Resultats de la cerca
Es mostren 573 resultats
diabolus in musica
Música
Designació llatina dels teòrics dels segles XIV-XVI referida al tríton successiu o simultani, l’ús del qual contravenia les regles.
Encara el 1725, en el Gradus ad Parnassum, de JJ Fux, el mestre Aloysius recorda al deixeble Josephus l’existència del rodolí " Mi contra Fa/diabolus in musica " mi i fa no representen aquí els noms moderns de notes, sinó que formen part de la locució amb què en l’antic sistema hexacordal es denominava l’interval de tríton El sobrenom, encara ben conegut, ha quedat reduït a fet anecdòtic, però és un record viu del paper que ha tingut el tríton, potencialment destructor de la tonalitat
,
el Cossi
Designació popular donada, a Castelló de la Plana al s XIX, a la Unió Liberal, partit dirigit pel general O’Donnell.
Quaderns de l’Exili
Historiografia catalana
Revista mensual fundada a Coyoacán (Mèxic) per Joan Sales, Josep M. Ametlla, Ferran de Pol i Raimon Galí. N’aparegueren 26 números des del setembre del 1943 al març-abril del 1947, de distribució gratuïta.
Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’adveniment d’un esperit nou «nacional i…
tutela
Dret civil
Poder atorgat per la llei a persones determinades (tutor), que té com a objecte la protecció i defensa dels menors d’edat orfes i dels incapacitats i de llur patrimoni.
Càrrec de dret privat la representació de l’incapaç es refereix només als seus drets civils, té un interès públic o general, que en fa l’exercici obligatori i gratuït Les funcions del tutor depenen del grau d’incapacitat del menor o incapaç, bé que generalment es refereixen al fet de tenir cura de l’incapaç i de la seva educació i protecció generals, a la seva representació en tots els actes civils i administratius que puguin afectar la seva persona i els seus béns La tutela pot ésser testamentària quan en el testament dels pares ja hi ha determinada la persona que ha d’ocupar el càrrec de…
Consell de Governs Locals
Dret
Òrgan de representació dels municipis i de les vegueries a les institucions de la Generalitat.
La creació del Consell de Governs Locals es regulà per l’article 85 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i es desenvolupà a la Llei 12/2010, de 19 de maig, de normes reguladores del Consell de Governs Locals D’acord amb la normativa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic El Consell de Governs Locals també té per finalitat la defensa de l’…
Wikipedia
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia en línia d’accés gratuït, formada per aportacions de col·laboradors voluntaris i no remunerats.
Fou creada per l’informàtic nord-americà Jimmy Wales el gener del 2001, a partir d’un projecte anterior, anomenat Nupedia El mot “Wikipedia” és el resultat de la combinació de wiki wiki , paraula hawaiana equivalent a ‘ràpid’, i d’“enciclopèdia” En termes informàtics, “wiki” prové de la designació que rep un programa d’edició de pàgines web WikiWikiWeb i que adoptà el projecte inicial de la Nupedia Des del març de 2001, la Wikipedia té versions en diverses llengües –entre d’altres, la catalana, que aparegué amb el nom de Viquipèdia i fou la segona a sortir, després de l’anglesa–…
fonamentalisme
Política
Religió
Moviment generalment religiós, però sovint amb una forta càrrega política, que prescriu un dogma i una moral estricta que exclouen i ataquen qualsevol altra creença o codi moral, o qualsevol desviació respecte a la interpretació ortodoxa del dogma.
Aquesta designació sol associar-se a termes com integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc Al s XX, els diversos fonamentalismes es caracteritzen per la consciència de minoria, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, el predomini de la comunitat sobre l’individu i el principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista El mot s’aplicà en un principi al moviment propagandístic ultraconservador prtestant nord-americà que als anys vint preconitzava la interpretació literal de les Escriptures enfront de la…
acidimetria
Química
Part de la volumetria
que comprèn els mètodes d’anàlisi de substàncies de caràcter bàsic per valoració amb una solució d’un àcid de concentració coneguda.
Els mètodes de l’acidimetria són fonamentats en reaccions de neutralització , quan és una base lliure la que hom valora amb la solució àcida, o de desplaçament , quan la substància valorada és una sal d’un àcid molt dèbil i l’agent valorant un àcid fort Hom calcula la quantitat de substància bàsica problema a partir del volum d’agent valorant àcid necessari perquè la reacció arribi a ésser completa, moment que la solució assoleix un valor específic del pH Hom posa de manifest aquest moment mitjançant l’ús d’alguns dels indicadors de neutralització , substàncies orgàniques àcides o bàsiques…
Giorgio Napolitano
Política
Polític italià.
El 1947 es llicencià en dret a la Universitat de Nàpols En la seva època d’estudiant s’adherí al moviment antifeixista i el 1945 s’afilià al Partito Comunista Italiano refundat el 1991 amb el nom de Partito Democratico della Sinistra i que després de diversos canvis donà lloc al Partito Democratico , dins del qual pertanyé a l’ala més moderada En 1947-57 formà part de diverses organitzacions dedicades al desenvolupament del sud d’Itàlia Diputat per la circumscripció de Nàpols des del 1953 i reelegit fins el 1996, del 1981 al 1986 fou president del Grup Comunista President de la Cambra de…
Kim Jong-il
Política
Polític nord-coreà.
Fill de Kim Il-sung , que el nomenà successor seu el 1980 El 1973 fou designat cap d’organització i propaganda del partit, i el 1991 comandant en cap de l’exèrcit A la mort del seu pare 1994, bé que fou presentat com a nou líder del país, tingué dificultats per a consolidar la seva posició fou nomenat secretari general del Partit Comunista 1997 i president de la Comissió de Defensa Nacional 2000, però no president, càrrec que ha restat vacant en consonància amb el títol de “líder etern” atorgat al seu pare el 1998 Pressionat per una gravíssima crisi econòmica conseqüència de l’aïllament del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina