Resultats de la cerca
Es mostren 1465 resultats
Lluís Rigalt i Farriols
Paisatge , per Lluís Rigalt i Farriols
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill de Pau Rigalt i Fargas Format a Llotja i a Madrid, amb Pérez Villaamil El 1841 substituïa accidentalment el seu pare a les classes de Llotja i després en fou ja professor 1845, confirmat el 1850 de perspectiva i paisatge Des del 1847 concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1885 anà a París amb la comissió encarregada d’installar les obres d’art presentades per Espanya a l’Exposició Internacional Allà el seduiria l’actitud dels paisatgistes de l’escola de Barbizon Fou director de l’Escola de Llotja 1877-87 i hi representà una posició més avançada que la del seu…
Sant Sebastià de Palau, abans Santa Maria (Palau del Vidre)
Art romànic
Tot i que el lloc de Palau és esmentat en la documentació medieval a partir dels segles IX-X, l’església no apareix escripturada fins al segle XII, concretament l’any 1100, quan un personatge dit Rosselló feu donació al capítol d’Elna de les vinyes que tenia a la “parrochia Sanete Mariae de Palad ”, abans de peregrinar a Terra Santa Poc després, l’any 1136 hom té notícia d’una transacció entre Riambau, canonge d’Elna, i Arnau de la Tor sobre la successió dels seus pares, que comprenia la vila de Palau amb la seva església i la capellania d’Argelers Encara el 1172 Girard II, comte de Rosselló…
Sant Sadurní de Clarà (Avià)
Art romànic
L’església de Clarà, dedicada a Sant Sadurní, estava situada dins els límits de l’antic castell de Clarà, segurament un castell de l’època carolíngia que devia dependre del castell d’Avià Fou, des dels seus orígens, una església sufragània de la parroquial de Sant Martí d’Avià L’església devia ser construïda per acollir religiosament la petita comunitat d’homes que formaven la vila de Clarà Clairano vel suis villaribus , al costat del castell de Clarà Castro Clairano, tal com s’esmenta en l’acta de consagració de Sant Martí d’Avià l’any 907 El lloc és esmentat també com una de les…
Diario de Valencia
Periodisme
Diari en castellà publicat a València entre el juliol del 1790 i el maig del 1835.
Fou fundat per Joseph de La Croix, baró de La Bruère, i Pasqual Marín Entre els redactors inicials hi hagué Joaquim Fusell i Gil, Francesc Bahamonde i Sessé, Joan Baptista Escorigüela, Marc Antoni d’Orellana i Josep Marc i Borràs Incloïa notícies generals i articles científics, polítics i filosòfics Mostrà un gran interès per la llengua autòctona Escorigüela hi mantingué una important correspondència amb Manuel Joaquim Sanelo sobre aquesta qüestió Durant la guerra del Francès animà la defensa de la ciutat, fins que els bombardeigs ordenats per Suchet en feren suspendre la publicació 1812 la…
argenter
Història
Menestral (artista, des dels s. XVII-XVIII) que treballava l’argent.
Les confraries d’argenters solien estar sota el patrocini de sant Eloi a la darreria de l’edat mitjana n'hi havia a Barcelona, Ciutat de Mallorca, València, Perpinyà i Girona La confraria dels argenters de Barcelona apareix ja estructurada a s XIV El 1732 canvià el seu nom de gremi comú i confraria pel de congregació, collegi i art En desaparèixer l’organització gremial perdurà el collegi, extingit entre el 1870 i el 1873 La imatge del patró sant Eloi era venerada a la capella dels Argenters de l’església del convent de la Mercè El 1671 la casa gremial es trobava al carrer o placeta dita…
Constitució de l’Havana
Constitució catalana independentista redactada a Cuba.
El text fou aprovat a l’Havana, l’octubre de 1928, per l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, presidida per Francesc Macià Tanmateix, la constitució fou obra personal de Josep Conangla i Fontanilles , i estava formada per 36 títols dividits en 302 articles Definia la República Catalana independent com a tècnica, democràtica, representativa i basada en els principis de la democràcia liberal Establia el vot universal i secret, l’elecció indirecta del cap d’estat, un parlament d’una sola cambra, l’abolició de les províncies i la instauració de consells comarcals Separava església i…
El que cal saber de les berrugues
Patologia humana
Les berrugues són petites tumoracions de l’epidermis causades per una infecció vírica que poden presentar formes i grandàries diverses, però que tenen un origen comú Les berrugues són molt contagioses, tant per contacte directe com per mitjà d’objectes o roba que hagin estat en contacte amb les lesions És molt habitual que la persona afectada es contagiï d’altres zones del cos o que les transmeti a les persones amb qui conviu Com que les berrugues tendeixen a desaparèixer espontàniament després d’un període d’evolució molt variable, sovint hom no hi aplica tractament mentre no causin…
Malawi 2017
Estat
La corrupció, endèmica en l’administració i la política de Malawi, va fer trontollar el Govern de Peter Mutharika i va erosionar les aspiracions de l’expresidenta Joyce Banda Mutharika va destituir al febrer el ministre d’Agricultura, George Chaponda, acusat d’haver acceptat su-borns en un contracte d’importació de blat de moro En un escorcoll a la casa de Chaponda, la policia sembla que va trobar uns 200000 dòlars estatunidencs, procedents de la transacció per la qual es van comprar 100000 tones del blat de moro a Zàmbia Chaponda, molt proper a Mu-tharika, és el primer ministre que ha hagut…
Els cànids: guineu i afins
Àrea de distribució mundial dels cànids El ratllat blau indica l’àrea ocupada pel dingo Canis dingo , espècie que va colonitzar Austràlia fa uns 20 000 anys i que, pertant, no pertany a la fauna originària d’aquest continent-illa Maber, original dels autors Els cànids són carnívors adaptats al desplaçament a la carrera per espais oberts Per aquest motiu, són dotats d’extremitats relativament llargues La base de la seva alimentació la constitueixen les preses d’origen animal, inclosa la carronya, però molts d’ells, i pràcticament tots en alguna ocasió, consumeixen vegetals sovint Aquesta…
lamarckisme
Biologia
Teoria de l’evolució exposada per Lamarck el 1809 en la seva obra Philosophie zoologique
.
Les idees fonamentals són dues el paper dels òrgans durant el desenvolupament individual atès que la necessitat crea l’òrgan i la fixació hereditària dels canvis aconseguits Les dificultats que trobà Lamarck per a classificar les grans colleccions d’animals inferiors del Musée National d’Histoire Naturelle el feren reflexionar sobre la noció d’espècie, posar en dubte la seva significació absoluta i estudiar la possible connexió i unitat d’origen de les diferents espècies Segons Lamarck, la natura ha produït per generació espontània els éssers vius més simples els infusoris, i tots els altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina