí estava en condomini de l’Església i de Pere Galceran de Calders,…

Consta aproximadament de 120 espècies, la majoria halòfiles i pròpies dels països àrids del Vell Món El gènere més important és el tamariu

Consta d’aproximadament 200 espècies, pròpies de les regions càlides Són d’aquesta família l' ailant Ailanthus altissima i la quàssia Quassia amara

Consta d’un parell de ganglis units, innerva certes antenes i quelícers i origina un sistema nerviós visceral que innerva el tub digestiu