Resultats de la cerca

Organitzada per la Unió Excursionista de Catalunya, combinava proves d’eslàlom i descens Es deixà de disputar a mitjan dècada de 1960

Adoptà l’estil concertant La seva música encara és emprada en la litúrgia luterana Deixà misses, motets, cançons i música de dansa

L’església de Sant Nazari de Cerc és esmentada l’any 1063 en el testament de Guitard Bernat, que deixà una vinya i dues unces d’or per signum a Sant Nazari en el mateix document deixà l’alou de Cerc “ cum ipsa ecclesia de Sancti Nazarii, de termino de Alasso usque ad Ventinax vel in Siger ” al seu fill i a la seva muller, i, després d’ells, a la canònica de Santa Maria de la Seu La publicació sacramental d’aquest testament fou jurada sobre l’altar de l’església de Sant Nazari, fundada a la vila de Cerc Pocs anys després, el 1066, el bisbe Guillem i els canonges de…

Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, en l’actual cementiri Fou una sufragània de la canònica de Sant Vicenç, i durant un temps acollí una comunitat femenina de donades que es deurien regir per la regla de sant Agustí, que els hauria donat l’abat de Sant Vicenç L’església és documentada des del 1156, quan Ramon de Cardona, en el seu testament, feu una deixa a l’església de la Santíssima Trinitat El 1161 el vescomte Ramon feu una altra deixa en aquesta església El 1288 es coneix l’existència d’una comunitat femenina, presidida per una priora anomenada Maria Monja, sota el domini…

Trobem esmentada per primera vegada aquesta església l’any 1132 en una deixa que figura en el testament de Berenguer de Montcada jurat el 17 d’abril L’any 1175 hi havia un prevere al seu servei, segons es desprèn del testament d’Ermessenda, muller de Guillem de Cabanyes, en el qual consta la deixa d’un morabetí a Santa Maria de Montcada i d’un altre al seu prevere L’ermita fou cremada pels francesos el 12 de juny de l’any 1808 La imatge de la Mare de Déu fou salvada per l’ermità, que la dugué a Sant Andreu més tard fou traslladada a l’església de Montcada Quan al començament del segle actual…

Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi collaboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880 Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el Diari Català i amb el Centre Català de Valentí Almirall Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del millenari de Montserrat 1880 i la de la restauració de Ripoll 1886 El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a…

El seu fundador fou Joan Piferrer i Bachs  Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental, 1676 - Barcelona, 1750, que deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Pou, i aquesta al seu fill Tomàs Piferrer i Pou Barcelona 1715 - 1775, que des del 1763 tingué a càrrec seu la impressió de la Gazeta de Barcelona i detingué el títol d’“impressor de sa majestat”, així com el d’impressor del Sant Ofici A la seva mort, se’n feu càrrec la seva vídua, Eulàlia Macià, amb ajuda d’un administrador, Joan Sallent  Joan Francesc Piferrer i Macià Barcelona 1771 - , assumí el negoci a la mort de la seva mare, el 1793, i…

El seu primer èxit fou la cantata Hymnus els hereus de la Muntanya Blanca 1873 Els Cants moravis 1876 i les Danses eslaves 1878 i 1886 li obriren les portes del públic anglès el 1884 dirigí a Londres el seu Stabat Mater Fou director del conservatori de Nova York 1892-95, on s’interessà pels ritmes i les melodies populars dels EUA Del 1901 al 1904 dirigí el conservatori de Praga Escriví nou simfonies la Novena , dita del ‘Nou Món’ 1893, ha esdevingut cèlebre, bé que les tres anteriors Sisena , 1880 Setena , 1885 Vuitena , 1889 són igualment remarcables Deixà música de cambra…

Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaron los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca

Dedicada a la construcció d’automòbils de sis i vuit rodes i de tres i quatre eixos, respectivament, deixà de fabricar el 1912