Resultats de la cerca
Es mostren 678 resultats
Ignasi P. Ferré
Cinematografia
Director de cinema.
Vida Estudià dibuix, pintura i escultura i dirigí diversos curts, abans de traslladar-se a Berlín 1974 per estudiar cinema a l’escola de Peter Rötlingshöfer i, tres anys més tard, a Itàlia, on ingressà al Centre Experimental de Cinematografia de Roma per cursar direcció i producció 1977-78 Allà treballà com a auxiliar de direcció en diversos films, entre els quals destaquen Marxa triomfal Marcia trionfale , 1976, Marco Bellocchio Calígula Caligola , 1978, Tinto Brass i El misteri d’Oberwald Il misterio di Oberwald , 1980, Michelangelo Antonioni Quan tornà a Barcelona dirigí, amb Josep…
Joan Ventosa i Roig
Economia
Cooperativista.
Llicenciat en farmàcia i etnologia, amplià estudis a París Des de l’any 1908 actuà com un dels més importants propagadors del cooperativisme a Catalunya Fou president de la Federació de Cooperatives de Catalunya 1922-34 i de la Federación Nacional de Cooperativistas de España 1929-34 i membre del comitè central de l’Aliança Cooperativista Internacional 1924-44 Milità al partit federal, i fou un dels fundadors de l’Esquerra Republicana diputat per Barcelona 1931 i alcalde de Vilanova i la Geltrú Collaborà en el projecte de llei de cooperatives de la segona República 1931, i fou l’impulsor de…
Guillem-Jordi Graells i Andreu
Teatre
Literatura catalana
Autor i director teatral.
Llicenciat en lletres i en arts dramàtiques Com a dramaturg es donà a conèixer amb una obra de teatre document sobre la història de Catalunya La setmana tràgica 1975, amb Lluís Pascual L’any 1976 codirigí Quiriquibú , de Joan Brossa en un muntatge d’una gran originalitat que causà un gran impacte, Home amb blues una suggestiva tria de poemes del segle X escenificats amb música de jazz i Onze de setembre , obra de la qual també és autor Posteriorment ha dirigit o codirigit molts altres muntatges Vapors 1983 de N Dunn, L’auca del senyor Esteve 1984, de S Rusiñol, Mel salvatge, 1986, d’A Čekhov…
,
Bellvei
Bellvei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès situat a la part oriental de la comarca, al NE del Vendrell.
Situació i presentació Limita a l’extrem més septentrional amb Banyeres del Penedès, seguint un camí antic que passa pel cap de municipi, i per un punt amb l’Arboç confronta amb Castellet i la Gornal Alt Penedès al SE a migdia, coincidint en part amb el curs del torrent de la Corbatera, limita amb Calafell al SW limita amb el Vendrell, i al NW amb Santa Oliva La part nord del terme és integrada en la depressió penedesenca, de sediments quaternaris de faisó travertínica La part sud al límit del terme de Calafell és accidentada per les darreres elevacions de la Serralada Litoral, amb la Muga…
Pira
Pira
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació El terme municipal de Pira té forma de triangle invertit Limita amb Solivella al N, amb Blancafort al NW, amb Montblanc a l’W i al S i amb Barberà a l’E i al NE És situat a la part central de la comarca, a la dreta del riu d’Anguera, que travessa el terme engorjat i forma en una bona part el seu límit oriental Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel N a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat 515 m a Roques Blanques Provinents del N, del terme de Solivella, travessen dos barrancs el del Xano i el del Molí, que prenen la direcció SW i…
Grup Alimentari Guissona
Alimentació
Agronomia
Grup agroalimentari.
Fou fundat el 1958 amb el nom d’Agropecuària de Guissona per un grup de professionals del sector agrari de la comarca de la Segarra, encapçalats pel veterinari Jaume Alsina Calvet, amb l’objectiu d’obtenir ingressos complementaris als incerts guanys de l’agricultura Amb els anys, anà tancant el cicle productiu complet, des de la cria d’aviram o bestiar fins a la seva transformació càrnia, a la construcció de granges o el subministrament de pinsos i l’assistència veterinària L’entitat esdevingué la societat mercantil Corporació Alimentària Guissona al desembre del 1999 amb l’aportació d’actius…
Vicent Usó i Mezquita
Literatura catalana
Escriptor.
Historiador de l’art, ha conreat el periodisme, el conte, el guió i, sobretot, la novella, amb una prosa àgil i intensa que va des de la intriga i l’erotisme fins a la psicologia i la història, amb una clara inclinació per arguments i ambients del gènere negre o afins En novella ha publicat La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent premi Ciutat de Vila-real de narrativa 1992 i 1995, respectivament, novelles publicades el 2002 en edició revisada en el volum La memòria del vent , La mirada de Nicodemus finalista del premi Andròmina, 1994, i premi Ciutat d’Elx 1995, Tan oberta…
,
Josep Miquel Martí i Rom
Cinematografia
Director i escriptor.
Vida Enginyer industrial, s’inicià en el cinema collaborant en el Cineclub de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona 1971-76 Muntà la distribuïdora de films marginals Central del Curt 1974-82 i la seva productora Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975-82, amb la qual rodà en equip Un libro es un arma 1975, Can Serra La objección de conciencia en España 1975-76 els tres noticiaris La Marxa de la Llibertat , La dona i El Born 1977, i Les energies 1978-79 Durant aquests anys escriví textos sobre el cinema independent i alternatiu en les revistes "Cinema 2002"…
la Vilella Alta

Panoràmica del Priorat, amb el nucli de la Vilella Alta i el Montsant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de la Vilella Alta, dins el Priorat històric, es troba a la vall del riuet d’Escaladei fins poc abans de la seva confluència al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa aquesta vall forma l’eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu extrem el petit barranc de la Font de l’Àliga, procedent del terme veí de la Morera de Montsant Limita amb els municipis de Gratallops SW, la Vilella Baixa W, Cabassers NW, la Morera de Montsant N i Torroja del Priorat E i SE És accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant a la dreta del riuet…
Bovera

Un aspecte de Bovera (Garrigues)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, situat a la dreta del riu de la Cana, afluent de l’Ebre, que limita el terme al sud.
Situació i presentació El terme municipal de Bovera, de 31,12 km 2 , és situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita al N, el NE i el NW amb el terme de la Granadella, i al S amb el de Flix Ribera d’Ebre El poble de Bovera és l’únic nucli de població del municipi Les aigües corren vers la conca de l’Ebre a través del riu de la Cana i formen algunes petites valls afluents de Bovera, de Negudes, de Rebolledes, Major i del Mas del Senyor, que davallen del sector boscós de la part del N del terme Al sector oest, la vall de Miarnau, desguassa les aigües a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina