Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
dengue
Patologia humana
Infecció vírica en principi benigna produïda per virus del gènere Flavivirus i transmesa pel mosquit Aedes aegypti.
És pròpia de les regions tropicals i subtropicals La simptomatologia és de febre, dolors articulars i musculars, i erupció pruriginosa a la cara, als braços i al pit, la qual apareix el cinquè dia de malaltia Es troba molt associada a la pobresa i a les males condicions sanitàries Entre la dècada de 1970 i la segona dècada del segle XXI la incidència del dengue s’havia multiplicat per trenta, segons l’OMS El dengue greu anteriorment anomenat febre hemorràgica del dengue s’identificà per primer cop al Sud-est asiàtic els anys cinquanta Presenta, a més de febre i la resta de…
Maria Martorell i Codina
Educació
Mestra i impulsora del moviment coral.
Mestra de professió, estigué vinculada a l’Institut Municipal d’Educació IME i treballà, entre altres institucions, a les escoles del Bosc i de Sant Gregori de Barcelona, fins a la jubilació 1988 Tingué una contribució molt destacada com a impulsora i organitzadora de les corals infantils a Catalunya El 1962, juntament amb M Dolors Bonal, Montserrat Solanic i Maria Teresa Giménez, fundà el cor infantil L’Esquitx, vinculat a la Coral Sant Jordi i del qual fou directora durant molts anys El 1967, amb el propòsit de suplir la deficient, si no inexistent, formació musical a l’escola…
El que cal saber de la prostatitis
Patologia humana
La prostatitis és una inflamació de la pròstata, sia aguda o crònica, que origina trastorns miccionals i dolor a la zona perineal o el baix ventre La prostatitis aguda, en molts casos provocada per una infecció bacteriana, sol guarir al cap de pocs dies sense seqüeles si s’hi efectua un tractament adequat amb els antibiòtics prescrits pel metge després d’una anàlisi d’orina Cal sempre respectar exactament les indicacions del metge, ja que en cas contrari el tractament pot ésser ineficaç i es pot originar una prostatitis crònica Si bé la prostatitis crònica provoca durant molt de temps…
Hans Ruf Giménez
Atletisme
Atleta i entrenador.
S’inicià en l’atletisme amb Nemesi Ponsati, al CN Barcelona Fou campió d’Espanya de salt de perxa en categoria juvenil 1957 i júnior 1961, i en proves absolutes assolí dos subcampionats estatals 1958, 1959 i dos títols catalans 1960, 1961 Competí també a les files de l’Stuttgart WFD alemany en el període 1961-65 En tornar a Catalunya, exercí d’entrenador al CN Barcelona 1966, on entrenà a Xavier Macián, i en diverses escoles d’atletisme, on preparà velocistes com Loles Vives, Conxita Minguella i Josep Carbonell saltadors com Martí Perarnau i Amanda Naval, i fins i tot llançadores com Dolors…
Stabat Mater
Prosa litúrgica llatina, començada amb aquests mots, al·lusiva als dolors de la Mare de Déu al peu de la creu.
Atribuïda a Iacopone da Todi o a sant Bonaventura, ha estat transmesa en nombroses variants fins a la seva inserció en el missal romà 1727 D’una gran bellesa per la intensitat del sentiment religiós i per la melodia gregoriana, ha estat musicada posteriorment per grans mestres Josquin des Prés, GPda Palestrina, AScarlatti, GBPergolesi, FJHaydn, GRossini, GVerdi, FADvorák, etc
Leptospirosi
Patologia humana
Definició La leptospirosi és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que pateixen diversos animals —especialment, gossos, bòvids, porcins i rosegadors— i que pot ésser transmesa a l’home, a través del contacte amb l’orina d’animals infectats En l’home, la malaltia se sol manifestar amb síndrome febril, dolors musculars i conjuntivitis, però també pot ésser asimptomàtica, o bé originar quadres més seriosos Causes i freqüència L’ agent etiològic de la leptospirosi és la Leptospira interrogans , un bacteri del qual hi ha diversos subtipus capaços de provocar la malaltia en l’home…
premi Josep Maria Folch i Torres
Premi de novel·la juvenil en llengua catalana atorgat anualment per l’editorial la Galera.
El premi, instituït per Òmnium Cultural el 1963 i Edicions Spes, fou traspassat l’any 1968 a la Galera, que entre el 1992 i el 2023 comptà amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana en la convocatòria És entregat durant la Nit de Santa Llúcia i publicat l’any següent per la Galera Relació de guardonats 1963 desert 1964 Tres narracions per a infants , de Montserrat Mussons 1965 El zoo d’en Pitus , de Sebastià Sorribes 1966 Les presoneres de Tabriz , de Maria Novell 1967 desert 1968 Rovelló , de Josep Vallverdú 1969 I tu, què hi fas aquí , de Joaquim Carbó 1970 En roc Drapaire…
premi Joan Fuster
Premi literari en llengua catalana en la categoria d’assaig que s’atorga a València des de 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’Ernest Lluch 1976 Pèls i senyals , de Dolors Bramon, Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977 Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978 Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’…
Pere Alexandre de Larrard i de Llauder
Economia
Comerciant matriculat (1794), fill de Joan Alexandre de Larrard i Claveria.
La seva important firma comercial proveïa de blat Catalunya els anys estèrils i promovia un intens comerç de la pesca noruega i el conreu de la vinya i comerç de vins Fou membre de la Junta Superior de Govern del Principat 1811 i diputat a les corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812 però no arribà a ocupar la vacant El seu fill, Antoni Alexandre de Larrard i Juez-Sarmiento mort el 1887, heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’un gran predi a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el…
Ramon Masifern i Marcó
Literatura catalana
Música
Escriptor i compositor.
Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina