Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
xenilla
Indústria tèxtil
Cordó format per dos o més fils retorts l’un amb l’altre, o lligant entre ells gasa de volta o altres lligats, que retenen un gran nombre de fils de seda o llana tallats, que li donen un aspecte de pelfa o eruga.
Serveix per a adornament de vestits femenins, passamaneria i especialment com a trama per a fabricar catifes de xenilla
úrac
Anatomia animal
Canal que hi ha al fetus i que reuneix la bufeta urinària amb l’al·lantoide, el rudiment del qual, en l’adult, en forma de cordó fibrós que s’estén des de la bufeta urinària fins al melic, pren el nom de lligament umbilical mitjà
.
Sant Julià de Lliçà de Munt
Art romànic
Situació Vista general de l’església, que conserva alguns elements de l’edifici romànic integrats a la seva nau Arxiu Gavín L’església de Sant Julià de Lliçà es troba al quilòmetre 7 de la carretera de Parets del Vallès a Sant Feliu de Codines És situada estratègicament a uns 15 m sobre la carretera, enmig de l’antic nucli de la població Cal demanar la clau a la rectoria Mapa L37-15393 Situació 31TDG368073 CBC-MRGP Història En un document de donació al monestir de Sant Cugat d’un alou que tenen Sendered i Elisabet en el terme de Licano Subteriore i a Petra Fita , de l’any 946, en esmentar-se…
Els lofoforats i afins
El briozou colonial Schizobrachiella sanguinea , que colonitza els fons de roca permanentment submergits Jean-Georges Harmelin Els lofoforats tenen en comú la possessió d’un plomall de tentacles, especial per a retenir les partícules d’aliment que duu l’aigua, i també per a fer la funció respiratòria Aquesta estructura, el lofòfor, aparegué en organismes marins molt antics Dels grups que hom inclou dins aquest gran collectiu destaquen, per la seva abundància actual, els briozous, però els braquiòpodes, que actualment tenen un nombre relativament baix d’espècies, foren molt abundants en…
ble
Cordó, cinta, feix de filaments (de cotó, cànem, etc), posat a l’interior dels ciris, les candeles o les bugies, o bé al bec dels llums d’oli, petroli, etc (on s’amara de líquid combustible), per tal d’obtenir-ne llum una vegada iniciada la ignició.
L’estany de Canet
L'estany de Canet 12, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’estany de Canet o de Sant Nazari és situat a 10 km a l’est de Perpinyà, a la costa rossellonesa, i només queda separat de la Mediterrània per un estret cordó litoral L’estany pròpiament dit és el centre d’un complex lacunar que comprèn, a més, les maresmes del Cagarell i de l’Esparró i petits cursos d’aigua afluents la Fossella, l’Aigual de Sant Cebrià i l’Agulla de la Mar L’espai té una extensió d’unes 3000 ha, de les quals al voltant de 650 són d’aigües lliures L’estany constitueix la darrera gran…
Zoologia 2016
Zoologia
Àrees del cervell de gestió del llenguatge Els gossos i els humans utilitzen la mateixa àrea del cervell per a gestionar el llenguatge, cosa que explica per què els gossos entenen el significat d’una gran quantitat de paraules que els ensenyem © Fototeca2 / Photoprint / Fotoliacom El 2016 es van publicar en la revista Science els resultats d’uns estudis que demostren que l’àrea del cervell que utilitzem les persones per a gestionar el llenguatge coincideix amb la que fan servir els gossos Canis lupus familiaris Aquests resultats expliquen per què els gossos entenen amb tanta facilitat el…
música de Viena
Música
Música desenvolupada a Viena (Àustria).
Les fonts sobre la vida musical vienesa comencen a ser importants a partir del segle X Des d’aquesta centúria i fins al segle XIII, la música sacra visqué una època d’esplendor, especialment a Sant Esteve, principal parròquia de la ciutat Al segle XIII ja es troben documents de música sacra escrita en alemany, com el coral Christ ist erstanden 'El Crist ha ressuscitat', 1213 Parallelament a la música religiosa, està documentada l’existència de minnesänger , com Ulrich von Lichtenstein, Walter von der Vogelweide o Neidhart von Reuenthal Amb la caiguda de la dinastia dels Babenberg, el país…
Fons d’art romànic del Museu del Cau Ferrat (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu del Cau Ferrat de Sitges fou establert per Santiago Rusiñol l’any 1894, amb la incorporació d’una collecció de ferros forjats que l’artista havia tingut guardada en el seu primer Cau Ferrat del carrer de Muntaner de Barcelona L’edifici havia estat construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que reaprofità pedres del vell castell que s’havia aterrat no feia gaires anys No fou, però, fins l’any 1933 que es constituí pròpiament el Museu inaugurat dos anys més tard, que passà a administrar-lo el 1968 la Diputació A més de les estances on habità Rusiñol, es poden veure diverses…
Gripau comú
Morfologia El gripau comú Bufo bufo pot assolir mides considerables és un animal brunenc, molt berrugós, amb paròtides molt desenvolupades i obliqües, molt patents a la fotografia també s’aprecien les potes posteriors relativament curtes i els ulls de color coure Salvador Bosch És el gripau per antonomàsia És molt gros, de tronc rabassut, i arriba fins als 150 mm de longitud la mida depèn, però, de les poblacions Té el cap massís i ample, musell arrodonit El seu timpà és petit i també arrodonit i l’ull és gros, de color daurat intens o de color de coure Darrera el cap, hi té un parell de…