Resultats de la cerca

Format al Conservatori de Música de Leipzig es graduà en les disciplines de composició i direcció en aquest centre el 1928 El 1929, per tal d’ampliar els seus coneixements, es traslladà a Viena i el 1931 fou deixeble de F Weingartner a Basilea A partir del 1933 impartí classes de contrapunt i composició al Conservatori Hellènic d’Atenes, centre del qual arribà a ser director el 1967 Fou director titular de l’orquestra de l’Òpera d’Atenes i de la Ràdio Atenes President el 1957 de la Unió de Compositors Grecs, el catàleg de la seva obra comprèn bàsicament música orquestral i vocal…

Estudià violí, violoncel i oboè El 1916 treballà per a l’editorial WC Handy and Charles Pace, i ho feu de nou del 1919 al 1934 Estudià teoria i contrapunt a Oberlin Ohio La presentació el 1931 de l' Afro-American Symphony fou la primera estrena als Estats Units d’una simfonia escrita per un afroamericà i interpretada per una orquestra important, concretament l’Orquestra Filharmònica de Rochester Fou, també, el primer afroamericà que dirigí una orquestra d’anomenada quan, el 1936, es posà al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles És autor de vuit òperes, la segona de…

Estudià piano amb I Serato a São Paulo Diplomat el 1953 pel Conservatório Dramático e Musical, s’inicià com a concertista mentre estudiava amb M Braunwieser, H Swarowsky, S Blech i E de Carvalho A partir del 1956 estudià composició amb C Guarnieri, que li aconsellà que es dediqués a aquesta disciplina Ha exercit de periodista en diversos diaris i ha produït programes de ràdio Com a educador, exposà les seves idees, considerades revolucionàries, en el llibre Planejamento em Educação Musical Ha estat professor d’harmonia, contrapunt, anàlisi i composició a l’Escuela Superior de…

Estudià teoria musical al collegi dels jesuïtes de Praga i més tard, en aquesta mateixa ciutat, entrà al servei del comte Hartig 1709 El 1710 arribà a ser contrabaixista en l’orquestra reial de Dresden Com altres músics d’aquesta formació, fou enviat a continuar estudis musicals amb JJ Fux a Viena i amb A Lotti a Venècia Tornà a Viena el 1717, on impartí classes de contrapunt a JJ Quantz Romangué a la capital austríaca durant dos anys, al llarg dels quals recollí una impressionant collecció de música dels més grans compositors Una altra vegada a Dresden, treballà a la cort com a…

A sis anys inicià la seva formació musical a Balaguer amb l’organista i mestre de capella Francesc Coma i a tretze anys es traslladà a Barcelona per completar els seus estudis musicals amb Francesc Andreví, amb qui feu harmonia, contrapunt i fuga Josep Maria Sirvent, juntament amb Andreví, l’inicià en el piano El 1864 viatjà a París, on tingué la possibilitat de freqüentar les reunions de Rossini i fer amistat amb FJ Fétis, M Carafa, AF Marmontel, JH Ravina i molts d’altres El 1866 fundà "La España Musical", publicació periòdica que edità juntament amb Andreu Vidal i Llimona, i…

Mestre de capella de la catedral de Girona del 1688 al 1690, aquest any es traslladà a la seu de Lleida, on li havia estat ofert el mateix càrrec, del qual prengué possessió el 2 de juny La seva activitat musical a Lleida es prolongà fins el 10 de juliol de 1699, data en què fou substituït per l’organista Pere Vidal Hi retornà el 1700, i hi exercí com a mestre de capella fins el 31 de juliol de 1707, que fou acomiadat per haver-se absentat sense permís Quan el nou mestre titular de Lleida se n’anà a València, Argany fou cridat per tercera vegada per a ocupar el càrrec, que exercí des del 5 de…

Com molts dels cantants castrats del Barroc, adoptà el nom del seu primer protector, Cesare Bontempi Al servei del cardenal Francesco Barberini, estudià amb Mazzocchi, i després, del 1643 al 1650, fou cantor a Sant Marc de Venècia amb Monteverdi i Cavalli Més tard s’establí a Dresden, i el 1656 fou nomenat mestre adjunt de Schütz i de Vincenzo Albrici El 1680, en morir l’elector Joan Jordi II, tornà a Itàlia i, malgrat exercir de mestre de capella a Foligno, es dedicà principalment a l’estudi i a escriure Bontempi és important sobretot per la seva contribució a l’arrelament de l’òpera…

Dins el panorama anglès romàntic, compongué cançons i balades, i alhora denotà un cert gust pel glee tipus de composició vocal a cappella i la tradició vocal antiga, si bé professionalment hagué de dedicar-se al teatre còmic A setze anys fou organista a Liverpool, i simultàniament entrà en contacte amb el món del teatre El 1832, establert a Londres, compongué i publicà algunes cançons Director del cor del teatre Drury Lane des del 1842, compongué una òpera - Pasqual Bruno - per a Viena, i realitzà algunes gires de concerts per Àustria, on tocà fugues de JS Bach, i pels Estats Units Fou molt…

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, que era constructor d’orgues i organista a l’església de San Francesc a Lió, lloc que ell mateix ocupà fins el 1860 Continuà els estudis al Conservatori de Brusselles amb JN Lemmens orgue -per mitjà del qual entrà en contacte amb la tradició germànica de la interpretació de JS Bach- i FJ Fétis composició El 1870 substituí L Lefébure-Wély com a organista de Saint-Sulpice, a París, càrrec que exercí fins el 1934 L’any 1890 obtingué la plaça de professor d’orgue que C Franck havia deixat vacant al Conservatori de París, i posteriorment hi…

Es dedicà a la música animat per A Honegger Delannoy havia començat estudis d’arquitectura i s’interessà també per la pintura Estudià harmonia amb Jean Gallon, contrapunt amb A Gédalge i orquestració amb RolandManuel, malgrat que molts coneixements els adquirí de forma autodidàctica El seu llenguatge mostra que fou un compositor amatent als grans corrents avantguardistes, preocupat per la recerca d’un llenguatge personal tot i les influències que rebé de Honegger La seva primera obra, Le poirier de misère , estrenada el 1927 a París, estava escrita en l’estètica pròpia del seu…