Resultats de la cerca
Es mostren 1849 resultats
metralladora

Metralladora
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, relativament pesant i totalment automàtica, que pot tirar successivament i ràpidament un gran nombre de projectils.
L’ànima del canó pot ésser del calibre dels fusells militars convencionals o bé arribar fins al de 20 mm, i a partir d’aquest calibre són considerades dins la categoria de canons automàtics Habitualment requereix un equip de dos o tres homes per al maneig l’un transporta l’arma i la dispara i l’altre transporta el trípode i la munició i ajuda a fornir la cinta de projectils o els carregadors La primera metralladora eficaç fou la Gatling, sorgida de les necessitats de la guerra de Secessió nord-americana Tenia de sis a deu canons, disposats de manera que voltessin parallelament entorn d’un eix…
Sant Miquel de Tamarit de Llitera
Art romànic
Al costat de l’antic fossar i vora el vell hospital de Sant Llàtzer, extramurs de la vila s’emplaçava l’antiga església romànica de Sant Miquel Consta en els primers inventaris que aquesta església era destinada a la celebració d’aniversaris i que posseïa notables paraments litúrgics Als gravats del segle XIX Aragón histórico, pintoresco y monumental , 1889, pàgs 203-206 encara podem admirar una construcció sòlida, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular Els paraments presentaven carreus mitjans, ben escairats i polits, i disposats en filades regulars Les…
Santa Creu de Lasquarri
Art romànic
Situació Ruïnes de la capella, situada al caire d’un serrat prop de la població de Lasquarri ECSA - JA Adell L’abandonada església de la Santa Creu és situada al caire d’un serrat, a 100 m de la carretera de Graus a Lasquarri, pocs metres abans d’arribar a aquesta darrera població Mapa 32-11 251 Situació 31TBG942755 Església És un edifici que, per les restes que s’han conservat, presenta una factura d’època moderna Es tracta d’un temple d’una sola nau molt ampla coberta amb volta de canó i reforçada per dos arcs torals, totalment desapareguts, que es corona a llevant per un absis semicircular…
Sant Miquel del Puig de Meià (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes d’aquesta església situada a llevant del Puig de Meià ECSA - AM Vilarrúbias Els vestigis de la capella de Sant Miquel són al costat de llevant del Puig de Meià, prop de la carretera de l’Hostal Roig, a 1 km de Vilanova de Meià JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG365519 Història No han pervingut notícies històriques documentals del passat medieval d’aquesta església L’única menció és la que feu a mitjan segle XVII Roig i Jalpí, quan esmenta la capella de “ San Miguel Archangel, en dicho Puche de Meyá ” Avui dia la capella de Sant Miquel és enrunada ABC Església Planta de l…
Sant Honorat de Solsona
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud est G Llop Aquesta església es troba al cantó de tramuntana de Solsona, ja un xic als afores del nucli de població Mapa 292M781 Situació 31TCG782514 A uns 50 m d’iniciar-se la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys cal girar a mà dreta per arribar, en menys d’1 km, a Sant Honorat, que queda a mà esquerra de la pista Abans caldrà deixar el cementiri a mà dreta S’hi celebra culte i en guarden les claus a cal Vilàs Història L’església és d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular El parament ha estat resolt amb…
Sputnik

Sputnik 1
Nasa
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials llançats per l’URSS que tingueren com a finalitat desenvolupar la tecnologia necessària per a aprofitar les possibilitats d’aquests ginys i, al mateix temps, per a obtenir dades de l’espai extraatmosfèric i valorar la tolerància dels mamífers a les condicions d’ingravitació.
El terme Sputnik ‘company de viatge’, o satèllit en el context astronòmic ja fou emprat per Ciolkovskij en descriure el satèllit artificial tripulat que proposà El Sputnik 1, llançat el 4 d’octubre de 1957, coincidint amb la celebració del VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica a Barcelona, fou el primer satèllit artificial de la Terra Llançat des del cosmòdrom de Bajkonyr, fou situat en una òrbita de 65,1° d’inclinació respecte a l’equador, amb un perigeu de 227 km i un apogeu de 946 km De configuració esfèrica, amb quatre antenes, tenia una massa de 83,5 kg, i era…
trofeu
Arquitectura
Ornament format per armes, escuts, llances, banderes, disposats en un bell ordre damunt les parets dels salons nobiliaris com a motiu de decoració arquitectònica.
Representa, en realitat, una continuació del trofeu militar clàssic, i fou emprat àmpliament en la pintura i la decoració al fresc dels s XVII i XVIII i també durant el període neoclàssic
altern | alterna
Botànica
Dit de les fulles o altres òrgans esparsos i disposats en dos rengles longitudinals (ortòstics) que fan un angle de aproximat de 180° (fil·lotaxi).
conducció
Construcció i obres públiques
Conjunt dels conductes i accessoris que, disposats adequadament, constitueixen una instal·lació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d’un fluid.
Segons la pressió que exerceix el fluid en el conducte, hom distingeix les conduccions lliures , generalment formades per canals, túnels, tubs, etc, en les quals un pendent mínim, constant per a tots els punts del seu recorregut, permet la circulació del fluid per gravetat, i les conduccions forçades , normalment canonades, en les quals el fluid circula a pressió passant per canvis de pendent i sifons, mitjançant l’acció d’una bomba com en els oleoductes, les calefaccions, etc o l’acció de la gravetat, produïda per un fort desnivell com en la distribució de les aigües potables
espiga

Aspecte general d’una gramínia on s’aprecia l' espiga , a l’extrem superior de la planta
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Conjunt de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina