Resultats de la cerca

Estudià violí i piano amb el seu pare, però ben aviat es decidí pel violoncel, i ingressà al Conservatori de Moscou Amb només quinze anys fou contractat com a violoncellista principal de l’Orquestra del Teatre Bol’šoj de Moscou Abandonà Rússia a divuit anys i s’establí a Alemanya, on es perfeccionà amb J Klengel Gràcies a l’ajut del director W Furtwängler, entrà a l’Orquestra Filharmònica de Berlín, de la qual fou violoncellista principal A vint-i-sis anys decidí emprendre la carrera de solista Debutà als Estats Units amb la Filharmònica de Filadèlfia sota la direcció de Leopold…

Des de petit destacà pels seus dots musicals, oferí el primer concert públic com a pianista quan tenia sis anys, i excellí especialment com a organista Després de completar la seva formació a Filadèlfia i a Nova York, a divuit anys debutà com a director d’orquestra en aquesta segona ciutat al capdavant de la Lemonade Opera Company Durant la dècada del 1950 dirigí importants estrenes operístiques de GC Menotti, amb qui collaborà al New York City Opera Center, institució de la qual fou director de l’orquestra en 1951-54 A partir del 1958 dirigí en el Festival de Spoletto 1958-76, i…

A mesura que hom coneix més bé l’etiologia d’aquests quadres pot establir classificacions més concretes de les malalties reumàtiques Entre moltes altres, cal esmentar les artritis, l’artrosi i les collagenosis , com també totes aquelles que, com per exemple la gota , són conseqüència de desordres metabòlics, endocrins o hematològics El reumatisme poliarticular agut , conegut també com a febre reumàtica , és una malaltia que es presenta com a complicació inflamatòria no supurada d’una infecció per l’estreptococ betahemolític del grup A Fonamentalment pot afectar les articulacions artritis…

S’inicià al Picadero Jockey Club de Barcelona, on jugà divuit temporades competint en totes les categories Com a sènior aconseguí dotze Campionats de Catalunya, cinc Campionats d’Espanya i dues Copes d’Europa 1963, 1968 També guanyà una Copa del Mediterrani i una Lliga hispanoamericana Participà amb la selecció espanyola en diversos campionats europeus, i guanyà l’edició del 1955 Retirat del Picadero, reaparegué el 1975 amb el FC Barcelona, i aconseguí un altre Campionat de Catalunya Com a entrenador començà al RCD Espanyol, continuà a l’Hèrcules les Corts i al Bonanova i…

Jugà fins a divuit anys a l’Hospitalet Es passà a l’arbitratge i el 1986 feu el salt a la màxima categoria al costat de Vicenç Bretó, amb el qual formà la millor parella d’àrbitres de la història de l’handbol català i una de les més reconegudes en l’àmbit internacional També arbitrà durant cinc anys a la Lliga Asobal al costat d’un altre collegiat català, Ramon Iniesta Dirigí partits dels Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, de tres Campionats del Món 2001, 2003, 2007 i quatre d’Europa 2002, 2004, 2006, 2008 En aquest últim campionat, arbitrà la final També dirigí sis…

Membre del Reial Club de Tennis Barcelona, entre els anys 2003 i 2006 guanyà sis torneigs de la categoria ITF Futures i, posteriorment, tres torneigs individuals Challenger 2006, 2008, 2010, així com diversos en dobles, dos dels quals amb el seu germà Gerard Ha guanyat quatre torneigs individuals –Houston 2008, Gstaad 2011, València 2011 i Kitzbühel 2013–, i divuit torneigs de dobles del circuit professional, amb diverses parelles –Costa do Sauipe 2009, 2010, Buenos Aires 2009, 2014, Moscou 2009, Chennai 2010, Auckland 2011, Roma 2012, Gstaad 2012, Bastad 2016, Tòquio 2016,…

 De família de colons portuguesos per part de pare i de mare moçambiquesa, a divuit anys fou seleccionat per un cercatalents del club Benfica de Lisboa, en el primer equip del qual jugà del 1960 al 1975, i que el revelà com un dels millors futbolistes de la història Davanter amb una gran visió golejadora, guanyà tots els campionats de la Lliga portuguesa onze en total, llevat de les de les temporades 1961-62 i 1965-66 la Copa de Portugal cinc vegades 1962, 1964, 1969, 1970 i 1972 i un cop la Copa d'Europa 1961-62 Fou 64 cops internacional, i el 1966 fou tercer en el Campionat del…

Situat a la capçalera del barranc de Besiberri, a tocar de l’Estanyet, al vessant occidental del massís del Besiberri, a 2221 m d’altitud Fou installat l’any 2001 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i té una capacitat de divuit places És base de travesses cap a la vall de Boí i la Vall d’Aran, i també d’ascensions i escalades al massís del Besiberri Aquest refugi substituí el que fou construït el 1960 per l’aleshores Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme, situat a la bretxa de Peyta, a 2805 m d’altitud, entre el…

Complementa tres empreses bibliogràfiques musicals anteriors d’abast internacional el Répertoire International des Sources Musicales RISM, 1952, el Répertoire International de Littérature Musicale RILM, 1966 i el Répertoire International d’Iconographie Musicale RIdIM, 1971 Inclou tant la premsa especialitzada com els articles sobre música apareguts en la premsa diària, fulletons de sales de concerts i material gràfic Rep el suport i l’orientació de la UNESCO, la Societat Musicològica Internacional i l’Associació Internacional de Centres de Documentació, Arxius i Biblioteques Musicals El RIPM…

S’inicià en el Club Hoquei Canet i a divuit anys fitxà pel Club Hoquei Sentmenat, equip amb què el 1991 pujà a l’OK Lliga, categoria que ja no deixà A continuació jugà al Club Patí Tordera 1992-96, amb el qual fou dues vegades subcampió de la Copa de la CERS 1995, 1996 el Club Esportiu Noia 1996-97 el Reus Deportiu 1997-2004, amb què guanyà dues Copes de la CERS 2003, 2004, i el Club Patí Vilanova 2004-06, amb el qual tornà a ser subcampió de la CERS 2006 Entre el 1998 i el 1999 fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola i també ho fou amb la catalana, amb què…