Resultats de la cerca

Estudià amb Francesco Durante al Conservatori de Santa Maria de Loreto, a la seva ciutat natal Del 1736 al 1745 estrenà òperes a Venècia, Milà i Pàdua Posteriorment anà a l’Europa central les seves obres es representaren sobretot a Praga i a Brunswick, on el 1754 fou nomenat director de l’orquestra de la cort, i el 1762 fou contractat per al mateix càrrec a la cort de Kassel A més de música sacra, és autor de l’oratori Isaac i d’un rèquiem, si bé la major part de la seva obra és constituïda per òperes, molt sovint en collaboració amb Pietro Metastasio, autor dels…

Inicià la seva carrera a la cort de Màntua amb altres violinistes importants com Salamone Rossi i GB Buonamente El 1625 fou nomenat Konzertmeister a la cort de Dresden, on, almenys durant quatre anys, treballà al costat de Heinrich Schütz El 1637 estigué actiu durant un temps a Gdansk, i probablement aleshores tornà a Itàlia, on morí víctima de la pesta Tota la seva música conservada data dels anys de Dresden i es tracta de peces instrumentals sonates, danses, simfonies, canzonette i peces programàtiques Fou un dels responsables de la difusió de la sonata a Alemanya…

La seva infantesa transcorregué a Roma, on el seu pare serví el príncep Orsini El 1719 anà a Darmstadt i hi estigué al servei del landgravi Ernst Ludwig per un període de cinc anys, fins que fou cridat a Stuttgart per tal de formar part de l’orquestra de la cort de Württemberg A partir del 1742 s’establí a Mannheim, on obtingué el nomenament de konzertmeister de l’orquestra de la cort De la seva activitat com a compositor se’n sap ben poc, però les dues obres que han estat conservades -un concert i una sonata- denoten una decidida inclinació cap a un estil…

El 1585 entrà a la capella de la cort de Baviera i el 1589 n’arribà a ser primer organista, lloc que ocupà fins a la seva mort El 1609 fou compositor de la cort del duc Juntament amb el seu germà Ferdinand, preparà i publicà el Magnum opus musicum 1604, enorme i incomplet corpus dels motets del seu pare Rudolph fou un prolífic compositor de música religiosa, entre la qual destaca Teutsche Psalmen 'Psalms alemanys', 1588 La influència del pare és notòria en els seus magníficats, ja que molts d’ells són paròdies d’obres de Roland Rudolph, a més, escriví algunes obres…

Durant el període 1754-57 tocà en l’orquestra del príncep bisbe de Breslau, i el 1761 treballà per a la cort ducal a Plön, a Holstein En passar el ducat a la corona danesa, Hartmann es traslladà a Copenhaguen, on treballà del 1762 al 1764, i on s’establí definitivament el 1766 com a membre de la capella reial posteriorment fou violinista de la cort 1767 i director musical 1768 La majoria de la seva música desaparegué en un incendi el 1794 Els seus singspiele són significatius per l’originalitat del llenguatge -mostra d’un Romanticisme primerenc, que rebutja l’estil…

Gràcies al seu casament 1661 amb una dama —María Ambrosia de Uceda— del servei de la reina Marianna d’Àustria, s’introduí a la cort i fou favorit de la reina, a qui comunicava les xafarderies de la cort, motiu pel qual fou anomenat El Duende de Palacio Reuní càrrecs, honors i beneficis, subornà funcionaris, vengué càrrecs públics i arribà a ésser secretari de Carles II de fet, primer ministre, marquès de Villasierra 1675 i gran d’Espanya 1676 Enemistat amb Josep Joan d’Àustria, quan aquest entrà a Madrid amb les seves tropes 1677 fou detingut i condemnat a mort i li…

Actuà com a xantre i capellà del rei Ferran I de Nàpols 1476-91 Després d’una estada de dos anys a Lieja, s’installà novament a Nàpols, fins l’any 1487, que fou enviat per Ferran a la cort de Borgonya i a la de Carles VIII per contractar cantors per a la cort napolitana És autor de Terminorum musicae deffinitorium , la primera enciclopèdia musical impresa, així com de nombrosos tractats musicals, on exposà les regles de la solmització i del contrapunt i estudià la notació musical És autor de misses a tres veus i a quatre veus, de motets a tres veus i de set cançons…

Fill d’un mercader de Barcelona, fou notari de la ciutat almenys del 1453 al 1474 El 1453, formant part d’una ambaixada de l’estament mercader, anà a la cort de Nàpols, i el 1460 i el 1462, també per resoldre afers comercials, a la cort del duc de Borgonya Participà en diversos debats poètics, en conjunt d’un escàs valor literari, amb Joan Berenguer de Masdovelles, Antoni Vallmanya, Pere Vilaspinosa i Francí Joan Poculull A més d’una dotzena de poesies de caràcter amorós, escriví diverses obres sobre temes d’actualitat, de les quals es destaquen una composició del…

Abandonà la família i menà una vida aparentment d’asceta i taumaturg Favorit del tsar Nicolau II i de la tsarina Alexandra F’odorovna, el 1905 s’introduí a la cort i, utilitzant el misticisme de la família reial, se’n convertí en l’home de confiança Exemple d’intrigant, donat a una vida de disbauxa, influí en la política reaccionària del tsar, activitat facilitada per l’avançat estat de descomposició de la cort i dels assessors del tsar Foren tan grans el seu pes i la seva influència, que fou assassinat per un grup de monàrquics Jusupov, Puriškevič i el gran príncep…

Era fill de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria Als deu anys fou casat amb Isabel de França, però no hi cohabità fins el 1619 De molt jove fou influït per Gaspar de Guzmán , comte duc d’Olivares, el qual l’induí a menysprear el pacifisme de Felip III i a desitjar l’hegemonia de Castella a Europa En pujar al tron, Felip IV confià el poder a l’oncle del comte duc d’Olivares, Baltasar de Zúñiga i, quan aquest morí 1622, al mateix comte duc Aquest es convertí en el seu…