Resultats de la cerca

Es creà el 6 de febrer de 1946 i fou la primera editorial de l’Estat que es dedicà a la divulgació de cartografia excursionista Impulsada per Salvador Llobet, Noel Llopis i Josep Maria Puchades, primer director, representà una novetat singular en el panorama editorial de Catalunya Tot i que està centrada en la publicació de mapes i guies de muntanya, el seu catàleg també conté manuals, llibres de gran format, calendaris i llibres de narrativa, tots ells relacionats amb la muntanya Els seus mapes, acompanyats d’una guia, inicalment de color taronja, es feren molt populars Els últims anys s’ha…

Substituí l’anterior Llei de l’esport de Catalunya, que s’havia aprovat l’any 1988 Els seus objectius bàsics són el foment, la divulgació, la planificació, la coordinació i la implantació de la pràctica de l’activitat física i l’esport arreu de Catalunya, en tots els àmbits i estaments socials, mitjançant el lliure accés a una formació física adequada i a la pràctica de l’esport Regula les entitats esportives, l’organització administrativa de l’esport a Catalunya la gestió i la regulació de l’educació física i l’esport la jurisdicció esportiva, i el Tribunal Català de l’Esport Aquesta Llei de…

Nascuda en l’àmbit de la revista "La España Musical", on Felip Pedrell havia publicat diversos articles de divulgació wagneriana, la societat entrà en contacte epistolar amb el compositor, que n’acceptà la presidència honorària Durant els mesos de març a juny del 1874 mantingué una aferrissada polèmica amb personalitats contràries a l’estètica wagneriana Aquesta polèmica tingué conseqüències més enllà del territori català quan començà a intervenir-hi el compositor madrileny Francisco Asenjo Barbieri El president de l’entitat fou Josep Pujol i Fernández Bibliografia Complement bibliogràfic…

Doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid, amplià estudis a l’estranger Fou professor per oposició del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i de la Universidad Central Fou el fundador més jove del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural , on debutà com a naturalista És autor d’obres de divulgació científica Las leyes de Mendel 1926, Herencia y ambiente 1927, Estado actual de la teoría de la evolución 1928 i La formación de especies por hibridación 1928 Traduí al castellà El origen de las especies , de ChDarwin, i Evolución y mendelismo de THMorgan Fou…

Llicenciat en farmàcia, ciències químiques i físiques i exactes per la Universitat de Barcelona Membre del CSIC, el 1968 s’integrà a la comissió de Selenologia de la NASA i el 1972 a l’Associació Astronàutica Espanyola com a vicepresident Collaborà amb Televisión Española en diversos programes de divulgació científica, amb films com Las galaxias i Misterios al descubierto Fou delegat de relacions públiques de l’Ajuntament de Barcelona, director general de promoció del turisme, director general de la cadena hotelera HUSA i adjunt a la presidència i director del departament de comunicació i…

Interrompuda el 1894, el 1903 es constituí com a societat anònima, de la qual Matheu era gerent, amb un capital de 125 000 pessetes —en 250 accions de diversa propietat—, que permeté de donar un gran impuls a les edicions fins el 1935 hi collaborà sempre Josep Alemany i Borràs Ultra els 36 volums de la revista, publicà uns 525 títols, 364 dels quals corresponen a Lectura Popular Cal destacar també els 60 volums d’obres completes De tipografia tradicional i acurada, s’especialitzà en la divulgació a preus mòdics —cal recordar els 30 volums de l’edició popular de Verdaguer— de la literatura…

Illustració del llibre Recreaciones científicas o la física y la química sin aparatos de laboratorio , G Tissandier, Madrid, 1887 BC La divulgació dels nous descobriments científics i tècnics en el segle XIX assolia sovint un sentit poètic i de joc Era també l’indici d’uns nous principis tecnològics que començaven a transformar la vida privada, amb l’aparició d’una allau de nous objectes domèstics i joguines Els manuals d’exercicis de màgia, com també els tractats de recreacions científiques, tenien per objecte comú ensenyar a reproduir, amb un mínim d’objectes domèstics, els efectes més…

Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1903, el 1907 començà la seva activitat amb la restauració de l’església romanicogòtica de Sant Miquel de Montblanc i amb la publicació de nombrosos articles de divulgació històrica editats en les revistes locals de Montblanc, sempre amb un to reivindicatiu propi del catalanisme de la Lliga Treballà amb documentació medieval i moderna Una selecció de la seva obra fou publicada el 1995 per R Puig, M Grau i J Felip La premsa i la història a la Conca de Barberà 1985 El seu fons personal el conserva la impremta Requesens de Montblanc Lectures BADIA, F “Un…

Estudià composició a Budapest 1907-10 i aplegà música popular tot viatjant per Transsilvània i el nord d’Hongria 1910-12 Entre el 1910 i el 1917 tocà la viola en diverses formacions orquestrals i el 1919 fou nomenat professor a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on treballà fins que es retirà el 1959 També es dedicà a la composició i a la recerca en el camp de la història de la música, especialment la del seu país És un dels fundadors de la musicologia hongaresa moderna El seu treball mostra una àmplia varietat de coneixements, des de la història de tots els períodes…

Estudià matemàtiques i música a Cambridge L’any 1882 emigrà a Austràlia, on el 1889 fou nomenat organista assistent a la catedral d’Adelaide i codirector de l’Adelaide College of Music El 1892 tornà a Anglaterra Fou mestre a la Ludgrove Preparatory School 1893-1910 i director del Hampstead Conservatory 1896-1905 Centrà la seva recerca en la música popular, recerca que culminà amb l’obra English Folk Song Some Conclusions Londres, 1907 La seva contribució fou molt important per a la preservació i divulgació de cançons i danses populars angleses A la vegada, serví d’inspiració a autors com R…