L’església de Clarà, dedicada a Sant Sadurní, estava situada dins els límits de l’antic castell de Clarà, segurament un castell de l’època carolíngia que devia dependre del castell d’Avià. Fou, des dels seus orígens, una església sufragània de la parroquial de Sant Martí d’Avià. L’església devia ser construïda per acollir religiosament la petita comunitat d’homes que formaven la vila de Clarà (Clairano vel suis villaribus), al costat del castell de Clarà (Castro Clairano), tal com s’esmenta en l’acta de consagració de Sant Martí d’Avià l’any 907. El lloc és esmentat també com una de les possessions confirmades al monestir de Sant Llorenç prop Bagà en la consagració de la seva església l’any 983 (... Et in clerano manso. l. cum terras et vineas...). La primera notícia concreta de l’església de Sant Serni és de l’any 1003, quan Oliba, encara comte, donà al monestir de Santa Maria de Serrateix les esglésies de Sant Martí d’Avià i la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà; signa el document el vescomte del Berguedà Bardina. Sant Serni era, el segle XI, el centre religiós del lloc de Clarà; l’any 1020 Guinedella ven a Ramon un alou al lloc de Clarà, al terme del castell d’Avià, pel preu de tres-cents sous d’or i d’argent, i cavalls i mules. L’església romànica va desaparèixer el segle XVII, car es modificà totalment la seva estructura per l’edifici que avui coneixem. Sempre ha mantingut el seu caràcter de sufragània.